CRONICA NO OFICIAL by Lopes
Estem al track?
Dia 1
Torelló, és molt aviat, tots estem neguitosos volem sortir ja. Fem les presentacions pertinents i anem a escoltar les explicacions del Jordi dels tracks. Com que es avorrit de collons, pasem d’escoltar, volem pedalar ja!
Engeguem, només començar ens equivoquem, el tio flipa amb nosaltres, aquests no arriben ni demà. Arribem a un riu que es veu que havia dit que relliscava de collons però no escoltàvem, el Tinick cau a l’aigua, per sort està gravat…juas!
Ara si que engeguem, el capità és un espectacle, amb el mans lliures trucant a tot deu mentre pedala com un campió, la ruta és agradable i encara anem rient. El lapi no porta track, li ha gravat a tothom però s’ha oblidat el seu ( es de ser inutiles)i per compensar ens dona pel cul amb els walkies, que sembla un chatroulette. Anem a veure uns salts d’aigua ( camaco) i arribem a la 1a parada, degustació d’embotits. Primer es fan el ronso i treuen només un platet per tots, però el Salla li fa 4 piropos a la mestressa i comencen a sortir plats a dojo, i un porronet primer negre i després blanc que ens anem passant. Abans de marxar la dona ens diu que no els barregem…massa tard. Començem a pujar i es sent un missatge del tiet…el Salla va borratxo!!! Esperem que es recuperi i seguim, aixó comença a cansar, el paisatge es acollonant. Arribem a Rupit i ens fotem un tiberi de collons. Seguim pels cingles amunt, tots flipem amb les vistes. Seguim pujant, pujant, pujant…collons com cansa aixó. Per fi arribem al poble on hem de dormir, on ens esperen amb 2 xibeques per 20 tios, casi ens fotem el vidre i tot. Dir que el lloc era cutre era fer li un favor, algú el va batejar com rioleon safari…Alguns valents es banyen a la piscina, només sentir els crits pel fred a la resta sen’s passen les ganes. Anem a sopar, la dona ens veu calents i ens treu un calendari , l’Elies encara està enamorat del març.
Dia 2
Ens fotem un esmorçar infumable i amunt. Avui tenim la pujada forta i estem acollonits. De la pujada res a dir, puja, puja i puja i al arribar a dalt diu que encara ens queda la meitat…acollonant. Em foto darrera el Keita i amunt mentre l’Elies em va esbufegant al coll…quin mal rotllo! Al final ell i el Salla ens foten hachasso que no els hi perdonarem…o si. Anem a veure uns salts d’aigua, però els pros van tan endollats que s’ho salten. El Lapi fa la 1a marranada i va per carretera amb ´’excusa d’acompanyar l’Oriol Carreras que té una avaria. Per sort 1a i ultima marranada. Al dinar arrasem amb tot, peus de porc, cansalada, chuleton….Ningú ens va fer pensar que després tornava a pujar i ho paguem. A la tarda puja encara més, l’Elies es perd, agafa una pajara…tots anem rebentats. Per fi a la nit arribem a Alpens, el lloc està molt millor per`alguns han de compartir llit, el que van fer a la nit els hi heu de preguntar a ells. Sopar, volta al casino i a dormir. Sen’s a unit el cunyao, ja som 21.
Dia 3
Avui l’esmorçar és de traca, les nostres forçes no tant. Enfilem la ruta, algú va dir que avui era més suau…es va equivocar. Puja i baixa trenca-cames fins arribar a la pujada, fot una calor del copón i tots tenim ganes d’arribar. Arribem a dalt de tot, el cunyao aguanta com un campió i enfilem la baixada, amb alguna caiguda sense consequencies. Dinem, avui controlant-nos, encara ens queda l’ultima pujada. Sondeig per si algu fa la marranada, finalment només un ( no es el Lapi). Fot una calor acollonant i pujem fins dalt. Les ultimes baixades són una delicia , tots anem contents i rient, arribem a Torelló, abraçades, ja hem oblidat el patiment, fotos i capa casa.
Han sigut 3 dies acollonants, bici, riure i sobretot amistat i solidaritat entre qk’s.
