Nokturn Kronic de Dymarts

Això és un intent de recuperar les cròniques originals dels dimarts a la nit…espero que no ens hi fem mal!  Com veieu al títol no he fet servir accents diacrítics però crec que s’entén oi??

Fot un fred que pela,….fins i tot el Matxete va amb màniga llarga. Ruta clàssica fins a la Bolera on rekullim el Refleks i el Capi, la coneixem tant que anem amb pilot automàtic i aprofitem per posar-nos al dia dels eventus de la setmana, destacant en portada la reaparició exitosa del Keika en el món de l’stick, i en segona plana que la Donadel Trump guanyarà les eleccions i que tenim ganes de fer la 6000, 600, la del mig, la del Presi,….kullons que ningú es posa d’acord amb el nom, però que és un precipici convertit a trialera.

Mana el Lapi i no anem al Sanatori, li passa alguna cosa,…..caldrà investigar. Pugem per les Pedritxes en direcció a la Torrota on és evident que no arribarem sense avorrir-nos de tanta pista. L’E-Matxete ens acompanya estil gos pastor, endavant, endarrere,…té watts de sobres des de que menja electricitat…aquest moviment perpetu dins del grupu li permet copsar la intranquilitat de la majoria de que anem tard.  I a crit de “JAU” ens obliga a retallar per pujar al Turó de les Pedritxes on hi ha una baixada estil precipici que només el Refleks decideix afrontar sobre la bici i amb èxit rotund. A dalt la visió de Matadepera ens abdueix i activa el fotògraf que tots tenim dins, vinga fotos, i fotos, d’esquena, girat, tombat,…..ni s’adonen els jugadors d’Hoquei de sota que són l’objectiu,….ni nosaltres que els més pintorescus no són precisament ells.

El bosc és un lloc xulo però té un problema,…hi ha arbres per tot arreu, …i no hi ha manera d’anar recte i esquivar-los a tots. El Matxete prova de tallar una branca amb el casc en plena marxa i acaba al terra,….massa gruixuda per aquest casc que porta…..Sanitariu, Presi (alies Qka d’Ort) i Lapi ens esperen dalt la diagonal i confirmen que no tenim temps de fer l’ós, ni la 600 ni la 6000 ni cap, i que cagant llets avall, aquest moment m’agrada.  Una delicia,….flow, pedres, arrels, i més flow,…..ara en diuen així dels moments abans de l’orgasme,….el Lluís continua demostrant que les 26 van de conya i que és més important el genet que el cavall, el llançador que la javalina, i el pepino que la figa,….o no això últim va al revés, ….quin liu de món…no hi ha cap norma que valgui per tot.

Més corriols, arbres, arrels i pedres i fem content al Lapi passant pel Sanatori,…com una exhalació direcció al Xumi on el què hi passa no és public.  Tot aquest rotllo perquè volia publicar les fotos,…..si voleu mireu-les directament ,…apa aquí les teniu:

Per cert, i de bon rotllu algun dia podriem anar a algun altre lloc,…no sé,…és una idea,….no hi ha alguna Bolera a algun altre cantó que ens permeti fer una ruta diferent? …………apa a l’estil Trump que sembla que triomfa!