Les bicicletes son per l’estiu…a la nit (Cronica dijous) by lapi
21h al taller, amb regust extrany, com quan vas a l’escola i et trobes que tots están de colonies i tu estàs pringat…Arriben Qka d’ort, Nicky, Jamp o Refleks. Amb puntualitat británica sortim cap a la bolera a recollir al Lopes i a les 21:30 contactem. Ve estressat, sembla que tothom va una mica de cul. El Mad ha perdut un vol i apretant amb prises al taxista vol fer-li perdre la llicencia per excés de velocitat i surt de Terrassa a les 22:00 amb el Nicky 2, que fa mesos que no surt a la muntanya i no s’en recorda que es una pedra al camí. Pujem el primer grup de 5 qkes fins la Barata i allà tenim dos sorpresas, el Jamp te la seva primera punxada de 29 i el Qka d’ort fa una marranada per mala conciencia d’haver deixada sola a la “consorte” i tras una trucadeta sentimental baixa a caseta per carretera. Continuem, xerrinxerran per carretera fins la Mata,El Jamp puja excitat amb la 29 dient que pesa mes, pero no afluixa el kbró i el niky i el Lopes de passeig, pero em treuen mes de 300 mtrs al arribar a Estenalles. Pujem a l’ermita, oooooh, vistes de luxe i fresqueta idílica, tupper, cocacoletes i montem el picnic. Al quart d’hora rebo un whatsapp “ON SOU, SOM A LA MATA” del Mad i el Raul. Reunió, apretons de mans i acabem el sopar en societat. A partir d’aquí disfrute total: variants i dreceres a tota llet, trialeretes asequibles i revolts amb tracció al limit, la millor traçada de la comarca fins la trialera de la Barata. El mateix camí de dijous passat pero moooolt millor, amb mes amics, mes diversió, mes sensacions compartides. Deixem al Lopes a casa seva (quina sort kbró,eh? T’estas acostumant al luxe…) i continuem a tot drap fins Terrassa. 00:40 a casa. Acabo el dia com un senyor i a somiar…i el demés que no pateixin, que ja reservem els camins per quan tornin.
Lapi
Leave a Reply