Dimarts d’entesa Qkera

Les Qks som un grup amb horaris setmanals diferents. Hi ha qui surt a fer una mata a les 7 del matí, uns corriols al migdia, una V a mitja tarda o unes trialeres de nit. Amb el confinament cadascú ha anat fent el que ha pogut, però una vegada desconfiats, fem malabars entre la gent que vol sortir d’hora, la gent que arriba a casa tard de treballar i l’horari de tancada del bar per sopar. Arribem a un pacte d’entesa. Que duri!

El Keika, l’Uri, el Mut i un tal Gispi fan prèvia i queden a les 19.00 al PPSJ. El Mad, el Lluis, el Matxete i el Presi queden a les 20.00 al PPSJ i a les 20.15 al PCB, i el Lopes i jo a les 20.30 a la PB. Ja ens hi podem anar acostumant, es un horari equidistant. La llàstima es que les Qks mes pencaires que treballen fins tard com el Capi, no arribin. No sabem si per això o pel seu genoll inflat. En breu estarà al 300%, com sempre.

Sortim i mana el Matxete, com a les bones nits de Dimarts. Enfilem riera amunt fins la deixalleria, d’allà fins les barbacoes del torrent de l’escaiola. Allà fantasiem en passar un Diumenge fent una barbacoa i en els seus pros i contres. Guanya clarament el NO. Enfilem amunt unes pujades per pista fins a la base dels caus cremats. Llons com puja! El primer de tot el Gispi, amb la seva eBike a tot drap. Per la dreta l’avança el Mut, donant-li conversa (¿?).. Diu que ell venia només fins a la Bolera, pero està fort com un roure, o va dopat…

Baixem cap al camí que ve de la casa Salvans, on descobrim un arsenal de llenya d’alzina per l’hivern que ve. D’allà cap a les Pedritxes passant pel cementiri, on sentim els galls d’indi dels Lao que van calents com gats de masia… Un cop allà, El Lopes i jo enfilem cap a casa a buscar el cotxe, mentre la resta baixa cap a la font de l’oliva.

Ens trobem al bar, ajuntem taules i ens hidratem amb copons (perdona’ns, Doctor)… Demanem. A part del seu entrepà, el Presi es menja un “sapo”, li recordo que aquesta GS que s’ha comprat es aquella “merda de moto que no serveix per res, que és com un elefant, això no es una moto” que deia que era, fa només un parell d’anys. Ho sento, Presi, la tenia guardada de fa mesos, i a la primera de canvi, pam! El Keika es fot un Maxi que ni el Rocco Siffredi. Fem foto. Es tan gros que li rasca l’esòfag i se li encalla a l’esternó com un tràiler al C/ Galileu. Re-hidratem amb més copons.

El Presi, amb la copa mig plena, rondina perquè la segona ronda no li ha arribat. L’Oriol li diu GIPSY al Gispi… El Gipsy intenta posar nicks a tothom qui no en tingui, però no pot ser, no es de “recibu”, els mots han de ser espontanis, no es poden forçar… Rajem del mort i del qui el vetlla. Rep tothom. Els tretze i altres que no direm perquè estan al xat… Qks, “al bar n’hi ha ca nari”..

Ens aixequem, anem a pagar. Li dic al cambrer que som 10. Divideix. El Lluís diu, “coi, que ha sortit barat, avui”. Som 9. El Keika fa enginyeria financera i els 4 que queden acaben pagant de més. Nois, ja ho trobarem, que Déu us ho pagui. Trobava a faltar això. Hem passat un any difícil, la vida és dura, però amb dimarts així, és millor!

Leave a Reply