Sortida blanca diumenge: Rally dels mil llacs(Finlandia) by Lapi

8:30 a la BP. Sanitariu, Nicky, Nicky 2, Putxi, “el que es diu com ell vol” i Lapi. Tenim mig grau positiu i com es positiu, fa calor. Tirem cap a matadepera i a l’alçada dels camps del bonaire ens truca el Redbull que on som, que encara era molt d’hora. Com que esperar al que es dorm a 0 graus no es de rebut, li diem que vagi tirant per carretera fins a Can Robert i que si no sap arribar, que pregunti… Nosaltres anem pujant pels camins clasics i a la torre del angel arriba el redbull esbufegant i preguntant per Can Robert . Anem pujant per pistes, Can Garrigosa, Can Pelags i anem trepitjant neu comprimida pels cotxes, inclus el redbull es fot l’unica galleta tonta del dia en una pujada amb glaç, pero sense consecuencies. Fem proves i ens fiquem en una dreçera verge, amb mig pam de neu i anem pujant fins que trobem que no te sortida. El Nicky 2 es posa taquicardic pero no te res a veure amb els nervis de la situació, s’ho ha de fer mirar. Tornem al bon camí i a la Riera, les dreçeres estan increibles, poqueta neu i els marges amb un blanc inmaculat. Poc glaç i la dificultat afegida de remar amb neu no es pot comparar amb el fang enganxinos. Els peus freds pero recordo haver pasat molt mes fred en altres ocasions. Anem pujant fins que ens trobem al Elies corrent sense protecció capilar. Que feu aqui que no esteu follant!!! Si, es el de sempre…A l’entrada del camí de la Mata, a l’esquerra de la carretera, el Skoda diu que ja en te prou i enfila vall avall. Nosaltres continuem pujant per la pista cabrona, avui una mica mes cabrona pero estem “iluminats” pel paissatge i la sensació poc habitual de roda sobre neu. Puja la tempreratura fins a 2 graus i ens menjem els entrepans a La Mata. Un ciclista d’incognit ens diu que com collons hem pujat alla dalt pel camí. Doncs pedalant alguns i d’altres caminant a estones . Alla es trenca el grupu i marxen el Sanitariu i el Redbull. Els nickys i jo, amb una mica de respecte pel que podrien trobar, tirem cap a la carena, La Coma d’en Vila, etc… El paisatge del Bages te pinta de fred de collons i el parc esta solitari. Anem fent dreceres, mes divertides que de costum, sense perdonar cap de les mes maques, passem Tres Creus i decidim continuar cap a la Torrota. Els camins que sempre diem que son els mes bonics de la comarca, avui es superen de llarg. El terra te bon grip i esta dur i ens permet anar molt rapid i hi han molt poques zones amb glaç. Disfrutem com nens. A l’alçada de la cruilla de La trialera de la Barata ens trobem un nombros grup de caminants que no es creuen que venen unes bicis per aquells camins. Suposso que hi han molts acollonits a casa i poques bicis pel parc. Baixem cap a la Torrota, mes rapid que d’altres dies, i ens trobem baixant un tiu mig montat a la bici acollonit pel glaç que hi ha a la pista…en teoria, el secret es no frenar, pero amb un parell d’extranys que fa el manillar penses que el secret es ahostiarse mes poc a poc. cap problema, amb les 4 hores que portem trepitjant neu i glaç ja som uns pilots experts. Trialeres de les torres d’alta tensió, trialeres del llac petit i a casa a les 13:30 amb unes sensacions magnífiques. Espero que la neu aguanti un parell de setmanes i poguer repetir si es possible. 40 kms i 1100 de desnivell. Torna a baixar la temperatura.

Lapi