Premis QKs 11a edició – Concili Nadal 2022 – La Pastora

Nit de dijous al llum de gas + galipàndria del 15, mala combinació per tornar després de molts anys a pedalar amb les qks. La il·lusió pot més i preparo tota la parafernàlia, llums comprats barats a última hora, roba que sort que es de licra i abrigat com si anés a afrontar una travessa pel pol nord. A les 19:00 al ppsj, així sense pedalar semblem tots iguals de bons, per anar al putu carril bici el lapi ja ens fot passar per carrers que no sabia ni que existien. Allà més qks, un que diu que es el farell i no s’ho creu ni deu, es una barreja de Moisès i Matraca però amb bici. Ara cap a Matadepera, jo vaig a ritme qkero, com si fos un més. Allà a Matadepera més qks, jo m’hagués quedat a la bolera a fotre unes birres i sopar.Pulsacions a tota llet per fer-m’he el normal. A partir d’aquí comença el putu festival del lapi, que va més catxondo que el frank de la jungla… A la jungla, poc a poc vaig veient que la cosa no acabarà be. Primer el mut em fot de tiet, va be perquè no parla i així no tens feina a donar conversa, però el meu ritme es tant frenètic que el paio s’avorreix, se’m escapen en menys de dos minuts cada vegada que parem. De tant en tant li foto pena al lapi i em m’espera, aquí fot guàrdies ni el tato, només fotem que pujar i pujar i cada vegada estem més avall i més a prop de Terrassa. Em començo a cagar amb el lapi fortament. No se ni per on anem, vaig moltes estones sol i cagat, si em foto una llet aquí no em troba ningú. El sanitariu que es bon amic i bona persona i bon doctor, em fot de tiet. Que si la cantera, que si el janot, que si estem tooooooots, que els elèctrics van de guais, que si aquell es el farell, i mica en mica vaig veient les mateixes cares, lo tieso, el matraca… Un e-biker punxa i el lapi em mana començar a tirar, que ja vindran diu, que ara fotem un tros de pista i després un tros de carretera i tornem a agafar una altre pista i… Calla cony!!! Que el que tinc més clar és que quan entri a la carretera de Rellinars no la deixo ni per deu fins a la pastora. Em foto darrera lo tiesu, i em sembla que m’espera molt, massa… Resulta que va més petat que jo, pobre tiu… fotem tota la puta serra llarga i el lapi em va dient que al revolt de dalt agafarem la pista de no se que collons, es que ni paro al putu revolt i llavors em segueix el puta. Se’m fot més llarg el tram del ubach a la pastora que tota la sortida. Quan arribo ja hi ha els màquines i el bikinis i el presi i tots els que van de bonito. Diuen hòstia que suat! Estàs xop! Fills de puta! No saben el que he passat. El clua arriba per l’arrastre. Sopem clàssicament, el pa, embotit, la llegum (molt justeta) i la carn a la brasa. Amb la Meritxell ja comencem a fer tatus per culpa del vi, em busca i em troba, me’n fot una o dues de bones. El bikinis diu que aquella taula sembla una taula de billart vista des de dalt, parlem de gais, el salla que sap que en aquell grup de homes per estadística hi ha d’haver 2-3 gais, li toca al clua ser-ho per tots tres. El madalenes esta molt blanc (és un dato). El presi està en baixa forma i el keika reparteix premits a dojo pel salla, el matraca, el mut i el canyi, regal de galipes i cava que ens hem d’acabar. La meritxell em fot un cigaló fred amb escupinada baileys i el salla demana xupitos de fairy i lleixiu. Ens ho fotem tot. Em diuen que em perdo lo millor de la sortida del flow de no se que i que serà bestial….lo que va ser bestial va ser entrar al cotxe del frisach amb la bici. No se si tornaré, però Llarga vida a les qk’s!!!!!

