Hivernal del Bages primaveral

Temperatures poc freqüents per l’Hivernal del Bages, clàssica anual d’obligada presència pels amants del singletrack infinit. Terreny una mica humit però amb una adherència perfecta ens ha permès disfrutar d’una matinal de pur btt pels voltants de Santpedor i Castellnou del Bages.  Una amplia representació de Qks hi ha participat aquest any en diferents grups segons les ganes i possibilitats de ritme. Antinick, Keika, Nicky, Lopes, Refleks, Lapi, Tiet, Tata un servidor i l’Oriol Radua que ens ha acompanyat avui pel Bages. Res a descobrir de la ruta, trialeretes ciclables, senders estrets i revirats, acompanyats avui de moltes tertulies ruteres, hem disfrutat com nens del traçat singletrackero,  amb poques incidències. Destacar que el Lopes està com una moto, que el Nicky també encara que no dormi, que els Maquis han recordat les hores i hores passades el juny passat donant voltes per la zona,  que el Tata no és un tot terreny indi sinó el Tata, que el Lapi i el Tiet són com cul i merda intercanviant-se els papers segons el dia, que jo quan estic content no paro de xerrar,  i sobretot, que cada any disfrutem com nens a la Hivernal. Destacar que el color de la samarreta que ens han donat és lleig de nassos, però s’agraeix l’esforç, la ruta ho compensa amb escreix, i que moltes gràcies i fins l’any vinent.