Crònica Transpyr Etapa 1: Roses – Camprodon (120kms i 2500md+)

TRANSPYR 2014 COAST TO COAST ADVENTURE

Pròleg

DIA 0.- Roses-Alt Empordà CIUTADELLA. Check in

Després de quasi bé 8 mesos, el dia 29 de juny arriba. Tota una setmana per organitzar l’ equipatge sense que se t’oblidi res. La tècnica de l’ escampall prolifera entre els participants. Al final som 7. 7 avinguts ciclistes i amics.

Roses ens rep amb el seu vent de garbí. Aixeca la sorra de la platja i torça branques i palmeres. Al passeig davant de la ciutadella un reguitzell de carpes de moltes marques ens fan adonar que s’organitza una de grossa. Ens passem per l’ oficina de turisme i ens acreditem. Tràmits sense incidències i ens amaguem a l´hotel Monterrey on l’imserso holandès celebra una festa. Bosses, equipatge,bicis, remolc… habitació 107, 106 i 114.

A les 20:30 pasta party en un magnífic entorn protegit per muralles. L’esdeveniment s’ ho val. Nosaltres també.  Es respira una barreja de nerviosisme i neguit. 300 participants de 24 països diferents. El briefing s´assembla al festival d´eurovisió.

Ja està, ja ho tenim. Arribar fins aquí no ha estat fácil per ningú de nosaltres. Toca fer el traspàs de bosses i sobretot descansar per l’ endemà. Esmorzar a les 6, control de material a les 7.15 i sortida a les 8.

DAY 1.- STAGE ROSES-CAMPRODON 120kms i 2500md+

Tots de taronja. Barreges de bicis foranies i ambient internacional. Cel descobert temperatura perfecte. Sembla que potser es taparà. Tram cronometrat a partir del primer avituallament al km 30, aquesta no és la nostra guerra.

Creuem l’Empordanet i les seves planes a ritmes alts sense voler-ho. Sembla que estiguem a Monegros. Traguem pols i rodem en grup. Estem tots al control 1 i continuem sabent que la jornada és llarga. Ara ja començarem a pujar entre boscos àrids víctimes d’incendis passats. En alguns trams les pedres sobresurten i la bici tremola. En una baixada pronunciada primera incidencia. L´scott del Capi ha punxat del darrera. Toca desfer el grup. Gastem un parell d’ampolles de gas però reparem. Proper objectiu el 60. Costa arribar-hi. Barrejem trams de pista amb corriols, i zones d’ asfalt i ciment. El plat de pasta del control 2 ens cau a la perfecció però estem només a la meitat. L´horitzó comença a enfosquir-se.

Se succeeixen parelles amb iidèntiques indumentàries mentre es barregen llenguatges babèlics. Arribar a Oix al 90 abans del tall serà la propera empresa. Allà ens espera la llesca amb cacau i avellana però toca continuar en pujada mentre els trons es van sentint de lluny. Aviat hem de parar a tapar-nos mentre pugem. Un cop suats cau la primera tromba. El so ensordidor de l’aigua caient a litres ens deixa totalment mullats. Aleshores els corriols esdevenen impracticables mentre intentem mantenir-nos a sobre de les rodes esquivant relliscoses pedres i arrels. En un dels corriols estrets segona inoportuna punxada. Per davant van els catorzes després els vint-i-tresos i els últims els trenta-quatres. Km 100 una frontera del btt i pica cap amunt. La pluja ens deixa una treva però aviat tornarà a remullar-nos. Ja anem pensant en Camprodon. Deixem enrere l´Alta Garrotxa. Toca coronar per pista per accedir per carretera i a St Pau rebolcar-nos novament entre el fang. La pluja ens neteja. Ja pensem en l’ etapa següent però seguim rodant pel carrilet. Ja es respira a meta. Aviat creuarem el segon pont romànic de la jornada i veurem les mateixes carpes que ara s´han traslladat al Ripollès. Fotografia de rigor i just a la llera del riu final de la primera jornada.

Tots set, salvem el primer dels reptes. Cada etapa és un objectiu en sí mateix però veiem la Transpyr com un tot. Avui l´hem partit en quatre. Toca fer bocins sinó volem ennuegar-nos. Bicis al pavelló al servei mecànic per posar-les a punt, dutxa a l´Hotel Camprodon, coca de vidre i briefing per anar pensant en l estratègia de l´endemà.

Des del saló de l´hotel centenari, mentre aixequem la tassa de cafè, primera crònica d’ aquesta gran aventura que només acaba de començar. Demà més però no millor perquè és impossible.

