Volta QKista a La Rioja 2022

Dijous: Arribada a Ezcaray, cadascú arriba com pot, però tots a la vegada, uns cracks! Descarreguem i els conductors marxem a La Guardia a deixar els cotxes. Keika davant va foll, els altres darrera patint per seguir-lo. Taxi de tornada a sopar, el briefing per lo vist ha estat lamentable.


Divendres: Arranquem! Passejada pel poble i al primer revolt el Lapi fa marranada. Tractem de convençe’l per venir però és tossut com una mula. El Canyi que és bon jan l’acompanya, la resta enfilem pujada. ELs riures acaben aviat i anem pujant i pujant. A davant els pros, la resta seguint com podem però tots amunt. Arribem a dalt, agrupem i seguim , a mig camí unes vaques amb banyes estan a punt d’atropellar-nos. Seguim fent, fa una calor del cagar i estem secs. Trobem un raig d’aigua, el Nicky diu que si bevem tindrem cagarrines , la majoria no l’escoltem i omplim. Parada a mitja ruta per fer coca cola, el Lapi desde la distancia ens mana que no fem el track, agafem uns corriols de puta mare de baixada fora de track by Roger , i enfilem carretera a buscar al Lapi i Canyi, que ens esperen a una taula collonuda. La cambrera va de puto cul fent viatges, no tenen ni idea però fan el que poden. Arrasem amb tot i seguim, fa una calor infernal i alguns es fiquen al riu. Arribada a Nájera plegats, dutxes i directes a les birres, estem cansats però contents i ens bevem tot el que ens posin davant. Sopar i a dormir.


Dissabte: Sortida, Lapi i companyia tornen a fer marranada, la resta cap amunt. Avui la ruta es dura de collons i fa moltíssima calor. Els de la llarga anem fent fins que atrapem els de la curta, de seguida els tornem a perdre. Estem fins als collons del track del J, i comencem a fer trialeres seguint el telèfon del Doraemon Mut i els càlculs del Roger. Xalem com nens i anem a fer una coke a un club pijo de golf , on trobem un paio que ens diu que totes les trialeres les ha fet ell, seguim fent senditas i arribem a l’última pujada. Allà s’acaben els riures , fa una calor de cagar i estem morts. Com podem, arribem a dalt esperant que la baixada valgui la pena però res, una merda. Per fi arribem al restaurant, els de la marranada ens esperen allà rient, la resta arribem morts i trobem un restaurant amb 3 boges que criden com si no hagués demà. La família en si és un espectacle, no hi ha per on agafar-ho, tots van tajes i elles no paren de cridar, noslatres al seu costat semblen angelets. Al fons una parelleta a punt de suïcidar-se. Dinem, Nicky ens fa una classe de com pelar una poma i marxem que comença a ploure.Cap a Logronyo que falta gent. El J diu que guardem les bicis a l’habitació de l’hotel però el Keika fot un cop de puny sobre la taula i guardem les bicis a una nau. Dutxeta i a fer un volt, carrer Laurel ens espera: dancings, riures, xampis, i ple de ties ( aquest cop si). 


Diumenge només sortir ens cau un xàfec , mentre ens tapem passen unes runners que ens diuen NENAZAS. Sortim plegats un altre cop, teoricament hem d’anar plegats però a mitja ruta Roger treu els seus càlculs i ens fa fer una variant: EL grup variant la fem només per poder fer-li la vaca després però ens quedem amb les ganes , la ruta és collonuda. Seguim i trobem Cañi pixant as usual, arreglem bicis i seguim ja tots junts fins l’última pujada on patim com cabrons. Abans Putxi fa lliçó magistral de com pujar una trialera. Baixada i al spa, on ens deixem anar , alguns fan trenet , l a dinar. Tornada, i cap a casa, dies collonuts, i esperant ja la propera!el 1 x 1:


KEIKA: putu amo, ho té tot controlat , i no se li escapa res. Gran dirigent.

SANITARIU. un crack, fot la ruta llarga sense queixar-se i carrega la motxilla per cuidar nos a tots sense un però

LOTIESU, senior del grupo i amb un somriure sempre, una autentica lliçó

LAPI, mararnada rera marranda, no es deixa canviar res del seu plan, ho té tot estudiat 

SALLA, espitós com sempre, s’ha passat la ruta buscant senditas i dones

ROGER, s’ha estudiat la ruta i tenia corriols i escapades a tot arreu. Fort com un bou 

MUT, li ha faltat fons, però tot i això ha anat xiulant. Inseparable del seu telèfon del Doraemon d’on anava traient rutes sense track

CAPI, fort com un tro, quan baixa de la bici va coix però a la que puja no hi ha qui el pari. Tota la ruta seguint el seu germà.

JORDI CAPI, silenciós, fent la ruta sense cap queixa, amb bici ultralight i somriure sempre 

CANYI , pixada amunt pixada avall, ha seguit les marranades del Lapi sense qüestionar

MAD, va començar amb els pros però es va canviar al grup Lapi, chaquetero total

NiCKY , guapo del grup, pedala molt però de tant en tant s’enfada (MOLT)

FERRETERU, està fort i es queixa poc, quasi no s’ha posat vermell

RADUA, puja fort i baixa encara més fort

JANCAS, elegant a la bici i encara més als dancings 

PUTXI, ensenyant com es puja i com es baixa un trailera a tots, un fora de sèrie

LOPES, callar i creure, he patint pujant i he xalat molt baixant.

Crònica by Lopes

Leave a Reply