Relat Terra de Maquis en BTT by Keika

La crónica de l’Ironman és espectacular i realment llegint-la revius la realitat del cap de setmana.

Jo afegeixo alguna cosa:

La pàjara del Capi al km 30 del primer dia. No tibava i estava enrapat de les dues cames. Ell volia abandonar i que nosaltres seguíssim. Tots tres allà al seu costat dient-li que no, que ell podia i que sinó veia possible seguir plegàvem tots 4. Espectacular l’esforç que ell fa per acabar l’etapa i la nostra reacció davant dels seus pitjors moments. Una nova demostració de punt-d’honor del Capità!

El Tinick i la seva constància. Rebentat com tots no va defallir ni un moment. Sempre al seu ritme i semblava que podia aguantar hores i hores i hores….. es nota tota la seva història amb la btt. És fort, molt fort!

L’Isma líder absolut . Fent de tiet del Capi i meu. Sempre positiu i animant-nos en tot moment. Ell podria haver fet les etapes molt mes ràpid i bé, i prefereix estar allà, amb les qks. Que si ara veu, tira’t aigua al cap, reposa, parem i descansa, menja’t això, falta poc pel proper avituallament, estira’t i et mullo el cap…… quin crack!!

El moment d’eufòria! Quan passàvem pels controls de pas, tan el primer com el segons dia…. Ho veiem complicat per la duresa de les etapes, i el primer dia passem 30 minuts abans i el segon 5 minuts….passem i ja ho veiem fet!!!

Moment rierol!! Amb el calor asfixiant de tot el cap de setmana, i els boscos aquests que no hi ha un putu riu enlloc, el diumenge a les 3:30, a 35 graus i quan estàvem esgotats ens troben davant d’un rierol d’aigua corrent, clara, neta i fresca…..sense dir res deixem la bici i ens hi tirem tots 4 de cap…..moment històric….allò eren tones de força!!!

La pujada del Matapijos! Un rampot acullunant, on pràcticament tothom la fa a peu. El nom ja ho diu tot. Al mortals ni se’ns passa pel cap de pujar-la en bici, i menys amb lo trinxats que estàvem i el calor que queia….l’Isma se la puja tota!!! Tres peus de parada tècnica, però toooota dalt la bici!!! Brutal!

La pinta de xenxus que fèiem tots 4 amb el mallot descordat, els pels del pit i els tirants del culot….el glamur ATPC.

L’abraçada sincera que ens fa Montse del btt Matadepera al arribar a Santpedor. Va pedalar moltes hores amb nosaltres i s’hi va trobar bé.. Gran tia la Montse, i forta com un roure. Un dia la convidarem amb les qks!

La pregunta que ens fa l’Isma al cotxe quan tornàvem: tu ets de teta o mugró?….encara no ho tinc clar.