Menció d’honor al Keika, és el putu amo.
pd. Ja se que la crònica és un totxo…
Dia 1
Torelló, és molt aviat, tots estem neguitosos volem sortir ja. Fem les presentacions pertinents i anem a escoltar les explicacions del Jordi dels tracks. Com que es avorrit de collons, pasem d’escoltar, volem pedalar ja!
Engeguem, només començar ens equivoquem, el tio flipa amb nosaltres, aquests no arriben ni demà. Arribem a un riu que es veu que havia dit que relliscava de collons però no escoltàvem, el Tinick cau a l’aigua, per sort està gravat…juas!
Ara si que engeguem, el capità és un espectacle, amb el mans lliures trucant a tot deu mentre pedala com un campió, la ruta és agradable i encara anem rient. El lapi no porta track, li ha gravat a tothom però s’ha oblidat el seu ( es de ser inutiles)i per compensar ens dona pel cul amb els walkies, que sembla un chatroulette. Anem a veure uns salts d’aigua ( camaco) i arribem a la 1a parada, degustació d’embotits. Primer es fan el ronso i treuen només un platet per tots, però el Salla li fa 4 piropos a la mestressa i comencen a sortir plats a dojo, i un porronet primer negre i després blanc que ens anem passant. Abans de marxar la dona ens diu que no els barregem…massa tard. Començem a pujar i es sent un missatge del tiet…el Salla va borratxo!!! Esperem que es recuperi i seguim, aixó comença a cansar, el paisatge es acollonant. Arribem a Rupit i ens fotem un tiberi de collons. Seguim pels cingles amunt, tots flipem amb les vistes. Seguim pujant, pujant, pujant…collons com cansa aixó. Per fi arribem al poble on hem de dormir, on ens esperen amb 2 xibeques per 20 tios, casi ens fotem el vidre i tot. Dir que el lloc era cutre era fer li un favor, algú el va batejar com rioleon safari…Alguns valents es banyen a la piscina, només sentir els crits pel fred a la resta sen’s passen les ganes. Anem a sopar, la dona ens veu calents i ens treu un calendari , l’Elies encara està enamorat del març.
Dia 2
Ens fotem un esmorçar infumable i amunt. Avui tenim la pujada forta i estem acollonits. De la pujada res a dir, puja, puja i puja i al arribar a dalt diu que encara ens queda la meitat…acollonant. Em foto darrera el Keita i amunt mentre l’Elies em va esbufegant al coll…quin mal rotllo! Al final ell i el Salla ens foten hachasso que no els hi perdonarem…o si. Anem a veure uns salts d’aigua, però els pros van tan endollats que s’ho salten. El Lapi fa la 1a marranada i va per carretera amb ´’excusa d’acompanyar l’Oriol Carreras que té una avaria. Per sort 1a i ultima marranada. Al dinar arrasem amb tot, peus de porc, cansalada, chuleton….Ningú ens va fer pensar que després tornava a pujar i ho paguem. A la tarda puja encara més, l’Elies es perd, agafa una pajara…tots anem rebentats. Per fi a la nit arribem a Alpens, el lloc està molt millor per`alguns han de compartir llit, el que van fer a la nit els hi heu de preguntar a ells. Sopar, volta al casino i a dormir. Sen’s a unit el cunyao, ja som 21.
Dia 3
Avui l’esmorçar és de traca, les nostres forçes no tant. Enfilem la ruta, algú va dir que avui era més suau…es va equivocar. Puja i baixa trenca-cames fins arribar a la pujada, fot una calor del copón i tots tenim ganes d’arribar. Arribem a dalt de tot, el cunyao aguanta com un campió i enfilem la baixada, amb alguna caiguda sense consequencies. Dinem, avui controlant-nos, encara ens queda l’ultima pujada. Sondeig per si algu fa la marranada, finalment només un ( no es el Lapi). Fot una calor acollonant i pujem fins dalt. Les ultimes baixades són una delicia , tots anem contents i rient, arribem a Torelló, abraçades, ja hem oblidat el patiment, fotos i capa casa.
Han sigut 3 dies acollonants, bici, riure i sobretot amistat i solidaritat entre qk’s.
Menció d’honor al Keika, és el putu amo.
pd. Ja se que la crònica és un totxo…
Estem al track?
