PdF Nonstop by Keika

Em vaig porposar fa temps d’aconseguir-ho i ho he fet. Pares a pensar-hi i no trobo explicació, com és que un patiment com aquest ens dona tanta satisfecció…però és així.

Fa 5 anys quan vam fer la Pedals de Foc el 3 etapes, vaig pensar que fer-ho en un dia era Impossible, doncs no, no ho és. Si jo ho he fet tots podeu….això si amb moltes moltes ganes i preparats per patir lo que no estar escrit.  Val la pena??? Dissabte i diumenge pensava que no, avui ja no ho tinc tan clar.

Anems a pams, un dimarts sortint amb les qks explicava que m’havia apuntat a la Nonstop i en 5 minuts el capità em va dir que ell també venia…sense saber-ho allò va ser la clau del meu èxit. De seguida ell am va dir que m’acompanyava i la volia fer amb mi, jo li deia que ell anès al seu ritme que jo el frenaría i el faria anar malament, li he dit 100 vegades, però ell volia anar amb mi, “m’és igual el que taredem però ho farem junts”em deia.

Arribem a Viella a les 8 i 20 del vespre, tard perquè ja havien repartit els dorsals i estaven fent el breafeing, entrem a la sala i escoltem els ultims 15 minuts de l’explicació del Jordi. Anem a l’hotel, sopem, preparem les bicis i a dormir. A les 4 sona el despertador, ens vestim de “qks noves” i a esmorzar. Aquella hora és realment difícil de menjar, però fem un esforç i ho fem.

A les 5 sortida, som uns 200 . Per començar la pujada del túnel de Viella, seguim el segon coll i el tercer. Anem bé, el Josep fa els colls mes ràpid que jo i m’espera a dalt. Portem un ritmillo bo, sobre el previst. Vam fer una previsió de tardar 18 hores, el que significa una mitja total de 12km/hora. Fins llavors tot bé. El 4rt coll, El coll de Sas en el km 62 m’agafa una rampa a la ciuxa…cullons!! Baixo el ritme però tinc males sensacions, la cama s’em enrampa molt sovint.

Després el Coll de l’oli, és el 5è i el més dur me les passo putes però lo pitxor estava per arribar. Arribem a l’abituallament de baix del Triador a les 2 del migdia, mengem una mica de pasta i cap amunt. El Josep tira i ja em quedo endarrera, i comença el calbari. Rampes a punta pala, era un festival. No podía pedalar ni 10 metres seguits, em començo a menjar l’olla i tiro la tovallola …. Camino i camino i desideixo abandonar. Arribaré a dalt i li drié al Capità que el acabi i demà em vingui a buscar a Espot, ho tinc decidit….Arribo a dalt del Triador i abans de poder obrir la boca el Josep em diu….”molt bé Crack!!! Tenim 2 hores i quart per arribar a Espot i arribem segur….Vinga va que ja ho tenim!!!!” jo flipo, estic a 0 de forces i ell està ifòric de veure’m!!!… Les seves paraules I energia em refant I m’animen. Penso que si avui no ho faig no ho feré mai més. Tinc ganes de mullar-me les cames amb aigua gelada, i cada vegada que trobo aigua que brolla de la muntanya em poso a sota i em mullo totes les cames. Això i el suport incondicional del Josep el recupera, ara ho vec tot diferent, i se que si que ho acabarem, tard, patiré com mai però arribarem SEGUR!….Ell ja no es desenganxa de mi ni 10 metres, i apretant les dents arribem a Espot 20 munits abans del tall, a les 18:40. Això és el primer  èxit. A partir d’ara ens ho prenem amb mes calma. Queden 70 km però ja no tenim límit de temps, ja arribarem quan sigui.

Som els últims de passar el tall, nosaltres i uns gallecs que acabarem la carrera junts. La majoria esta davant, alguns han abandonat, altres no passen el tall i els que fan plata. L’últim tram es fa llarg, passem per davant de l’hotel de Son on vam dormir fa 5 anys amb les qks a les 21:15, vol dir que aquell punt i aquella hora comencem la última etapa de les 3 que vam fer!! És un quart de deu i encara em queda una tercera part!! La pujada a Montgarri i al Pla de Beret la fem amb boira baixa i pluja. A dalt del Montgarri és totalment de nit i estem a menys de 10 graus….Finalment arribem al Pla de Beret I ens queden 21 km de baixada per carretera, a 8 graus, plovent i amb boira. Escoltats pel cotxe escombra i les motos baixem els gallecs i nosaltres….a els 00:50 entrem a meta congelats i tremolant de fred, els últims però igual de satisfets que els primers.

El que tinc clar és que jo sol no ho hagués acabat ni de conya, ho he fet  gràcies al Capità i ho tinc claríssim. Tots sabem quina mena de tiu és, però aquest cap de setmana m’ha demostrat a part d’estar fort de cullons, és un AMIC amb majúscules. Desde el principi no ha tingut cap dubte d’acompanyar-me abans de fer la seva carrera tranquila i amb un bon temps. Millons de gràcies Capità!!!!

Gràcies a totes les qks pels missatges i telefonades de suport que em rebut, això també ens ha fet forts.

ATPC la Nonstop.