Premis 2022:

Aquest  premit va per una QK peculiar. Anar amb ell es garantia de passar-t’ho bé,  es positiu, optimista, alegre, sempre riu però  va mes calent que una teia. Es un apassionat de la natura en general, flipa amb les muntanyes, els rius, les valls, els boscos,  les bones vistes…li encanten tots els esports a l’aire lliure,  es bon escalador, bon esquiador, bon ciclista i a la que pot vola per damunt de les muntanyes, resumint li agrada tot menys treballar, de fet sempre diu que tots els dies hauran de ser caps de setmana i la seva filosofia es treballar per viure i no viure per treballar…sàvies paraules!!!. Sovint envia un missatge al xat de les QKS un dimarts, preguntant si algú li va be sortir demà!!! Llons que demà es dimecres i les persones normals el dimecres anem a treballar!!!però es que ell normal normal no és…Aquest any s’ha fotut un lletot amb la flaca que va quedar ben aplastat, lesions a l’espatlla i el cap del fèmur trencat, però ell es fort, àgil i li sobra energia per tot arreu,  i mes aviat del que tots pensàvem s’ha recuperat i torna a ser el de sempre.. moltes gràcies per haver tornat tant ràpid perquè les sortides amb bici amb tu son molt més divertides, premit pel gran SALLA!!!

Aquesta QK es de la secció de les QKs que no venen mai. Fa anys era dels habituals, no es perdia cap sortida i venia a totes les Xupades de dimarts. De cop va fer un canvi de vida i li vam perdre la pista però passen els anys i ell d’alguna manera sempre hi es present, algun comentari, algú que pregunta per ell, algú l’ha vist per Terrassa… Sembla com que qualsevol dia ens l’haguem de trobar al PCB i al Xumi. Es un avançat al temps, quan ningú coneixia la super marca esportiva de cotxes CUPRA ell ja tenia una bici CUPRA, crec que es la única bici que aquesta marca ha fet i la té ell… també va ser un visionari amb el tema ulleres, les ulleres més inhumanes que mai ningú ha vist les té ell, unes ulleres amb unes llanternes laterals…impressionant… la seva petjada és tan forta que els la única QK que té una trialera del parc amb el seu nom, la Farell, Josep estem contents que hagis tornat i t’animem a agafar la Cupra i a Xupar amb nosaltres!!! Premit pel FARELL

Aquesta es un QKS no tenim clar a quina secció pertany. Dubte entre  la secció de QKS que no venen mai i la secció de QKS B. li encanta anar amb el Lapi, fan una parella ideal. Es deixa manar per ell  i així el fa feliç, això t’ho agraïm tots perquè el Lapi el necessitem feliç.  Fa uns anys va estar  a punt d’entrar a la secció de E-Qks però finalment va tenir un acte de valentia i es va comprar una candondale que li queda perfecte. A la última volta qkista ens va sorprendre a tots, doncs venia amb molt dubtes i va fer les 3 etapes content i sobrat de forces.  Sempre queda segon, segon dels del cascos taronges darrera de l’Isma, tranquil que  quedar darrera l’Isma es normal. Quan vas de ruta amb ell necesites mes temps de lo normal, no perquè vagi lent sinó perquè pixa a cada cruïlla, es passa la sortida pixant aquí i pixant allà… has de saber que tan es fa de quina secció ets, a nosaltres el que realment ens importa es que ets i amb totes les lletres una QK de llum!!  Permit pel Canyi!!!!

Parlem d’una QK diferent perquè fa coses molt estranyes, com per exemple venir un dimarts a la nit a fer la ruta sense bici. Es planta al PCB sense bici i es fot a córrer trialeres  Amunt i trialeres avall, sembla increïble que fins i tot ens ha d’esperar a tots. Passen els anys i ell sense dir res i en silenci aquí esta, disposat a ajudar a tothom, es posa darrera perquè vol perquè ell ens dona mil voltes a tots, amb unes bicis de fa 15 anys, pedala sense mans, posant-se i trient-se el jersei de xandall, o menjant-se un entrepà… un espectacle. Quan estem perduts i ningú sap per on hem d’anar, té una habilitat especial en trobar aquell camí o corriol que només apareix en el seu  telèfon del Doraimon.  També és molt estranya la forma que té de menjar-se els iogurts, l’escura tant amb la cullereta que un dia es menjarà també el poliestirè de l’envàs. No es un home de moltes paraules, sinó tot el contrari a no se que li preguntis alguna cosa dels Castells o dels Minyons, que llavors et fot una xapa que et quedes marejat… Bromes a part, es un gran company de ruta, sempre pendent que ningú es quedi darrera, i sent com és un dels millors ciclistes del club,  la seva senzillesa i humilitat ha de ser un exemple per tots…no fem massa soroll però aquest premit ben merescut es pel MUT!!!

Premis per compartir!!