Crònica Transpyr Etapa 4: El Pont de Suert – Aínsa (95kms 2650m D+)

DAY 4.- PONT DE SUERT-AINSA 95kms 2650md+ 8h29’

Des de l’ hotel d’ Aínsa després d’ una de les baixades més espectaculars i llargues que es puguin fer o que si més no jo hagi fet mai. Coronant per una banda de la Penya Montanyesa, hem baixat per l’ altra durant més d’ una hora.

Sigui com sigui la quarta ja és al sac. Si tots teníem la mirada posada en la tercera com etapa reina, gairebé no ens havíem mirat el que teníem avui Els 95kms podien enganyar però no els més de 2500md+. Així ha sigut. EL Pirineu aragonès ens ha obert les portes amb unes pistes plenes de pedres que no ens deixaven descansar. La primera pujada s’ ha fet molt lenta, molt treballada en cada pedalada, allò que més odiem, no sols la pendent sinó també haver d’ escollir la traçada per evitar els rocs que s’ interposen en el camí. Primera food station al km 20 al poble de San Bartolomé. Seguim directes guanyant desnivell per boscos i pistes ja amb unes vistes espectaculars. En el revolt d’ una corba, el paisatge del Pirineu se’ns mostrava en tota la seva immensitat. Realment aquesta TR està essent una ruta de contrastos de paisatges diversos, de boscos variats, de vistes increïbles totes elles.

Espés era avui el lloc de dinar. La pasta sens posa bé, també la síndria i les nectarines, i el meló, i algun haribó. Aigua a dojo de cara a afrontar la que de ben segur ha sigut de les pujades més dures. Dura pel terreny, per la pendent, per la calor … combinació de pedres i trossos encimentats que ens han deixat a tots ben justos de forces. Al capdemunt, un prat amb vaques aplaudint el nostre pas. Aigua fresca de l”abrebader”per posar la temperatura en termes normals i continuem ja camí del control de pas aquesta vegada sobre el km 75 a Senz. Avui l’ hora de tall era a les 18h. Sabíem que aquest seria l’ objectiu de la jornada d’ avui atès que després tindríem la baixada fins a Ainsa. Fotos de rigor i ens disposem a baixar per un corriol increïble. Pedres, pedreres i pedrerols deixant-nos mans, braços, esquena i cervicals ben carregades pel fet d’ aguantar la tensió de la traçada. Cansats de baixar encara seguíem avall sense parar. Ja a l’ asfalt un últim tram de sorra a mode de dunes rodones on acabar de descarregar tota la tensió del dia. Últims kilòmetres d’ asfalt i pujada fins el casc antic d’ Aínsa amb una plaça espectacular digna d’una etapa brutal de la Transpyr.

Aquesta TR14 està carregada de moments: sense anar més lluny, a l’ hora d’esmorzar hem conegut el Frank. Un alacantí de 70 anys que tenia com a somni venir a ver la bogeria aquesta que estem fent. Sens dubte que ha rebut l’ admiració de tots nosaltres i així li ho hem fet saber. Moments també de nervis abans de començar. Les rutines de fer bossa, desfer bossa, no trobar res a la bossa, obrir-la, tancar-la, tornar-la a obrir … l’ speaker abans de la sortida, es modelets dels hispano argentinos, els belgues amb barret amb banyes, el casc del Jaume abonyegat, els bascos, els alemanys, les italianes …fins i tot moments de nervis i tensions entre el grup només fruit de la convivència durant les 24 hores en situacions de cansament i fatiga, on qualsevol comentari pot ser malentès o mal interpretat. Res que no se solucioni parlant i aclarint les coses. Tantes hores de silenci pedalant i lluitant contra l’ esforç i el cansament, ja és prou dur com perquè a sobre hagi discussions i malentesos.

Seguim així havent passat ja l’equador d’ aquesta TR14. A Roses no ens ho imaginàvem pas doncs només el dia a dia ens permet seguir endavant. Avui quarta etapa, demà la cinquena i així fins a Hondarribia.

De moment estem gaudint d’ allò més com no podria ser d’ altra manera. Cadascú ho viu per dins però també es veu a les cares de tots quan arribem. Cada etapa és una fita en sí mateixa. Per això ens abracem al arribar. De la mateixa manera que al començar la jornada es respira incertesa i nerviosisme anticipant el que ens vindrà durant les hores següents.

Seguim endavant, amb molèsties, dolors, tibantors per tot arreu … però amb un somriure d’ orella a orella sabent que estem vivint en directe una de les millors experiències que es poden viure en un entorn incomparable com és el nostre Pirineu. Demà més però no millor perquè és impossible. Des de Aínsa quan són les 18 i 18 per a Qks.cat.

