Dimarts pre-concili by Putxi

Avui estic cansat i adormit però toca Qks i en tinc ganes. Em vesteixo i surto cap al taller. Ironman, Matxete, Lotiesu, Keika, Mad, Skoda, Qk d’Ort, Frisach i Antinick sortim camí del PCB, on trobem al Lopes i el Farell amb un flamant quadre nou amb 140 mm de recorregut a darrera, la Seat Cupra s’ha jubilat. El Mad porta una bici lluminosa tota ella, de color blau fluorescent, no sé si per espantar encara més els porcs senglars (els quals fa dies que corren després del susto que els va fer el tiet) o perquè és d’una generació més jove, fresca, informatitzada, il.luminada, pro-xinesa, en definitiva una generació 2.0. Com a representant de les Qks 1.0, més clàssiques (per pura incapacitat d’actualització a la 2.0 ja que el meu hardware no ho permet), li dic que si algú pregunta direm que no el coneixem, que amb aquestes llumetes sembla un d’aquests amb el cotxe tunejat. Només li falta el cartell al darrera que posi “Te quiero Puri”. En fi, no ens queixarem que gràcies a ell tinc dues llums laser vermelles importades directament de Xina. Gràcies Mad.  Estem sense líder i a proposta del Keika l’Ironman agafa el lideratge, pujarem pel Janot i baixarem per la Diagonal i la trialera del Farell. Pugem pel pla del Bonaire direcció al Sanatori (i això que no mana el Lapi,….) i anem comentant els últims acudits i propostes per 2013. Tothom presenta en societat els seus plans, que si l’Iron Bike, que si la Transpyr al revés en direcció a Cadaqués, que si al sofà s’hi estarà molt bé,….mica en mica ens enfilem pel Janot sota una nit estrellada espectacular. A la Plaça Catalunya ens agafa morrinya i quan arriba l’últim seguim allí durant uns quants minuts parlant de que si l’Armstrong confessarà (jo no penso fer-ho), de que si Cadaqués és un bon final d’etapa, i mentrestant ens entra una soneta,….que ningú no vol continuar. Finalment el Matxete es decideix i arrenquem direcció a la Diagonal, camí inèdit que no coneix ningú, i que no hem fet mai,…….Comencem a baixar, l’Ironman va al davant, on és l’Ironman?? em despisto un moment i ja no el veig. Em forço a canviar a configuració “descens suicida” i ràpidament l’atrapem. Baixa com una exhal.lació, com si hagués vist el dimoni, i jo i el Matxete al darrera tirant-li l’alè a la colleja perquè no es relaxi, érem nosaltres el dimoni? Arribem a baix extasiats per la situació. El Matxete arriba a dir que molt més ràpid no es pot baixar, em quedo acollonido,……però potser té raó,….almenys jo segurament no.  Seguim l’èxtasi per la trialera del Farell i l’enllacem amb la trialera de la paret del llac petit a proposta del Farell que vol amortitzar els 140mm del seu amortidor. Quedem tots contents i satisfets i cap a Terrassa que hi falta gent.  A la ciutat hi fa un fred que pela. Alguns van al Xumi, jo m’he despertat i estic eufòric però només pensar el fred que farà sortint del Xumi, la meva bici se’n va sola cap a casa. Les Niner són així, tenen aquestes coses, són senyores,…..i fan el què volen. A sopar i a dormir com un soc.  18 Km intensos i divertits per preparar el concili de divendres. Que quedi clar que envio la crònica perquè sinó no pengeu cap foto!  Au ATPCiAC!

---