4a Etapa de l’Andalucia Bike Race 2015 by Qks

Ahir al vespre vam anar a veure el Barça al Bar Paris de Jaén, que segons ens havien dit era un gran aficionat del Barça. Al primer gol vam fer un bot i uns crits que es va girar tot el bar, no semblaven tant aficionats com ens havien dit.  Aquell home anava portant plats i plats de tapes, alguns dels quals no haviem ni demanat. Al final un bon resultat.

Avui hem sortit de Mancha Real, un poble aprop de Jaén, hem empaquetat les bosses i hem anat en cotxe fins a Mancha. La ruta ha estat molt bé, amb corriols ràpids, amb grans vistes, i amb algunes trialeres divertides. A diferència del què solem fer pels volts de Terrassa, aquí els corriols són més ràpids i menys tècnics. Hem anat enllaçant corriols divertits de baixada amb pujades per pista, i alguna pujada tècnica, però no gaire. Per culminar-ho una baixada de 700 m de desnivell per corriols ràpids, relliscosos i que sort que de tant en tant ens hem trobat algú al davant que ens ha fet baixar el ritme perquè sinó,……..Al final 50 Km i 2000 m de desnivell positiu.

Estem forts, tenim ganes i disfrutem!  Avui voldria fer algunes reflexions. El 95% dels participants utilitzen el sistema de 1 plat d’SRAM que s’ha posat de moda entre els “pros” i els que volen emular-los. Recordo quan vaig veure la primera mountain bike, el què primer em va sorprendre va ser que tenien 3 plats i podies pujar per tot arreu.  Però les modes i la voluntat de simplificar la mecànica ha fet passar les bicis dels 3 als 2 plats i ara a 1 plat amb només 11 pinyons. Està clar que així la mecànica es simplifica però és necessari fer-ho a costa de la funcionalitat? Jo dec ser dels únics que vaig encara amb 3 plats. Aquests dies estem sentint tota mena de comentaris, “tu quin plat has posat avui?  30 o 32?”. O avui, “buff avui fatal m’he equivocat al triar el plat i he patit molt a les pujades”.  La versatilitat dels 3 plats a prendre vent.  Jo seguiré amb 3 plats i quan la moda torni, ja els tindré posats i mentrestant no tindré cap necessitat de triar el plat abans d’hora ni risc d’equivocar-me.

Un altre comentari que vam sentir ahir a l’Hotel feia esfereïr.  “Hoy el peor día de mi vida, fatal, he perdido mucho tiempo”, i l’altre li contesta  “yo también, fatal, muchas trialeras, lo he pasado fatal”.  La pregunta que llanço a l’aire és perquè s’agafen una setmana de vacances i entrenen tant si llavors hi ha el risc de que passin el pitjor dia de la seva vida. Suposem que és una exageració però ens va sorprendre i vam estar apunt de consolar-lo d’alguna manera, però estàvem massa contents després del què haviem disfrutat a les trialeres.

En fi, el repte, la competició, les ganes de superació,……….si no ens fan disfrutar,…..de què serveixen?

Ja som a Córdoba i demà i divendres ens esperen corriols i trialeres al.lucinants segons ens han dit, o sigui que a descansar.  Us deixo algunes fotos i fins demà.