Dia 1
Torelló, és molt aviat, tots estem neguitosos volem sortir ja. Fem les presentacions pertinents i anem a escoltar les explicacions del Jordi dels tracks. Com que es avorrit de collons, pasem d’escoltar, volem pedalar ja!
Engeguem, només començar ens equivoquem, el tio flipa amb nosaltres, aquests no arriben ni demà. Arribem a un riu que es veu que havia dit que relliscava de collons però no escoltàvem, el Tinick cau a l’aigua, per sort està gravat…juas!
Ara si que engeguem, el capità és un espectacle, amb el mans lliures trucant a tot deu mentre pedala com un campió, la ruta és agradable i encara anem rient. El lapi no porta track, li ha gravat a tothom però s’ha oblidat el seu ( es de ser inutiles)i per compensar ens dona pel cul amb els walkies, que sembla un chatroulette. Anem a veure uns salts d’aigua ( camaco) i arribem a la 1a parada, degustació d’embotits. Primer es fan el ronso i treuen només un platet per tots, però el Salla li fa 4 piropos a la mestressa i comencen a sortir plats a dojo, i un porronet primer negre i després blanc que ens anem passant. Abans de marxar la dona ens diu que no els barregem…massa tard. Començem a pujar i es sent un missatge del tiet…el Salla va borratxo!!! Esperem que es recuperi i seguim, aixó comença a cansar, el paisatge es acollonant. Arribem a Rupit i ens fotem un tiberi de collons. Seguim pels cingles amunt, tots flipem amb les vistes. Seguim pujant, pujant, pujant…collons com cansa aixó. Per fi arribem al poble on hem de dormir, on ens esperen amb 2 xibeques per 20 tios, casi ens fotem el vidre i tot. Dir que el lloc era cutre era fer li un favor, algú el va batejar com rioleon safari…Alguns valents es banyen a la piscina, només sentir els crits pel fred a la resta sen’s passen les ganes. Anem a sopar, la dona ens veu calents i ens treu un calendari , l’Elies encara està enamorat del març.
Dia 2
Ens fotem un esmorçar infumable i amunt. Avui tenim la pujada forta i estem acollonits. De la pujada res a dir, puja, puja i puja i al arribar a dalt diu que encara ens queda la meitat…acollonant. Em foto darrera el Keita i amunt mentre l’Elies em va esbufegant al coll…quin mal rotllo! Al final ell i el Salla ens foten hachasso que no els hi perdonarem…o si. Anem a veure uns salts d’aigua, però els pros van tan endollats que s’ho salten. El Lapi fa la 1a marranada i va per carretera amb ´’excusa d’acompanyar l’Oriol Carreras que té una avaria. Per sort 1a i ultima marranada. Al dinar arrasem amb tot, peus de porc, cansalada, chuleton….Ningú ens va fer pensar que després tornava a pujar i ho paguem. A la tarda puja encara més, l’Elies es perd, agafa una pajara…tots anem rebentats. Per fi a la nit arribem a Alpens, el lloc està molt millor per`alguns han de compartir llit, el que van fer a la nit els hi heu de preguntar a ells. Sopar, volta al casino i a dormir. Sen’s a unit el cunyao, ja som 21.
Dia 3
Avui l’esmorçar és de traca, les nostres forçes no tant. Enfilem la ruta, algú va dir que avui era més suau…es va equivocar. Puja i baixa trenca-cames fins arribar a la pujada, fot una calor del copón i tots tenim ganes d’arribar. Arribem a dalt de tot, el cunyao aguanta com un campió i enfilem la baixada, amb alguna caiguda sense consequencies. Dinem, avui controlant-nos, encara ens queda l’ultima pujada. Sondeig per si algu fa la marranada, finalment només un ( no es el Lapi). Fot una calor acollonant i pujem fins dalt. Les ultimes baixades són una delicia , tots anem contents i rient, arribem a Torelló, abraçades, ja hem oblidat el patiment, fotos i capa casa.
Han sigut 3 dies acollonants, bici, riure i sobretot amistat i solidaritat entre qk’s.
