Crònica Transpyr Etapa 3: La Seu d’Urgell – El Pont de Suert (119kms i 3068m D+)

DAY 3 TRANSPYR ADVENTURE- SEU D’ URGELL- PONT DE SUERT 119kms i 3068md+ 9h 32’

Aquesta la nostra TR14 està carregada de moments. Més tard en resumiré uns quants. N’hi ha per tots i de tota mena.

La veritat és que l’etapa d’ avui estava carregada de por i incertesa. Al briefing d’ ahir no les teníem totes. Avui havíem de superar els tres mil i això volia dir tres ports de muntanya en els que desconnectar el cervell i posar-lo en mode rosegador.

El matí s’ha aixecat amb sol sense cap amenaça de pluja com apuntaven les previsions. Ja en el moment de sortida, s’ha donat certa continuïtat a la relació amb la parella de fèmines italianes que en l’etapa anterior quasi acaben amb nosaltres. Si més s’ en recordaven i això vol dir quelcom.

Arrenquem l’ etapa arran de riu. En alguna baixada ens avancen uns bikers de descens aixecant roda i arrossegant bicis de 15 quilos. Aquesta TR està carregada de personatges. Ja els anireu coneixent. Aviat comencem el primer port del dia. La food station està al 32. Toca rodar per asfalt com el hàmster al que fèiem referència. Es fa llarg però el secret és pujar-lo suau. Sobretot essent el primer. Tenim ombra i s’ agraeix. Cadascú adopta el seu ritme. Així arribem a Castellàs. Queda la segona part ara ja per pista. S’ enganxa. Costa coronar però val la pena el descens. Els paisatges es succeeixen entre valls inhòspites i d’ igual bellesa. Perfilem un poble en runes espectacular en un entorn privilegiat. El millor la successió de corriols de baixada que algun veí de la zona ha cedit a l’ organitzador. Arribem a Gerri de la Sal fent exhibicions de tècnica de btt qkista. Brutal en control 2 de Gerri. Cafè de rigor i seguim per anar a buscar el segon. Increïble el Congost de Collegats o Quatregats tot per pista amb unes vistes igualment brutals. Segon al sac pendents d’arribar a Senterada abans de l’ hora de tall. Brual igualment la segona trialera de baixada fins el control. Hi arribem amb més d’ una hora de marge però toca fer el tercer. La llesca amb nocilla ens entra de meravella. Seguim amunt. Aquest ja costa més. Estem al km 90. Passem a tocar de Cèrvoles un poble penjat sobre la roca. Seguim pujant fins que planegem i ens adonem que ja li tenim al coll. Sabem que els últims 8 són de baixada un cop aconseguim Viu de Llevata. Abans farem uns esprints per deixar ben rebentades les cames.

Ara sí ja ho tenim. L’arribada a Suert espectacular. Els tràmits els de cada dia. Primer un caldo calent o unes nectarines, després uns estirament, més tard deixar la bici “al más que bici” perquè revisin i netegin, buscar l’hotel, carregar la bossa de 25 quilos, repartir habitacions i llits, dutxa, cremes diverses, moments calçotets, entrepà de cinc jotes, cerveseta i pasta party amb entrega de premis i briefing d’etapa següent. També cafè descafeïnat i crònica.

Ja en tenim 3. Demà fins a Ainsa. Entrem en Pirineu Aragonès. Camins de pedres i perfils amb desnivells de dígits. 95 kms però amb 2785 d+. Tocarà tirar de molinet. Com cada dia, Tenim tall a les 18. Això ens dóna marge. Seguim tots 7. Uns amb més dolències que d’ altres. Tots amb el cansament del pas de les etapes. Tots satisfets i joiosos de gaudir d’uns dies plegats en uns entorns increïbles. L´organització brutal. El muntatge increïble. La ruta perfecte El nostre rendiment a sobre de la bici espectacular. Seguim així, només així ho aconseguirem. Seguim dia a dia, etapa a etapa d’ avituallament en avituallament, fent petit al monstre, escurçant el gegant de 7 caps. Demà més però no millor perquè és impossible. Bona nit.

