2ª Etapa Andalucia Bike Race 2015 by Qks

L’Andalucia Bike Race (ABR) és una carrera competitiva, on els professionals vénen a guanyar, i els que no ho són, la gran majoria vénen a fer bon temps i una bona classificació. En aquesta carrera sembla que som ben pocs els que la Classificació no ens importa gens ni mica. Nosaltres no venim aquí per un repte competitiu amb els altres, sinó de vacances i a disfrutar d’uns recorreguts per zones desconegudes que esperem que ens facin disfrutar a cada moment de la ruta. A diferència dels que vénen a competir que volen acabar tant aviat com sigui possible, nosaltres volem que els bons moments de senders i corriols memorables durin el màxim possible.

La segona etapa es plantejava més suau que la primera i així ha estat, però ha estat infinitament més divertida. De sortida, ens acomodem a darrera del gran grup i amb calma anem avançant per una pista de passeig pels jienenses. De cop i volta ens posen per una petit corriol entre oliveres que crea un col.lapse bestial, 10 minuts de cua, i a seguir. Travessem un torrent i ens enfilem cap al poble altre cop, per agafar un carril bici que s’enfilarà muntanya amunt. En una forta pujada després d’una baixada el Capi amb la seva potència habitual trenca la cadena de l’XX1 de l’Sworks i té sort de no sortir catapultat per davant. Busquem una baula “eslabon” per l’XX1 però no en portem, després de pensar que haurem de recórrer a les antigues tècniques d’aprofitar els passadors de la mateixa cadena, ens en deixen una i podem arreglar la cadena.  Una mica més amunt uns Alcobendenses (no sé si es diu així) han punxat. Ens passa tothom i la moto escombra es para amb nosaltres i ens acompanya durant una bona estona, fins que trobem uns altres avariats que ara passaran a ser ells els últims i a sentir la pressió i el soroll de la moto a l’orella.

Després d’una bestial rampa de ciment, dura i llarga, enfilem una pista super llisa que ens portarà després d’un “tostón” difícil de comparar fins a la Cima del Viento a 1300 m. La pista es va enfilant entre la boira que ho envolta tot, i després de conversar amb els d’Alcobendas que són amants del ciclocross, els sentim en la distància com si fossin fantasmes en la boira. Els cotxes d’assistència dels pros ja baixen quan coronem finalment aquest aburriment de pista sense vistes (degut a la boira). Mengem una mica i cap avall per una pista equivalent però per l’altre cantó. Fa fred, 4ºC i hi ha molta humitat. Comencem a pensar que l’ABR serà sobretot una ruta pistera quan ens trobem un “piquet” que bloqueja la pista i ens envia cap a la dreta per una trialera “Cuidado que es muy técnica”.  El cor em fa un salt al sentir les tant anhelades paraules i em llenço sender avall estil Matxete, i es disparen dos o tres flashos dels fotògrafs, poc després m’adono que vaig massa esverat i afluixo una mica, el tranco que tenim davant és espectacular, un pendent bestial pel mig del bosc sense gaire adherència però baixem tots a zero, com uns campions.  La continuació és un sender xulíssim pel costat d’un torrent amb zones una mica perilloses degut a les arrels humides i pedres relliscoses i el precipici. Anem avançant gent més lenta i que ha caigut i arribem a la sortida del torrent, una rampa que s’ha de fer a peu.

Somriure als llavis, avancem a les angleses del club NINER, que van muntades sobre unes bicis que la meva podria ser la seva àvia, també és Niner. Baixem per una pista ràpida per enllaçar amb un tallafocs que pugem i baixem durant uns quants Km. Ara ja fa sol i les vistes són espectaculars. D’aquí enllacem amb un sender per un bosc de pins sense sotabosc que sembla de somni, baixada, trossos plans, i més baixada i saltets i pedres i arrels mullades. Una autèntica delicia, avui estem circulant tots 4 junts a bon ritme i com a bons germans. Després d’una pujada tècnica pel mig del bosc, arribem a un punt on ens diuen “esto se sube a pie”, però no saben que nosaltres som tossuts com una mula i si venim a pedalar, això és el que farem a no ser que la pròpia naturalesa en persona ens obligui a baixar de la bici.

Segon avituallament, anem bé, dels últims però contents. Seguim pujant pel bosc i arribem a una altra pista llisa que es va enfilant. Ja som a 1050 metres d’alçada i un de Gran Canaria que sembla conèixer la zona diu que ara ja és baixada i ens posem els impermeables. Evidentment s’equivocava, el camí gira a l’esquerra i comença un altre sender per un bosc inclinat que anem flanquejant amb arrels i pedres molt relliscoses, els que portem al davant no paren de patinar, nosaltres pacientment anem fent i intentem avançar-los quan podem. Sortim a una zona molt aèria amb unes vistes espectaculars i un sender que és una delicia. I així serà fins arribar a Jaén. Senders i trialeres s’alternen de forma ordenada per fer-nos disfrutar com els nens que som, atropellem literalment els que tenim al davant i els passem per l’esquerra o per la dreta per no cessar en el nostre gaudi que continua ininterrompudament. El sender acaba amb una trialera de pendent demencial, plena de sorra i reguerots que ens fa arribar a baix amb entusiasme. Això d’avui ha valgut la pena si senyor! Només ens queda una excursioneta pels voltant de Jaén per culminar l’etapa amb 60 Km i 2000 m de D+.  Els quatre acabem junts i força sencers la que de momentha estat la millor etapa de l’ABR d’enguany.  I és que no calen molts Km ni molt desnivell per disfrutar de singletracks de qualitat, vistes espectaculars i l’autèntica essència del mountain bike, almenys la que ens agrada a nosaltres. Que descanseu.  Demà més.