NO ELS PODEM DEIXAR SOLS

Ostres, ostres, ostres……..

Doncs be, sols dir que he intentat llegir endarrera per seguir el fil de la conversa i entre sexe, pessebres dels xinos, Nicks que no enganxo, la foscor de la nit, el fred de cullons i que m’estrenava ahir…..no he pillat res!

Aixi que em quedo amb el titol: Cronica

Son quarts de 9, una sensació rara em recorre el body donat que els nens ja mig dormen i en comptes de posar-me comode a casa m’enfundo el vesitit ajustat, fet a base de malles, buf, maillot i la jequeta d’hivern. Poso les llums, omplo el bidonet, una barreta (per si les mosques), casc i frontal, i cap al carrer……
Si jo em mires pensaria, on collons va aquest penjat a aquesta hora?
però que us he de dir, no?

El tema va ser que d’entrada la nit fa por, però amb la infrastuctura que porteu les QK’s, l’obac queda il·luminat, els xinos fan bones llums.

La sortida molt be, però com diu el Josep Nicky, al acabar de fer la pujadeta on vaig perdre el cor que ja aguaitava per la boca, varem seguir fins al diposit i baixar per les foradades (un trocet de res) per veure el pessebre creient que tothom seguiria, el J.Puig va guillar mentre el Nicky i jo buscàvem el coi de pessebre que algú deu tenir. Terrassa il·luminada en la negra nit feia patxoca, sobretot si es el primer cop que la veus des d’on érem.
Total que espera que esperaràs i ningú aguaita, decidim retornar amb la esperança, errònia, de trobar el filet de llums.
A casa a les 11 en punt, content per la experiència, repetirem!
El Nicky em van confessar que mai es perd ningú, i va i a la meva estrena ens perdem plegats…. molt bona aquesta!

Ara be, les trialeres no son el meu fort, de dia costen de nit les baixes…. quin remei!
De les pujades que dir…… que aneu forts damunt la bici.

Nois….. ens veiem el proper dimarts, i tant!

Salut i cames

L’Antinick (es aixi Ton?)