Puigdoure i les Cantarelles
Sens dubte que la sortida d’ahir diumenge és de les que podriem desar en el record com dels millors recorreguts pel Parc de Sant Llorenç del Munt i la Serra de l’ Obac ja sigui per la seva diversitat de corriols, les seves trialeres, els indrets racons i camins per on passa aquest circular de més de 40 kms i 1100md+.
Com sempre i de costum a les 8BP potser amb més fred del previst. Un bon grup de Qk’s disposades a gaudir d’ un perfecte matí de diumenge. En marxa en direcció al primer dels objectius a la trialera de la Barata. Pujada aquesta que no deixa indiferent a ningú. Més aviat tothom s’ enrecorda ràpidament d’ ella. Ràpid la 29 i el seu pilot es posen a relliscar però salven cadascun dels obstacles. Com no pot ser un altre que el capità fent de les seves mentre el Mad i un mateix ens esbarallem amb cada esglaó fent varius. Un a un anem pujant i fem parada com de costum mentre recordem al Miquel. El que són quatre ratlles és gairebé hora i mitja de recorregut. Aquí s’ ha de separar el grup entre els que tenen compromisos i els que tenint-los tenen excuses diverses. Uns baixen cap a la Torrota per l’ ajupit i altres entomem el camí cap a Coll de Boix, els Plans de’n Serrallonga i el magnífic Turó del Malpàs que ens espera ben assoleiat. Perfecte baixada entre còdols i conglomerats on els pneumàtics s’ agafen complint la seva missió, i aviat ens apropem al Puigdoure on el tiet compleix amb el ritual de l’ entrepà i la cigarreta.
Baixada espectacular per arribar al camí del Matarrodona per lluitar contra la llarga pista amb perfil acendent que obliga a deixar-se les cames. Revolts i revolts idèntics que fa interminables els kilómetres un cop són passades les onze. Enfilem cap a Quarto de Reixa i deixem Coll de Tanca a l’ esquerra per aproparnos a la Font de la Pola. Alguns s’exhibeixen més que d’ altres entre el públic que hi és present. Uns pujen a 0 i altres s’ esbatussen contra el terra. El tiet diu que és camí de lesbianes, ell sabrà perquè ho diu si bé és veritat que passen unes quantes parelles.
Ja a Tres Creus recolem cap a la Barata i arrisquem a baixar per una trialera per on no passa ningú. Troncs, desnivell del bo, branques i demés pedres la fan una baixada lenta però maca en algun tram inclinat. Ens apropem a la Font de les Cantarelles que diuen que qui en veu li creixen. Magnífica font descoberta a prop de la Barata quan arribem a l’ asfalt per tornar més ràpids que lents per arribar a la una tocades. Entrepà de tonyina al casal mentre repassem les últimes notícies de les revistes del cor.
Bon sortida. Immillorable companyia. Del recorregut de ben segur que dels millors. Per varietat, per desnivell , per les vistes i paisatges i per les boníssimes baixades que solen agradar més que no pas els tiesus. La propera setmana més. De moment demà convocatòria oficial a les 9 al taller. Estigui obert o tancat. No juga Barça i els estatuts diuen sortida.
bona cronica, Realment la ruta a Puigdoure es la millor, per diversos motius. Llàstima que no vaig pode venir