5ª Etapa de l’Andalucia Bike Race 2015 by Qks

La Cinquena etapa d’aquesta Andalucia Bike Race surt de Córdoba.  Allotjats en un fantàstic hotel de la capital Cordobesa estem ansiosos per començar l’etapa de 86 Km i 2000 m de D+ plena de corriols i trialeres, per primera vegada en l’ABR una etapa trenca-cames sense llargues pujades, una dent de serra espectacular pel què aquí anomenen “La Sierra”.

Sortim a les 10h del matí, com sempre pels carrers de la ciutat i ràpidament comencen els camins, aquest terreny em recorda molt més els camins de casa i en certs trams de l’etapa sembla que circulem per Collserola. Una munió de ciclistes inacabable s’escampa pels camins i variants que ens portaran fins l’inici del conegut camí “El Reventón” per on pugen i baixen moltes carreres de MTB.  De seguida passem a un corriol i a un camí amb bastanta pedra solta i enganxada a terra que només deixa un petit pas fàcil pels ciclistes. Avancem a desenes de competidors a base d’anar pujant per la part difícil del camí, que tampoc ho és tant, pedres i pedres que anem superant fins arribar dalt a una carretera. Avui l’etapa promet.  De seguida comencen els corriols, llisos, amb baixada o en pujada, però són de vici per fer-los en bici. Estem disfrutant com nens del recorregut, alzines sureres, alzines, pins, alguna olivera i ciclistes engrescats estem compartint aquest agradable dia de primavera, quina calor deu fer-hi aquí a l’estiu!! Arribem encesos al primer avituallament, contents, entusiasmats, comentant que avui voliem anar més tranquils, però l’etapa no ens deixa, el recorregut ens obliga, com es pot anar més tranquil per corriols d’aquest tipus? és simplement impossible. Estem xalant pels descosits, supurem emoció, emanem al.legria, i sortim ràpidament de l’avituallament per encarar una pujada animal, bestial on només les Qks pedal.lem, els demés caminen. El Capi ho fot tot i puja com una exhal.lació. Els demés el seguim, un altre corriol de baixada i una nova paret de pujada on la gent torna a baixar de la bici. Nosaltres no baixem si no ens obliguen, seguim un nou corriol i arribem a una carretera. Rodem per la carretera contents, el Capi es pica amb un altre competidor per arribar dalt d’un repetxó i esprinta amb tota la seva energia, tota la seva força i tota la seva ànima. De sobte, la cadena de l’XX1 rebenta en el pitjor moment, quan tota la força sobrehumanda del Capi està sobre els pedals, la mateixa força que el catapulta per sobre del manillar cap al cantó dret de la carretera. Fa una tombarella, paro immediatament amb la intenció d’ajudar-lo a aixecar-se i quan el veig allà terra estirat, m’adono que hi ha un abans i un després del trencament de la cadena, aquest moment no té res a veure amb l’anterior. El Capi està greument ferit per un cop al cap. Aquí s’acaba el ciclisme i comença la humanitat i la supervivència. Parem tots 4 i fem el possible per reanimar-lo sense gaire èxit. L’ambulància arriba i després de la ràpida assistència, tots cap a l’Hospital. Nosaltres també, amb el cor encongit, i l’ànima destrossada el seguim. S’acaba l’Andalucia Bike Race.  Els detalls sobren.

Després de passar-ho molt malament el Capi s’està recuperant al seu ritme habitual, com un campió que és, com el primer de la classe, i les Qks demostrem que som més que un Club (amb el permís del Barça, sempre, però és que ho som), que la nostra amistat està per sobre de tot, i que el ciclisme només és l’excusa que ens ha permès trobar-nos i compartir els moments bons i els dolents com els marukes que som.  Voldria agraïr en nom de tots nosaltres, a aquells que han ajudat al Capi en aquests moments difícils, no voldria deixar-me ningú, però agraïr especialment a Masquebici i al Jordi especialment el seu suport i implicació, a les ambulàncies Lafuente i al personal que ens va atendre, a l’Hospital Reina Sofia de Córdoba, a l’Organització de l’Andalucia Bike Race i a totes les Qks pel suport rebut. Gràcies!!

Ha estat una gran experiència l’ABR, hem compartit moments bons i moments francament dolents, però la vida, tot i ser dura, ens ensenya molt, moltíssim a cada pas que fem, sobretot quan el fem sincerament, el compartim amb amics de veritat i hi posem tot el cor.  Força Capi!!!