Crònica by Ironman

Vídeo by Mad:

Web oficial Transpyr: http://www.transpyr.comDAY 4.- PONT DE SUERT-AINSA 95kms 2650md+ 8h29’

Des de l’ hotel d’ Aínsa després d’ una de les baixades més espectaculars i llargues que es puguin fer o que si més no jo hagi fet mai. Coronant per una banda de la Penya Montanyesa, hem baixat per l’ altra durant més d’ una hora.

Sigui com sigui la quarta ja és al sac. Si tots teníem la mirada posada en la tercera com etapa reina, gairebé no ens havíem mirat el que teníem avui Els 95kms podien enganyar però no els més de 2500md+. Així ha sigut. EL Pirineu aragonès ens ha obert les portes amb unes pistes plenes de pedres que no ens deixaven descansar. La primera pujada s’ ha fet molt lenta, molt treballada en cada pedalada, allò que més odiem, no sols la pendent sinó també haver d’ escollir la traçada per evitar els rocs que s’ interposen en el camí. Primera food station al km 20 al poble de San Bartolomé. Seguim directes guanyant desnivell per boscos i pistes ja amb unes vistes espectaculars. En el revolt d’ una corba, el paisatge del Pirineu se’ns mostrava en tota la seva immensitat. Realment aquesta TR està essent una ruta de contrastos de paisatges diversos, de boscos variats, de vistes increïbles totes elles.

Espés era avui el lloc de dinar. La pasta sens posa bé, també la síndria i les nectarines, i el meló, i algun haribó. Aigua a dojo de cara a afrontar la que de ben segur ha sigut de les pujades més dures. Dura pel terreny, per la pendent, per la calor … combinació de pedres i trossos encimentats que ens han deixat a tots ben justos de forces. Al capdemunt, un prat amb vaques aplaudint el nostre pas. Aigua fresca de l”abrebader”per posar la temperatura en termes normals i continuem ja camí del control de pas aquesta vegada sobre el km 75 a Senz. Avui l’ hora de tall era a les 18h. Sabíem que aquest seria l’ objectiu de la jornada d’ avui atès que després tindríem la baixada fins a Ainsa. Fotos de rigor i ens disposem a baixar per un corriol increïble. Pedres, pedreres i pedrerols deixant-nos mans, braços, esquena i cervicals ben carregades pel fet d’ aguantar la tensió de la traçada. Cansats de baixar encara seguíem avall sense parar. Ja a l’ asfalt un últim tram de sorra a mode de dunes rodones on acabar de descarregar tota la tensió del dia. Últims kilòmetres d’ asfalt i pujada fins el casc antic d’ Aínsa amb una plaça espectacular digna d’una etapa brutal de la Transpyr.

Aquesta TR14 està carregada de moments: sense anar més lluny, a l’ hora d’esmorzar hem conegut el Frank. Un alacantí de 70 anys que tenia com a somni venir a ver la bogeria aquesta que estem fent. Sens dubte que ha rebut l’ admiració de tots nosaltres i així li ho hem fet saber. Moments també de nervis abans de començar. Les rutines de fer bossa, desfer bossa, no trobar res a la bossa, obrir-la, tancar-la, tornar-la a obrir … l’ speaker abans de la sortida, es modelets dels hispano argentinos, els belgues amb barret amb banyes, el casc del Jaume abonyegat, els bascos, els alemanys, les italianes …fins i tot moments de nervis i tensions entre el grup només fruit de la convivència durant les 24 hores en situacions de cansament i fatiga, on qualsevol comentari pot ser malentès o mal interpretat. Res que no se solucioni parlant i aclarint les coses. Tantes hores de silenci pedalant i lluitant contra l’ esforç i el cansament, ja és prou dur com perquè a sobre hagi discussions i malentesos.

Seguim així havent passat ja l’equador d’ aquesta TR14. A Roses no ens ho imaginàvem pas doncs només el dia a dia ens permet seguir endavant. Avui quarta etapa, demà la cinquena i així fins a Hondarribia.

De moment estem gaudint d’ allò més com no podria ser d’ altra manera. Cadascú ho viu per dins però també es veu a les cares de tots quan arribem. Cada etapa és una fita en sí mateixa. Per això ens abracem al arribar. De la mateixa manera que al començar la jornada es respira incertesa i nerviosisme anticipant el que ens vindrà durant les hores següents.

Seguim endavant, amb molèsties, dolors, tibantors per tot arreu … però amb un somriure d’ orella a orella sabent que estem vivint en directe una de les millors experiències que es poden viure en un entorn incomparable com és el nostre Pirineu. Demà més però no millor perquè és impossible. Des de Aínsa quan són les 18 i 18 per a Qks.cat.