Crònica by Ironman

Vídeo by Mad:

Web oficial Transpyr: http://www.transpyr.comTRANSPYR 2014 COAST TO COAST ADVENTURE

Pròleg

DIA 0.- Roses-Alt Empordà CIUTADELLA. Check in

Després de quasi bé 8 mesos, el dia 29 de juny arriba. Tota una setmana per organitzar l’ equipatge sense que se t’oblidi res. La tècnica de l’ escampall prolifera entre els participants. Al final som 7. 7 avinguts ciclistes i amics.

Roses ens rep amb el seu vent de garbí. Aixeca la sorra de la platja i torça branques i palmeres. Al passeig davant de la ciutadella un reguitzell de carpes de moltes marques ens fan adonar que s’organitza una de grossa. Ens passem per l’ oficina de turisme i ens acreditem. Tràmits sense incidències i ens amaguem a l´hotel Monterrey on l’imserso holandès celebra una festa. Bosses, equipatge,bicis, remolc… habitació 107, 106 i 114.

A les 20:30 pasta party en un magnífic entorn protegit per muralles. L’esdeveniment s’ ho val. Nosaltres també.  Es respira una barreja de nerviosisme i neguit. 300 participants de 24 països diferents. El briefing s´assembla al festival d´eurovisió.

Ja està, ja ho tenim. Arribar fins aquí no ha estat fácil per ningú de nosaltres. Toca fer el traspàs de bosses i sobretot descansar per l’ endemà. Esmorzar a les 6, control de material a les 7.15 i sortida a les 8.

 

DAY 1.- STAGE ROSES-CAMPRODON 120kms i 2500md+

Tots de taronja. Barreges de bicis foranies i ambient internacional. Cel descobert temperatura perfecte. Sembla que potser es taparà. Tram cronometrat a partir del primer avituallament al km 30, aquesta no és la nostra guerra.

Creuem l’Empordanet i les seves planes a ritmes alts sense voler-ho. Sembla que estiguem a Monegros. Traguem pols i rodem en grup. Estem tots al control 1 i continuem sabent que la jornada és llarga. Ara ja començarem a pujar entre boscos àrids víctimes d’incendis passats. En alguns trams les pedres sobresurten i la bici tremola. En una baixada pronunciada primera incidencia. L´scott del Capi ha punxat del darrera. Toca desfer el grup. Gastem un parell d’ampolles de gas però reparem. Proper objectiu el 60. Costa arribar-hi. Barrejem trams de pista amb corriols, i zones d’ asfalt i ciment. El plat de pasta del control 2 ens cau a la perfecció però estem només a la meitat. L´horitzó comença a enfosquir-se.

Se succeeixen parelles amb iidèntiques indumentàries mentre es barregen llenguatges babèlics. Arribar a Oix al 90 abans del tall serà la propera empresa. Allà ens espera la llesca amb cacau i avellana però toca continuar en pujada mentre els trons es van sentint de lluny. Aviat hem de parar a tapar-nos mentre pugem. Un cop suats cau la primera tromba. El so ensordidor de l’aigua caient a litres ens deixa totalment mullats. Aleshores els corriols esdevenen impracticables mentre intentem mantenir-nos a sobre de les rodes esquivant relliscoses pedres i arrels. En un dels corriols estrets segona inoportuna punxada. Per davant van els catorzes després els vint-i-tresos i els últims els trenta-quatres. Km 100 una frontera del btt i pica cap amunt. La pluja ens deixa una treva però aviat tornarà a remullar-nos. Ja anem pensant en Camprodon. Deixem enrere l´Alta Garrotxa. Toca coronar per pista per accedir per carretera i a St Pau rebolcar-nos novament entre el fang. La pluja ens neteja. Ja pensem en l’ etapa següent però seguim rodant pel carrilet. Ja es respira a meta. Aviat creuarem el segon pont romànic de la jornada i veurem les mateixes carpes que ara s´han traslladat al Ripollès. Fotografia de rigor i just a la llera del riu final de la primera jornada.

Tots set, salvem el primer dels reptes. Cada etapa és un objectiu en sí mateix però veiem la Transpyr com un tot. Avui l´hem partit en quatre. Toca fer bocins sinó volem ennuegar-nos. Bicis al pavelló al servei mecànic per posar-les a punt, dutxa a l´Hotel Camprodon, coca de vidre i briefing per anar pensant en l estratègia de l´endemà.

Des del saló de l´hotel centenari, mentre aixequem la tassa de cafè, primera crònica d’ aquesta gran aventura que només acaba de començar. Demà més però no millor perquè és impossible.

