Ruta Folgueroles (La “definitiva”) by Lapi
Les fotus s’han fet a la carretera perque vem fer una tornada d’emergencia (uns 10kms entre pista asfaltada i carretera), amb l’hora al cul i el suspense de veure si la biela del Lotiesu aguantava fins el cotxe.
Tota la primera part entre prats, trialeres, boscos…impressionant. El Keika va tenir el primer ensurt quan amb el camí cobert de fulles, no va veure l’esglaó de pedra. Sort que era de pujada…La primera trialera i el Matxete es llança sense coneixement ni por, amb poc desnivell pero amb dificultat afegida pel fanguet, arrels i pedres assesines, només el va aturar el riu amb mig metre d’aigua al acabar la dreçera. Hi havien pistes de baixada que amb el fang, eren divertides de collons, derrapant e intentant mantenir la traçada per no fer el ridicul amb una caiguda per empastifar-se fins l’ánima. Camins de pujada amb lloses de pedra relliscosa. Tot i això, la pluja no va deslluir el paissatge, potser el feia encara mes autentic i quan vem arribar dalt dels cingles, entre la boira, els nuvols baixos, es veian fragments d’un paisatge espectacular amb Vilanova de Sau al peu del cingle. Arribem a un punt d’avituallament després de veure uns quants frikies corrent amb un got de plastic penjant del cinturò…Que poc ens imaginavem que hauriem de compartir la trialera de baixada amb 1000 pringats que pujaven en direcció contraria. La cara de frustració del Matxete ho deia tot. Mai havien saludat a tanta gent i no deixava de pensar si a la Qka d’or li hagués agradat estar allà, amb lo social que n’es. El Mad, el catxondo cada 2 minuts preguntava a la gent si eren els últims. Aquesta trialera la tornarem a fer, si cal, de nit!!!. Finalment hi ha via premit i el camí dels castanyers, planejant i tot el terra ple de fulla groga era una delicia. Un altre moment màgic.
Tots tenim gana i una mica de fred, ha deixat de ploure i com que fa estona que no pujem, l’aigua comença a fer nosa. Ens aturem a esmorçar a l’entrada del poble perque si ens fiquem a un bart, no sortim ni amb lleixiu. Moment de sol solet, l’unic en tot el p.dia, jo estenc els guants xops i les mans arrugades com cigrons. Menjem com posesos i el Keika comença a patir per l’hora, només hem fet 20 dels 50 kms i son quarts de 12. Queda molt?….Començo a buscar alternatives amb el Matxete, que coneix la zona pero no li son gaire atractives i continuem vall avall per la trialera cap al Pont de Malafogassa. Un altre camí increible, amb dificultat de pujada, tova, relliscosa, i de baixada alternant pedra i arrels…i un arbre caigut que em pica al casc i encara em fa tremolar les cervicals. Al final hi tenim el riu i el pont romànic del segle XV
i a la primera pujada al Lotieso li torna a sortir la biela esquerra, que ja li haviem apretat 1/4 d’hora abans i veient que els elements ens giran l’esquena i no coneixem el timing del camí que ens queda…decidim tornar pel recte i per la carretera. La inmensa sort es que el paisatge es igualment fantàstic i que la pujada no es fa gaire pesada i que ens plantem a Folgueroles a les 13h!!!! Al poble demanem per un rentabicis (jo estava realment preocupat per ficar les bicis així en el cotxe) i batem un record de rentat industrial en serie de 8 bicis amb dos leurus. De tornada al cotxe veig “el forn del mossen” amb especialitat de coques de vidre.mmmmm un altre dia hi farem provisió. Resumint: Quan tornem? La setmana vinent?
Leave a Reply