Premis QKs 8a edició – Concili Tardor 2018 – La Pastora

Com diu el Jan, abans de res brindem pel Sanitari i el seu maluc!!

Per si algú no ho sabia us haig de dir que ens fotem grans. Ens fotem grans perquè aquest any celebrem la 8a edició d’aquest conte dels Premis QKS, i jo m’he de posar ulleres per llegir-los!! Ja sabem que és un moment especial per nosaltres doncs reconeixem a alguns membres de les qks per diferents motius, però m’agradaria recordar amb especial efecte l’edició de l’any passat, que el nostre premi/record va ser per l’Andreu que feia pocs dies que ens havia deixat, ara farà un any.

I dit això comencem :

Ve poc, els dimarts no ve mai, els caps de setmana tampoc, no té flaca, de fet no se si encara té bici però no saps com però sempre hi és. Sabem poques coses d’ell, va aparèixer un dia no sé quan i  no saben d’on però es nota que s’hi troba bé amb les QKS. El primer dia que va venir, només obrir la boca ja vam veure que no era d’aquí, venia de lluny, molt lluny, de l’altre banda del món. Era urgent trobar-li un nick, i quan el més normal hagués sigut dir-li Sandocan per les seves estupendes grenyes, vam ser tan poc originals de batejar-lo com l’argentí mes popular de aleshores, aquell pèssim entrenador que tenia el Barça que amb el millor equip del món no va ser capaç ni de guanyar el Gamper.

També venies al Xumi i ens l’ensenyaves tota l’estona, la tenies molt grossa, ens la deixaves tocar, tots la miràvem i la tocàvem, era flipant,  brutal, i tu eres el mes feliç, feies cara de satisfacció quan tots reconeixíem que la teva era la mes grossa i espectacular que mai havíem vist, fins i tot el Wilfred la mirava de reüll… Aquella era la pantalla de mòbil mes gran i mes bèstia que mai havíem vist… impressionant!

Entrena, entrena molt i torna que els dimarts necessitem algú que xerri mes que el Presi i aquest només pots ser tu.

Som feliços d’entregar aquest premi a un dels nostres, “pibe, que bueno que viniste, sos macanudo” TATA!!!

Després del Tata canviem radicalment de pentinat. Aquesta QK si que va en bici,va amb btt, amb flaca, amb rodillo, a l’estiu a l’hivern…un màquina. Ell coneix molts llocs, ha estat a tot arreu i se’n recorda dels noms de tot, de les fonts, dels pobles, dels colls, camins, avencs, llacs, torrents, turons… un dia farem un concurs i la final serà ell contra el Nicky, i no tinc clar qui guanyaria.   Quan pedales amb ell és impossible avorrir-te, t’explica mil i una històries de les seves escalades; que si l’any 88 vaig obrir aquella via, que aquell dia que ens va pillar una tempesta killer mentre estàvem encordats, que aquells anglesos que es van pinyar i un si va quedar rodolant avall… però també et pot explicar la pujada del pi de Matadepera, la gira amb la orquestra del poble i que ell tocava el trombó, rutes amb moto pel desert, immersions a 30 metres al mar negre, històries surrealistes dels seus clients frikis de la Elèctrica… Això si, ell té remeis i solucions per tot, es un Maggiver, i quan algú agafa un pajara a la muntanya que no sap ni com es diu, ell té la solució i és: Doneu-li un bastó…..El premi directe al Roger!!!!

Ara toca un històric. Fa molts anys que va en bici i també en fa molts que és QK. Elegant, potser el més elegant de tots. Dalt de la bici es tot senyoriu i classe, sembla un pinzell. Fa anys que està al podi dels mes forts. Sempre primer quan puja els ports de muntanya, i com més llargs i drets millor. Si s´et passa pel cap acostar-t’hi, quan et poses al seu costat per avançar-lo, et mira indignat i et diu: “Que fots!!!!” Baixa dos pinyons i et deixa a darrera humiliat. Això si, quan arriba a Dalt del port, es fot Vermell com un prepuci.

A ell li agrada més la carretera que la muntanya, amb la flaca es un crac però amb la btt necesita millorar.  A les trialeres fot peus a cada arrel que troba en plan nena. S’ha tret la careta, es un apassionat de l’asfalt, de les carreteres dels pont i camins, si pogués ho asfaltaria tot, quan veu una pista o un camí es fot calent només de pensar amb les tones de ciment i quitrà que podria posar-hi.

Ja sabeu de qui parlem, aquest premi es pel gran Canondale sense por, l’Albert!!!

Per últim però no menys important, toca a un que és petit i escanyolit, però és un Grande. Una gran QK i sobretot un gran company. Els inicis ell ens va ensenyar a anar amb bici per la muntanya, però sobretot a anar per la muntanya amb grup. La seva tranquil·litat, seguretat i sentit comú va ser una lliçó i un aprenentatge per tots. A les voltes Qksites ell sempre tancava el grup, controlant tota la canalla i amb els walkis pendent que ningú es perdés, i donant suport psicològic als que anàvem més faltats de força, era com un pastor controlant el seu ramat. Es un gat Vell, un tiu amb recursos, quan tots uns fotíem les barretes energètiques del Nutrisprt ell el menjava un tros de cansalada, quan feia fred i tenim els peus congelats ell se fotia dos condons als peus… En fi, que quan nosaltres anem ell ja torna. Fa temps que el tenim out perquè tenia un genoll fet papilla que el donava pel sac, però ara ja li han canviat per un de nou i de plàstic que podrà tornar a fer el que sempre ha fet que es  caminar i anar amb bici per la muntanya.  Quan el vam conèixer, l’Albert allò fardant ens va dir que era el seu tiet, però nosaltres li vam respondre: val, serà el teu tiet però a partir d’avui també serà el nostre, i es que les coses bones s’han de compartir.

Ets molt gran, i ets el nostre Tiet, aquí va el teu premi!!!