Crònica by Ironman

Vídeo by Mad:

Web oficial Transpyr: http://www.transpyr.comDAY 3 TRANSPYR ADVENTURE- SEU D’ URGELL- PONT DE SUERT 119kms i 3068md+ 9h 32’

Aquesta la nostra TR14 està carregada de moments. Més tard en resumiré uns quants. N’hi ha per tots i de tota mena.

La veritat és que l’etapa d’ avui estava carregada de por i incertesa. Al briefing d’ ahir no les teníem totes. Avui havíem de superar els tres mil i això volia dir tres ports de muntanya en els que desconnectar el cervell i posar-lo en mode rosegador.

El matí s’ha aixecat amb sol sense cap amenaça de pluja com apuntaven les previsions. Ja en el moment de sortida, s’ha donat certa continuïtat a la relació amb la parella de fèmines italianes que en l’etapa anterior quasi acaben amb nosaltres. Si més s’ en recordaven i això vol dir quelcom.

Arrenquem l’ etapa arran de riu. En alguna baixada ens avancen uns bikers de descens aixecant roda i arrossegant bicis de 15 quilos. Aquesta TR està carregada de personatges. Ja els anireu coneixent. Aviat comencem el primer port del dia. La food station està al 32. Toca rodar per asfalt com el hàmster al que fèiem referència. Es fa llarg però el secret és pujar-lo suau. Sobretot essent el primer. Tenim ombra i s’ agraeix. Cadascú adopta el seu ritme. Així arribem a Castellàs. Queda la segona part ara ja per pista. S’ enganxa. Costa coronar però val la pena el descens. Els paisatges es succeeixen entre valls inhòspites i d’ igual bellesa. Perfilem un poble en runes espectacular en un entorn privilegiat. El millor la successió de corriols de baixada que algun veí de la zona ha cedit a l’ organitzador. Arribem a Gerri de la Sal fent exhibicions de tècnica de btt qkista. Brutal en control 2 de Gerri. Cafè de rigor i seguim per anar a buscar el segon. Increïble el Congost de Collegats o Quatregats tot per pista amb unes vistes igualment brutals. Segon al sac pendents d’arribar a Senterada abans de l’ hora de tall. Brual igualment la segona trialera de baixada fins el control. Hi arribem amb més d’ una hora de marge però toca fer el tercer. La llesca amb nocilla ens entra de meravella. Seguim amunt. Aquest ja costa més. Estem al km 90. Passem a tocar de Cèrvoles un poble penjat sobre la roca. Seguim pujant fins que planegem i ens adonem que ja li tenim al coll. Sabem que els últims 8 són de baixada un cop aconseguim Viu de Llevata. Abans farem uns esprints per deixar ben rebentades les cames.

Ara sí ja ho tenim. L’arribada a Suert espectacular. Els tràmits els de cada dia. Primer un caldo calent o unes nectarines, després uns estirament, més tard deixar la bici “al más que bici” perquè revisin i netegin, buscar l’hotel, carregar la bossa de 25 quilos, repartir habitacions i llits, dutxa, cremes diverses, moments calçotets, entrepà de cinc jotes, cerveseta i pasta party amb entrega de premis i briefing d’etapa següent. També cafè descafeïnat i crònica.

Ja en tenim 3. Demà fins a Ainsa. Entrem en Pirineu Aragonès. Camins de pedres i perfils amb desnivells de dígits. 95 kms però amb 2785 d+. Tocarà tirar de molinet. Com cada dia, Tenim tall a les 18. Això ens dóna marge. Seguim tots 7. Uns amb més dolències que d’ altres. Tots amb el cansament del pas de les etapes. Tots satisfets i joiosos de gaudir d’uns dies plegats en uns entorns increïbles. L´organització brutal. El muntatge increïble. La ruta perfecte El nostre rendiment a sobre de la bici espectacular. Seguim així, només així ho aconseguirem. Seguim dia a dia, etapa a etapa d’ avituallament en avituallament, fent petit al monstre, escurçant el gegant de 7 caps. Demà més però no millor perquè és impossible. Bona nit.