Crònica by Ironman

Vídeo by Mad:

Web oficial Transpyr: http://www.transpyr.com

TRANSPYR 2014 COAST TO COAST ADVENTURE

Pròleg

DIA 0.- Roses-Alt Empordà CIUTADELLA. Check in

Després de quasi bé 8 mesos, el dia 29 de juny arriba. Tota una setmana per organitzar l’ equipatge sense que se t’oblidi res. La tècnica de l’ escampall prolifera entre els participants. Al final som 7. 7 avinguts ciclistes i amics.

Roses ens rep amb el seu vent de garbí. Aixeca la sorra de la platja i torça branques i palmeres. Al passeig davant de la ciutadella un reguitzell de carpes de moltes marques ens fan adonar que s’organitza una de grossa. Ens passem per l’ oficina de turisme i ens acreditem. Tràmits sense incidències i ens amaguem a l´hotel Monterrey on l’imserso holandès celebra una festa. Bosses, equipatge,bicis, remolc… habitació 107, 106 i 114.

A les 20:30 pasta party en un magnífic entorn protegit per muralles. L’esdeveniment s’ ho val. Nosaltres també.  Es respira una barreja de nerviosisme i neguit. 300 participants de 24 països diferents. El briefing s´assembla al festival d´eurovisió.

Ja està, ja ho tenim. Arribar fins aquí no ha estat fácil per ningú de nosaltres. Toca fer el traspàs de bosses i sobretot descansar per l’ endemà. Esmorzar a les 6, control de material a les 7.15 i sortida a les 8.

 

DAY 1.- STAGE ROSES-CAMPRODON 120kms i 2500md+

Tots de taronja. Barreges de bicis foranies i ambient internacional. Cel descobert temperatura perfecte. Sembla que potser es taparà. Tram cronometrat a partir del primer avituallament al km 30, aquesta no és la nostra guerra.

Creuem l’Empordanet i les seves planes a ritmes alts sense voler-ho. Sembla que estiguem a Monegros. Traguem pols i rodem en grup. Estem tots al control 1 i continuem sabent que la jornada és llarga. Ara ja començarem a pujar entre boscos àrids víctimes d’incendis passats. En alguns trams les pedres sobresurten i la bici tremola. En una baixada pronunciada primera incidencia. L´scott del Capi ha punxat del darrera. Toca desfer el grup. Gastem un parell d’ampolles de gas però reparem. Proper objectiu el 60. Costa arribar-hi. Barrejem trams de pista amb corriols, i zones d’ asfalt i ciment. El plat de pasta del control 2 ens cau a la perfecció però estem només a la meitat. L´horitzó comença a enfosquir-se.

Se succeeixen parelles amb iidèntiques indumentàries mentre es barregen llenguatges babèlics. Arribar a Oix al 90 abans del tall serà la propera empresa. Allà ens espera la llesca amb cacau i avellana però toca continuar en pujada mentre els trons es van sentint de lluny. Aviat hem de parar a tapar-nos mentre pugem. Un cop suats cau la primera tromba. El so ensordidor de l’aigua caient a litres ens deixa totalment mullats. Aleshores els corriols esdevenen impracticables mentre intentem mantenir-nos a sobre de les rodes esquivant relliscoses pedres i arrels. En un dels corriols estrets segona inoportuna punxada. Per davant van els catorzes després els vint-i-tresos i els últims els trenta-quatres. Km 100 una frontera del btt i pica cap amunt. La pluja ens deixa una treva però aviat tornarà a remullar-nos. Ja anem pensant en Camprodon. Deixem enrere l´Alta Garrotxa. Toca coronar per pista per accedir per carretera i a St Pau rebolcar-nos novament entre el fang. La pluja ens neteja. Ja pensem en l’ etapa següent però seguim rodant pel carrilet. Ja es respira a meta. Aviat creuarem el segon pont romànic de la jornada i veurem les mateixes carpes que ara s´han traslladat al Ripollès. Fotografia de rigor i just a la llera del riu final de la primera jornada.

Tots set, salvem el primer dels reptes. Cada etapa és un objectiu en sí mateix però veiem la Transpyr com un tot. Avui l´hem partit en quatre. Toca fer bocins sinó volem ennuegar-nos. Bicis al pavelló al servei mecànic per posar-les a punt, dutxa a l´Hotel Camprodon, coca de vidre i briefing per anar pensant en l estratègia de l´endemà.

Des del saló de l´hotel centenari, mentre aixequem la tassa de cafè, primera crònica d’ aquesta gran aventura que només acaba de començar. Demà més però no millor perquè és impossible.

Crònica by Ironman

Vídeo by Mad:

Web oficial Transpyr: http://www.transpyr.com