Premis QKs 7a edició – Concili Nadal 2017 – La Pastora

En aquesta nova edició de premis hem decidit només donar-ne un. Tots els premis QKs son especials però el d’avui és diferent. La QKa premiada d’ avui es una Qk fundadora que avui no ha vingut, de fet ja fa molt temps que no ve i malauradament ja no podrà venir mai més, ell és l’Andreu. Ja fa mes de 15 anys 5 o 6 amics entre ells l’Andreu, van decidir sortir en bicicleta de muntanya a la nit, van ser pioners en aquella estranya activitat, van ser els fundadors de les QKs de llum. Gràcies a ells i aquella i iniciativa, avui tots nosaltres tenim la sort de poder formar part d’aquesta grandiosa història que són les Qks.

Els que el coneixíeu més expliqueu que l’Andreu era el més actiu del grup. Ell venia dimarts i dijous amb la seva furgo des de Barcelona per fer la sortida de Qks. No tenia mai mandra, feia la sortida, sopar i tornada de nit cap cap a Barna; Això els dies que no s’allargava la sortida fins a les 2 o les 3 de la nit. No tenia mai un no per res ni per ningú. El senglar explica que un dia, ell el Senglar, per fer-se el xulo va proposar al grup d’anar a Puigcerdà amb BTT de nit convençut i confiat que tots dirien que no. Doncs l’Andreu li va faltar temps per concretar dia i hora, i organitzar la sortida i la tornada amb els cotxes. Doncs apa, ja els veus a tots
cap a Puigcerdà amb aquelles bateries que duraven 30 minuts… tota una aventura amb l’Andreu al capdavant.

Alguns de nosaltres el coneixíem poc, ja que darrerament el malaurat càncer no el deixava venir tot el que ell voldria. Tot i no coincidir masses vegades, cada cop que el veiem era com si vingués sempre, un company proper, sincer i amable. Era com si el
coneixesis de tota la vida.

Uns altres no el coneixíeu però ell sempre ha volgut estar present a les Qks. La prova és que ha estat en el grup de WhatsApp tot i no poder venir ni a les sortides ni els concilis. De tan en tan enviava un vídeo, un acudit o algun comentari al grup, crec que era la seva manera d’estar en contacte amb nosaltres i dir-nos: Ei!!!Que estic aquí i jo sóc una Qk i ho seré fins l’últim dia!!

El premi per l’Andreu no ser una xorrada cutre per fer conya que he anat a comprar al basar xinès. El seu premi és diferent, és un sentit homenatge en forma de paraules, records i sentiments. Avui que estem tots junts Andreu, et volem dedicar aquest Concili i et volem donar les gràcies per ser el nostre amic i company de ruta! Andreu, les Qks et dediquem aquest sentit, emotiu, grandiós i fortíssim aplaudiment!! D.E.P. Andreu. [minut de silenci]