Crònica by Ironman

Vídeo by Mad:

Web oficial Transpyr: http://www.transpyr.com

DAY 3 TRANSPYR ADVENTURE- SEU D’ URGELL- PONT DE SUERT 119kms i 3068md+ 9h 32’

Aquesta la nostra TR14 està carregada de moments. Més tard en resumiré uns quants. N’hi ha per tots i de tota mena.

La veritat és que l’etapa d’ avui estava carregada de por i incertesa. Al briefing d’ ahir no les teníem totes. Avui havíem de superar els tres mil i això volia dir tres ports de muntanya en els que desconnectar el cervell i posar-lo en mode rosegador.

El matí s’ha aixecat amb sol sense cap amenaça de pluja com apuntaven les previsions. Ja en el moment de sortida, s’ha donat certa continuïtat a la relació amb la parella de fèmines italianes que en l’etapa anterior quasi acaben amb nosaltres. Si més s’ en recordaven i això vol dir quelcom.

Arrenquem l’ etapa arran de riu. En alguna baixada ens avancen uns bikers de descens aixecant roda i arrossegant bicis de 15 quilos. Aquesta TR està carregada de personatges. Ja els anireu coneixent. Aviat comencem el primer port del dia. La food station està al 32. Toca rodar per asfalt com el hàmster al que fèiem referència. Es fa llarg però el secret és pujar-lo suau. Sobretot essent el primer. Tenim ombra i s’ agraeix. Cadascú adopta el seu ritme. Així arribem a Castellàs. Queda la segona part ara ja per pista. S’ enganxa. Costa coronar però val la pena el descens. Els paisatges es succeeixen entre valls inhòspites i d’ igual bellesa. Perfilem un poble en runes espectacular en un entorn privilegiat. El millor la successió de corriols de baixada que algun veí de la zona ha cedit a l’ organitzador. Arribem a Gerri de la Sal fent exhibicions de tècnica de btt qkista. Brutal en control 2 de Gerri. Cafè de rigor i seguim per anar a buscar el segon. Increïble el Congost de Collegats o Quatregats tot per pista amb unes vistes igualment brutals. Segon al sac pendents d’arribar a Senterada abans de l’ hora de tall. Brual igualment la segona trialera de baixada fins el control. Hi arribem amb més d’ una hora de marge però toca fer el tercer. La llesca amb nocilla ens entra de meravella. Seguim amunt. Aquest ja costa més. Estem al km 90. Passem a tocar de Cèrvoles un poble penjat sobre la roca. Seguim pujant fins que planegem i ens adonem que ja li tenim al coll. Sabem que els últims 8 són de baixada un cop aconseguim Viu de Llevata. Abans farem uns esprints per deixar ben rebentades les cames.

Ara sí ja ho tenim. L’arribada a Suert espectacular. Els tràmits els de cada dia. Primer un caldo calent o unes nectarines, després uns estirament, més tard deixar la bici “al más que bici” perquè revisin i netegin, buscar l’hotel, carregar la bossa de 25 quilos, repartir habitacions i llits, dutxa, cremes diverses, moments calçotets, entrepà de cinc jotes, cerveseta i pasta party amb entrega de premis i briefing d’etapa següent. També cafè descafeïnat i crònica.

Ja en tenim 3. Demà fins a Ainsa. Entrem en Pirineu Aragonès. Camins de pedres i perfils amb desnivells de dígits. 95 kms però amb 2785 d+. Tocarà tirar de molinet. Com cada dia, Tenim tall a les 18. Això ens dóna marge. Seguim tots 7. Uns amb més dolències que d’ altres. Tots amb el cansament del pas de les etapes. Tots satisfets i joiosos de gaudir d’uns dies plegats en uns entorns increïbles. L´organització brutal. El muntatge increïble. La ruta perfecte El nostre rendiment a sobre de la bici espectacular. Seguim així, només així ho aconseguirem. Seguim dia a dia, etapa a etapa d’ avituallament en avituallament, fent petit al monstre, escurçant el gegant de 7 caps. Demà més però no millor perquè és impossible. Bona nit.

Crònica by Ironman

Vídeo by Mad:

Web oficial Transpyr: http://www.transpyr.com