Records de l’aventura en BTT pel Bages by Tinick

Records de l’aventura en BTT pel Bages by Tinick
Josep i Isma a Santpedor

Doncs vinga, m’afegeixo a la festa dels records, no son pocs els que em vénen al cap.

Des de la Mega organitzada sortida de Terrassa meticulosament planificada per l’Isma, amb controls de pas precisos i clars, que n’aprenguin!….a dos quarts passen per casa meva a recollir-me, bossa a dins i bici al portabicis del isma amb matricula del Keika. Seguim la processó per recollir un capità exultant d’alegria, i ens explica els malabars que ha fet el divendres per complir amb tot el que volia, cap de nosaltres te temps de fer el mateix en 5 dies, ell en un sol li van sobrar deu minuts!

A la hora en punt el recollim i enfilem cap a Santpedor, rialles a dojo, comentaris del que ens espera i molt bon ambient.

L’Isma s’havia encarregat de reservar lloc per dormir, ai!….quin patir, oi Capi?….jejejeje

Xerra que xerraràs ens passem de llarg la sortida, que gamarusos som!

Seguim amb les ‘risas’ i per fi després de fer mans i mànigues amb els GPS dels mòbils arribem a la botiga on recollim molt amablement els dorsals de fusta, curiós el tema, unes flamants ulleres de sol de ‘culló’ de mico, i un munt de paperots de propaganda que van a la brossa directament.

Vinga, anem aquest “peasso” apartament que ha reservat l’Isma, les rialles es tallen de cop quant el GPS ens fa entrar a la part antiga de Maresa colonitzada per magrebins i d’altres immigrants de color, llons quin mal rotllo!

I es que 4 paios guapots, amb ulleres de sol, morenos, depilats, amb pantalons curs i 4 bicis en un ‘cotxassu’ donaven una mica el ‘cante’, us podeu fer la idea, no?

Josep i Isma a Santpedor
Josep i Isma a la Plaça Major

Cagadets aparquen el cotxe i busquem el lloc, tothom imagina lo pitjor, però que collons, l’Isma no falla i ens porten en un lloc gairebé nou de trinca, restaurat i tot per nosaltres….. una passada!!!!

Seguim la rutina, bicis fora del cotxe i junt amb l’equipatge anem a la habitació….. mirades creuades, tres llits de matrimoni i 4 ciclistes…..juas,juas!!!

Bannana Love
Bannana Love 🙂

Millor deixem-ho per després i anem a sopar oi? per dilatar les tibantors de pensar qui dorm sol i qui acompanyat.

Però…. tot just començava, ens endinsem a la Manresa profunda, envoltada de gent inmigrant de varis països del continent africà, rastafaris, alguna pitrera més curiosa i sols un pobre jubilat del carrer que devia observar la mateixa pitrera que nosaltres ens guia correctament al restaurant, on atraquem els hidrats de carboni a dojo.

Quin festival de cambrer i de lloc, riure i enfadats, per que la situació és més que còmica, el metre no fot ni brot i sols recrimina al solitari cambrer que això, que allò, fins que els nervis se’l cruspeixen, el noi massa, el que es diu massa llarg no és, per dir-vos que al cap de tres cops de demanar-li altra ronda de birres i clares ens ve i ens diu, però qui us ha vingut a apuntar el beure?….”tu” cridem els 4 alhora, no se si va plorar o riure però nosaltres vàrem riure!

Però el Capi que és gat vell, repassa el compte i ep!….. aquí hi ha moltes birres apuntades no?….li endinya al noi…. surt la pitarram, i diu veniu!

Els ulls es van omplir d’aquella espiral dels dibuixos animats i seduïts per tal descomunal balconda que gustosament ens ensenyava vàrem anar a repassar els comptes, vaig veure com es mirava els pits… , però nosaltres també els vàrem comptar i recomptar, els pits, les birres ja ni em recordo si van quedar dins o fora del compte!

En fi, coses del directe, refetes les panes ja trobem tancat el lloc que el capi volia fer de postre així que directes al apartament.

Ara si, sorteig de llits, i el capi i jo ens enamorem de cop, esquena amb esquena per començar després va ser un espectacle tant bèstia que a les 4 ell ja en volia un altre, com jo clapava va anar a veure si l’Isma li oferia però no estava per brocs…

Total, les 5 del matí, ti-ti-ti-ti-ti….. sons el despertador del Keika, tots amunt, però senyors, el Isma porta ja 30 minuts preparant un esmorzar romàntic, cafè, torrades, cacaolat, embotit, melmelades…..impressionant el curro i el carinyo posat.

ous bicicleta
Esmorzar ciclista

A mig esmorzar el Keika deixa anar les primeres paraules, els matins li costen una mica però a la resta també, així que no cal dir gran cosa tampoc. Sols un, cullons Isma quina currada!
Amb aquella olor a cafè recent fet.

Plats, nets, mallots enfundats i cap a Santpedor.

Entrem al parking del pavelló, aparcats i amb les bosses de roba a la organització anem a la sortida, una plaça interior de Santpedor, ens donen els localitzadors i cap al calaix, ara ja no hi ha volta en darrera. Fotos de rigor i alguns riures, els capi i jo encara recordem els moments estel·lars de la nit.

‘Bocinassu’ i apa, a cascar-la, per que la resta prou clar ho ha explicat l’Isma, més no es pot dir, més que recordar les meves dues hòsties, la segona amb un fort cop a la cama i costelles, el superman-frontflip de l’Isma, el pallús que no volia portar la bossa d’eines que un company havia perdut per que deia que ja anava prou carregat, el túnel de maquis, una canalització d’aigua amb tubs de 2m tot a les fosques i que si o si has de passar, dona un mal rotllo acollonant, les regateres dels avituallaments, l’esforç titànic de tots nosaltres per ser un gran equip, i com vaig dir al facebook, si volien actitud, les QKs van posar tota la que portaven i més i tot…..Amics, creieu que hi han imatges de patiment, moments d’esforç, de sobreposar-se, de no renunciar que mai esborrarem de les nostres ments, vàrem lluitar fins a la sacietat i una frase del walkie, ens va desmuntar. Però a dos dies passats puc dir que m’ho vaig passar de collons!!

Deixa un comentari