Menció d’honor al Keika, és el putu amo.
pd. Ja se que la crònica és un totxo…
Dia 1
Torelló, és molt aviat, tots estem neguitosos volem sortir ja. Fem les presentacions pertinents i anem a escoltar les explicacions del Jordi dels tracks. Com que es avorrit de collons, pasem d’escoltar, volem pedalar ja!
Engeguem, només començar ens equivoquem, el tio flipa amb nosaltres, aquests no arriben ni demà. Arribem a un riu que es veu que havia dit que relliscava de collons però no escoltàvem, el Tinick cau a l’aigua, per sort està gravat…juas!
Ara si que engeguem, el capità és un espectacle, amb el mans lliures trucant a tot deu mentre pedala com un campió, la ruta és agradable i encara anem rient. El lapi no porta track, li ha gravat a tothom però s’ha oblidat el seu ( es de ser inutiles)i per compensar ens dona pel cul amb els walkies, que sembla un chatroulette. Anem a veure uns salts d’aigua ( camaco) i arribem a la 1a parada, degustació d’embotits. Primer es fan el ronso i treuen només un platet per tots, però el Salla li fa 4 piropos a la mestressa i comencen a sortir plats a dojo, i un porronet primer negre i després blanc que ens anem passant. Abans de marxar la dona ens diu que no els barregem…massa tard. Començem a pujar i es sent un missatge del tiet…el Salla va borratxo!!! Esperem que es recuperi i seguim, aixó comença a cansar, el paisatge es acollonant. Arribem a Rupit i ens fotem un tiberi de collons. Seguim pels cingles amunt, tots flipem amb les vistes. Seguim pujant, pujant, pujant…collons com cansa aixó. Per fi arribem al poble on hem de dormir, on ens esperen amb 2 xibeques per 20 tios, casi ens fotem el vidre i tot. Dir que el lloc era cutre era fer li un favor, algú el va batejar com rioleon safari…Alguns valents es banyen a la piscina, només sentir els crits pel fred a la resta sen’s passen les ganes. Anem a sopar, la dona ens veu calents i ens treu un calendari , l’Elies encara està enamorat del març.
Dia 2
Ens fotem un esmorçar infumable i amunt. Avui tenim la pujada forta i estem acollonits. De la pujada res a dir, puja, puja i puja i al arribar a dalt diu que encara ens queda la meitat…acollonant. Em foto darrera el Keita i amunt mentre l’Elies em va esbufegant al coll…quin mal rotllo! Al final ell i el Salla ens foten hachasso que no els hi perdonarem…o si. Anem a veure uns salts d’aigua, però els pros van tan endollats que s’ho salten. El Lapi fa la 1a marranada i va per carretera amb ´’excusa d’acompanyar l’Oriol Carreras que té una avaria. Per sort 1a i ultima marranada. Al dinar arrasem amb tot, peus de porc, cansalada, chuleton….Ningú ens va fer pensar que després tornava a pujar i ho paguem. A la tarda puja encara més, l’Elies es perd, agafa una pajara…tots anem rebentats. Per fi a la nit arribem a Alpens, el lloc està molt millor per`alguns han de compartir llit, el que van fer a la nit els hi heu de preguntar a ells. Sopar, volta al casino i a dormir. Sen’s a unit el cunyao, ja som 21.
Dia 3
Avui l’esmorçar és de traca, les nostres forçes no tant. Enfilem la ruta, algú va dir que avui era més suau…es va equivocar. Puja i baixa trenca-cames fins arribar a la pujada, fot una calor del copón i tots tenim ganes d’arribar. Arribem a dalt de tot, el cunyao aguanta com un campió i enfilem la baixada, amb alguna caiguda sense consequencies. Dinem, avui controlant-nos, encara ens queda l’ultima pujada. Sondeig per si algu fa la marranada, finalment només un ( no es el Lapi). Fot una calor acollonant i pujem fins dalt. Les ultimes baixades són una delicia , tots anem contents i rient, arribem a Torelló, abraçades, ja hem oblidat el patiment, fotos i capa casa.
Han sigut 3 dies acollonants, bici, riure i sobretot amistat i solidaritat entre qk’s.
Menció d’honor al Keika, és el putu amo.
pd. Ja se que la crònica és un totxo…
Estem al track?
