VOLTA A LA CERDANYA-VOLTA AL PARADÍS by Ironman

Què és el que deu tenir la Serra del Cadí que enlluerna a tothom a qui s’ apropa i es perd entre els seus boscos i senders? De ben segur la màgia caditana fou la culpable que uns quants apassionats de la bicicleta tornessin ahir diumenge amb un somriure d’ orella a orella després de dues jornades de btt de l’ autèntic.

De la mà d’ una organització a l’alçada de l’ esdeveniment i uns avituallaments a vessar de pubilles de bon veure la primera de les jornades va venir marcada pels seus 3600 metres de desnivell positiu i 107kms. Sortint a les 6 del matí negre nit després que l’ Avi del Barça ens allotgés al seu culé hotelet de muntanya, començavem a pedalar en el nostre entorn i medi més conegut. Tothom amb frontal menys sis Qk’s amb tampons al casc anavem enfilant els primers 25kms seguits de pujada passant per Coll de la Bena i la Bauma fins arribar a un espléndit Coll de Torn amb unes espectaculars vistes sobre el Pedra. Immillorable massis banyat per verds boscos infinits i nosaltres abraçats per una frescor de bon matí en el que s’ intuïa com una jornada magnífica.

Igual de magnífica la baixada fins arribar a Josa del Cadí. Turó coronat de fa temps per una esgèsia románica paravem a fer l’ esmorzar i ens preparàvem per la segona de les pirámides. Ja amb la calor com a enemiga traçavem corves i més corves a ritme de molinet per començar a pedalar entre senders estrets i pistes de terra roja per enjegar un tram d’ orientació superat amb extraordinària solvencia pels cracks del gps manuals. Dotze voltes al roure i una única doncella per arribar-nos a Arsèguel després d’ una trialera amb timbes perfectament superada per tots els integrants tot i les pors apuntades al briefing. Després d’ un canvi de pastilles i una Font esplèndida, punt d’ inici d’ un Coll de Josa extenuant. Sol d’ alta muntanya i ombres desaparegudes per retrobar-te amb el mateix infern. Deshidratació, fatiga, mala digestió s’ alien per posar un punt més d’ emoció per anar acabant els últims kilómetres a la llera del riu Segre i acabar creuant-lo cadascú a la seva manera arribant al punt de destí de Bellver.

Descans merescut i reposar forces amb la mirada posada en un roadbook anticipant la segona de les jornades. Sortida neutralitzada i a Talló inici puntual a les 7 del matí. Repetim perfil. Per esmorzar pujada a refugi de Cortals de l’ Ingla posant a cadascú al seu lloc i baixada passant per Serrat de les Esposes per arribar-nos a Riu. Accés fins a Masella on esquiar amb bici pujant vermelles. O pendent o pedres per anar guanyant metres al Coll de Pal. Coronem sota el Puigllançada a 2070m on no queda ni un arbre. Iniciem descens per arribar-nos a Coll de Bòfia o gaudir dels paisatges. Un d’ells al mirador dels Orris. Espectacular sobre uns estimbats immensos i davant les parets del Penyes Altes i el Moixeró. Pedraforca dominant al fons. Baixem direcció Gavarró per enfrontar-nos a l´última. Rampes de 5kms amb pendents del 20% i al migdia amb una calor de les bones tot un repte per a qualsevol dels sentits. Un cop arribada a la última de les crestes, descens continuat fins a Guardiola amb un enorme arc ataronjat per donar-nos l’ enhorabona.

Com no podía ser d’ altra manera nova fita superada. Una altra de les experiències aconseguides. Un desafiament del qual alegrar-se i un precedent per continuar amb això de les bicis entre amics per racons de Catalunya. Tindrem noves oportunitats i hauran noves propostes. De moment i ben aviat ens retrobarem a Cal Muntanyola. Com sempre agraïts a tots.