Crònica by Ironman

Vídeo by Mad:

Web oficial Transpyr: http://www.transpyr.comDAY 4.- PONT DE SUERT-AINSA 95kms 2650md+ 8h29’

Des de l’ hotel d’ Aínsa després d’ una de les baixades més espectaculars i llargues que es puguin fer o que si més no jo hagi fet mai. Coronant per una banda de la Penya Montanyesa, hem baixat per l’ altra durant més d’ una hora.

Sigui com sigui la quarta ja és al sac. Si tots teníem la mirada posada en la tercera com etapa reina, gairebé no ens havíem mirat el que teníem avui Els 95kms podien enganyar però no els més de 2500md+. Així ha sigut. EL Pirineu aragonès ens ha obert les portes amb unes pistes plenes de pedres que no ens deixaven descansar. La primera pujada s’ ha fet molt lenta, molt treballada en cada pedalada, allò que més odiem, no sols la pendent sinó també haver d’ escollir la traçada per evitar els rocs que s’ interposen en el camí. Primera food station al km 20 al poble de San Bartolomé. Seguim directes guanyant desnivell per boscos i pistes ja amb unes vistes espectaculars. En el revolt d’ una corba, el paisatge del Pirineu se’ns mostrava en tota la seva immensitat. Realment aquesta TR està essent una ruta de contrastos de paisatges diversos, de boscos variats, de vistes increïbles totes elles.

Espés era avui el lloc de dinar. La pasta sens posa bé, també la síndria i les nectarines, i el meló, i algun haribó. Aigua a dojo de cara a afrontar la que de ben segur ha sigut de les pujades més dures. Dura pel terreny, per la pendent, per la calor … combinació de pedres i trossos encimentats que ens han deixat a tots ben justos de forces. Al capdemunt, un prat amb vaques aplaudint el nostre pas. Aigua fresca de l”abrebader”per posar la temperatura en termes normals i continuem ja camí del control de pas aquesta vegada sobre el km 75 a Senz. Avui l’ hora de tall era a les 18h. Sabíem que aquest seria l’ objectiu de la jornada d’ avui atès que després tindríem la baixada fins a Ainsa. Fotos de rigor i ens disposem a baixar per un corriol increïble. Pedres, pedreres i pedrerols deixant-nos mans, braços, esquena i cervicals ben carregades pel fet d’ aguantar la tensió de la traçada. Cansats de baixar encara seguíem avall sense parar. Ja a l’ asfalt un últim tram de sorra a mode de dunes rodones on acabar de descarregar tota la tensió del dia. Últims kilòmetres d’ asfalt i pujada fins el casc antic d’ Aínsa amb una plaça espectacular digna d’una etapa brutal de la Transpyr.

Aquesta TR14 està carregada de moments: sense anar més lluny, a l’ hora d’esmorzar hem conegut el Frank. Un alacantí de 70 anys que tenia com a somni venir a ver la bogeria aquesta que estem fent. Sens dubte que ha rebut l’ admiració de tots nosaltres i així li ho hem fet saber. Moments també de nervis abans de començar. Les rutines de fer bossa, desfer bossa, no trobar res a la bossa, obrir-la, tancar-la, tornar-la a obrir … l’ speaker abans de la sortida, es modelets dels hispano argentinos, els belgues amb barret amb banyes, el casc del Jaume abonyegat, els bascos, els alemanys, les italianes …fins i tot moments de nervis i tensions entre el grup només fruit de la convivència durant les 24 hores en situacions de cansament i fatiga, on qualsevol comentari pot ser malentès o mal interpretat. Res que no se solucioni parlant i aclarint les coses. Tantes hores de silenci pedalant i lluitant contra l’ esforç i el cansament, ja és prou dur com perquè a sobre hagi discussions i malentesos.

Seguim així havent passat ja l’equador d’ aquesta TR14. A Roses no ens ho imaginàvem pas doncs només el dia a dia ens permet seguir endavant. Avui quarta etapa, demà la cinquena i així fins a Hondarribia.

De moment estem gaudint d’ allò més com no podria ser d’ altra manera. Cadascú ho viu per dins però també es veu a les cares de tots quan arribem. Cada etapa és una fita en sí mateixa. Per això ens abracem al arribar. De la mateixa manera que al començar la jornada es respira incertesa i nerviosisme anticipant el que ens vindrà durant les hores següents.

Seguim endavant, amb molèsties, dolors, tibantors per tot arreu … però amb un somriure d’ orella a orella sabent que estem vivint en directe una de les millors experiències que es poden viure en un entorn incomparable com és el nostre Pirineu. Demà més però no millor perquè és impossible. Des de Aínsa quan són les 18 i 18 per a Qks.cat.

Crònica by Ironman

Vídeo by Mad:

Web oficial Transpyr: http://www.transpyr.com