Dia 1
Torelló, és molt aviat, tots estem neguitosos volem sortir ja. Fem les presentacions pertinents i anem a escoltar les explicacions del Jordi dels tracks. Com que es avorrit de collons, pasem d’escoltar, volem pedalar ja!
Engeguem, només començar ens equivoquem, el tio flipa amb nosaltres, aquests no arriben ni demà. Arribem a un riu que es veu que havia dit que relliscava de collons però no escoltàvem, el Tinick cau a l’aigua, per sort està gravat…juas!
Ara si que engeguem, el capità és un espectacle, amb el mans lliures trucant a tot deu mentre pedala com un campió, la ruta és agradable i encara anem rient. El lapi no porta track, li ha gravat a tothom però s’ha oblidat el seu ( es de ser inutiles)i per compensar ens dona pel cul amb els walkies, que sembla un chatroulette. Anem a veure uns salts d’aigua ( camaco) i arribem a la 1a parada, degustació d’embotits. Primer es fan el ronso i treuen només un platet per tots, però el Salla li fa 4 piropos a la mestressa i comencen a sortir plats a dojo, i un porronet primer negre i després blanc que ens anem passant. Abans de marxar la dona ens diu que no els barregem…massa tard. Començem a pujar i es sent un missatge del tiet…el Salla va borratxo!!! Esperem que es recuperi i seguim, aixó comença a cansar, el paisatge es acollonant. Arribem a Rupit i ens fotem un tiberi de collons. Seguim pels cingles amunt, tots flipem amb les vistes. Seguim pujant, pujant, pujant…collons com cansa aixó. Per fi arribem al poble on hem de dormir, on ens esperen amb 2 xibeques per 20 tios, casi ens fotem el vidre i tot. Dir que el lloc era cutre era fer li un favor, algú el va batejar com rioleon safari…Alguns valents es banyen a la piscina, només sentir els crits pel fred a la resta sen’s passen les ganes. Anem a sopar, la dona ens veu calents i ens treu un calendari , l’Elies encara està enamorat del març.
Dia 2
Ens fotem un esmorçar infumable i amunt. Avui tenim la pujada forta i estem acollonits. De la pujada res a dir, puja, puja i puja i al arribar a dalt diu que encara ens queda la meitat…acollonant. Em foto darrera el Keita i amunt mentre l’Elies em va esbufegant al coll…quin mal rotllo! Al final ell i el Salla ens foten hachasso que no els hi perdonarem…o si. Anem a veure uns salts d’aigua, però els pros van tan endollats que s’ho salten. El Lapi fa la 1a marranada i va per carretera amb ´’excusa d’acompanyar l’Oriol Carreras que té una avaria. Per sort 1a i ultima marranada. Al dinar arrasem amb tot, peus de porc, cansalada, chuleton….Ningú ens va fer pensar que després tornava a pujar i ho paguem. A la tarda puja encara més, l’Elies es perd, agafa una pajara…tots anem rebentats. Per fi a la nit arribem a Alpens, el lloc està molt millor per`alguns han de compartir llit, el que van fer a la nit els hi heu de preguntar a ells. Sopar, volta al casino i a dormir. Sen’s a unit el cunyao, ja som 21.
Dia 3
Avui l’esmorçar és de traca, les nostres forçes no tant. Enfilem la ruta, algú va dir que avui era més suau…es va equivocar. Puja i baixa trenca-cames fins arribar a la pujada, fot una calor del copón i tots tenim ganes d’arribar. Arribem a dalt de tot, el cunyao aguanta com un campió i enfilem la baixada, amb alguna caiguda sense consequencies. Dinem, avui controlant-nos, encara ens queda l’ultima pujada. Sondeig per si algu fa la marranada, finalment només un ( no es el Lapi). Fot una calor acollonant i pujem fins dalt. Les ultimes baixades són una delicia , tots anem contents i rient, arribem a Torelló, abraçades, ja hem oblidat el patiment, fotos i capa casa.
Han sigut 3 dies acollonants, bici, riure i sobretot amistat i solidaritat entre qk’s.
