3a Etapa de l’Andalucia Bike Race 2015 by Qks

La tercera etapa es presentava com la més dura de la prova amb 75 Km i 3000 m de desnivell positiu. El dia es lleva amb sol i fresqueta i als primers instants passem calor. La sortida ha estat exactament la mateixa de la sortida d’ahir fins al Km 15 aproximadament. En aquell moment i després de passar la rampa de ciment més descomunal d’Andalusia amb un 25% sostingut durant quasi 1 Km, hem seguit pujant la pista d’ahir fins un trencall a l’esquerra que ens ha dut a un sender que anava ascendint a base de paelles per la muntanya. El tipus de pedra, de terreny i de paisatge m’ha recordat molt al Port del Compte però el paisatge era molt més aeri i espectacular. El terreny està molt humit a aquestes muntanyes degut a la boira que hi és present molt sovint, i les pedres i arrels rellisquen moltíssim.

Anem trobant cada dia la mateixa gent al nostre voltant, el simpàtic de Murcia que sempre fa comentaris divertits, els mallorquins, els francesos de la Transpyr (si si els de la foto del Capità emergint de les aigües del bassal), les catalanes, les sueques, les escoceses del Niner Club, anem a la cua dels participants on hi ha alguns grups de noies. Aquí el nivell és descomunal, no hi ha ningú que no estigui ben preparat, això explica que els temps i les mitges són bones tot i la duresa de les etapes. El nivell tècnic mig en la zona del grup que ens movem ja és més justet, i es fan algunes cues pujant i baixant pels senders, però ho gestionem com podem intentant no posar peus encara que sigui a base d’anar a ritme Gispi, és a dir quasi amb la marxa enrera.

Tornant al sender, les vistes són espectaculars, és super aeri i al tram final hi ha llocs que una patinada t’enviaria a Can Pistraus.  Us deixo algunes fotos:

Arribem extasiats al primer avituallament i seguim pujant per una pista fins als 1500m.  Comença la baixada per un sender estret que arriba a una carena que baixa de forma decidida per un prat amb herba i pedres, i una humitat que converteixen el terra amb una pista de patinatge. Comencem a baixar en plan valents quan els que hi ha per allà baixen tots a peu.  Quan la roda no marxa de darrera marxa de davant, ens creuem un cop, un altre, no hi ha tacte i la sensació és d’estar baixant per sobre de gel, estic filmant al Lopes que salta per davant en un descontrol i al mateix moment em marxa de davant i també toco terra. Decididament aquest tram anirem a peu.  Una mica més avall el sender es converteix en ciclable i ja no patina tant, és a dir, l’adherència no existeix però més o menys aconseguim controlar les marxades de les rodes de davant i darrera. Baixada de pendent bestial i arribem per un corriol fantàstic a una carretera i pista cap avall.  Seguim alternant corriols i pistetes de baixada fins a una pedrera que té un zig zag tipus Roques Blanques però molt més bèstia. Arribem a un poble i nou avituallament. Estem disfrutant de valent, però ara caldrà remuntar el coll de 1300 m per tornar a Jaén. Ho fem fent totes les voltes possibles, s’han decidit a donar-nos a conèixer totes les rampes del 20% de la zona. Sortim del poble amb una rampa d’asfalt del 30% aprox i la pista que es converteix en corriol pel camp d’oliveres i el bosc segueix per sobre del 20%, bestial!!  S’alterna amb trancos i zones amb molta pendent que aconseguim fer sobre la bici quasi en la totalitat, tot i que un senyor ens ha avisat que “patearíamos de lo lindo, que los pros se han bajado”.  Evidentment anem més lents nosaltres sobre la bici que els pros corrent a peu, i per això corren per guanyar temps, però nosaltres preferim pedalar.

Baixada trialera on una de les sueques quasi s’hi deixa la pell però rectifica al moment adeqüat. Anem alternant pujades trialeres demencials de plat petit i pinyó el més gran possible amb pistes i senders de baixada molt divertits fins arribar a la pista que ens portarà de forma, ara si, ja molt monòtona al coll dels 1300 m. Baixada per pista super ràpida fins a Jaén i acabem pels mateixos senders d’ahir. Anem tranquils però al final fem una apretada per completar els 75 Km. Estem contents i satisfets, hem disfrutat, i hem pedalat per llocs molt bonics.  Què més es pot demanar?  Una birra, sí ja ens l’hem begut. Que el Barça apallisi al City aquesta nit!!  Fins demà.