Menció d’honor al Keika, és el putu amo.
pd. Ja se que la crònica és un totxo…
Dia 1
Torelló, és molt aviat, tots estem neguitosos volem sortir ja. Fem les presentacions pertinents i anem a escoltar les explicacions del Jordi dels tracks. Com que es avorrit de collons, pasem d’escoltar, volem pedalar ja!
Engeguem, només començar ens equivoquem, el tio flipa amb nosaltres, aquests no arriben ni demà. Arribem a un riu que es veu que havia dit que relliscava de collons però no escoltàvem, el Tinick cau a l’aigua, per sort està gravat…juas!
Ara si que engeguem, el capità és un espectacle, amb el mans lliures trucant a tot deu mentre pedala com un campió, la ruta és agradable i encara anem rient. El lapi no porta track, li ha gravat a tothom però s’ha oblidat el seu ( es de ser inutiles)i per compensar ens dona pel cul amb els walkies, que sembla un chatroulette. Anem a veure uns salts d’aigua ( camaco) i arribem a la 1a parada, degustació d’embotits. Primer es fan el ronso i treuen només un platet per tots, però el Salla li fa 4 piropos a la mestressa i comencen a sortir plats a dojo, i un porronet primer negre i després blanc que ens anem passant. Abans de marxar la dona ens diu que no els barregem…massa tard. Començem a pujar i es sent un missatge del tiet…el Salla va borratxo!!! Esperem que es recuperi i seguim, aixó comença a cansar, el paisatge es acollonant. Arribem a Rupit i ens fotem un tiberi de collons. Seguim pels cingles amunt, tots flipem amb les vistes. Seguim pujant, pujant, pujant…collons com cansa aixó. Per fi arribem al poble on hem de dormir, on ens esperen amb 2 xibeques per 20 tios, casi ens fotem el vidre i tot. Dir que el lloc era cutre era fer li un favor, algú el va batejar com rioleon safari…Alguns valents es banyen a la piscina, només sentir els crits pel fred a la resta sen’s passen les ganes. Anem a sopar, la dona ens veu calents i ens treu un calendari , l’Elies encara està enamorat del març.
Dia 2
Ens fotem un esmorçar infumable i amunt. Avui tenim la pujada forta i estem acollonits. De la pujada res a dir, puja, puja i puja i al arribar a dalt diu que encara ens queda la meitat…acollonant. Em foto darrera el Keita i amunt mentre l’Elies em va esbufegant al coll…quin mal rotllo! Al final ell i el Salla ens foten hachasso que no els hi perdonarem…o si. Anem a veure uns salts d’aigua, però els pros van tan endollats que s’ho salten. El Lapi fa la 1a marranada i va per carretera amb ´’excusa d’acompanyar l’Oriol Carreras que té una avaria. Per sort 1a i ultima marranada. Al dinar arrasem amb tot, peus de porc, cansalada, chuleton….Ningú ens va fer pensar que després tornava a pujar i ho paguem. A la tarda puja encara més, l’Elies es perd, agafa una pajara…tots anem rebentats. Per fi a la nit arribem a Alpens, el lloc està molt millor per`alguns han de compartir llit, el que van fer a la nit els hi heu de preguntar a ells. Sopar, volta al casino i a dormir. Sen’s a unit el cunyao, ja som 21.
Dia 3
Avui l’esmorçar és de traca, les nostres forçes no tant. Enfilem la ruta, algú va dir que avui era més suau…es va equivocar. Puja i baixa trenca-cames fins arribar a la pujada, fot una calor del copón i tots tenim ganes d’arribar. Arribem a dalt de tot, el cunyao aguanta com un campió i enfilem la baixada, amb alguna caiguda sense consequencies. Dinem, avui controlant-nos, encara ens queda l’ultima pujada. Sondeig per si algu fa la marranada, finalment només un ( no es el Lapi). Fot una calor acollonant i pujem fins dalt. Les ultimes baixades són una delicia , tots anem contents i rient, arribem a Torelló, abraçades, ja hem oblidat el patiment, fotos i capa casa.
Han sigut 3 dies acollonants, bici, riure i sobretot amistat i solidaritat entre qk’s.
Menció d’honor al Keika, és el putu amo.
pd. Ja se que la crònica és un totxo…
Deixa un comentari