Dimarts d’encigalada by Cuñau

Dimarts 24 de juliol.

A les 21.00 a la taller: Qka d’Ort, Keika, Lapi, Cunyau, Tinick i Reflex exultant arriba amb bici nova i ens explica les bondats de la nova Camber; que si jo volia una 26″ però no la tenien, que si m’agrada molt, que si em vaig canviar el seient…(“lu tipic”…).

Pugem pel putu carril vici i ens esperen en Farell i en Lopes. Menjades de polla de rigort, salutacions, jijijaja i ens disposem a pedalar.

El Qka d’Ort repeteix com deu vegades que troba que som poca gent i que altres anys a aquesta època ens podíem arribar a juntar  20-25 qkes, però, conclou que els que som, som els millors i el que hi hem de ser. Avís per a navegants del Qka d’Ort?

Fa temperatura agradable i molta llum. Mana el Lapi i ja ens avança que està com adormit, jo diria empanat, i anem tirant per l’Egara, creuem la carretera i cap a Matadepera hi falta gent. Li proposo al Lopes d’anar-nos a banyar a la seva piscina però el “lladra” ens diu que la té, però, buida, i que el Canyi que viu al seu costat en té una de plena, però, que ès una Toy. No ens concenç i seguim pujant.

Sembla ser que el Lapi ens porta cap a una tram del Camí Moliner; jo, com podeu comprendre no tinc ni puta idea d’on anem.

Baixem el rampot d’asfalt de Matadepera i ens endinsem per corriols agradables i secsuals, trialeretes correctes i motivants, herba seca, un tram de bosc cremat amb olor fort a cendra. Tothom recorda els incendis dels darrers dies i ens caguem en la puta mare que ho va parir.

Amb en Qka d’Ort comentem que és una sortida de les que ens agrada: pujada, baixada, trialera, singletrack, etc. I no pujada, pujada, pujada, pujada i baixada, baixada, baixada, baixada, etc.

Fins aquí tot molt bé, però, a les 22.50 el Lapi ens porta per una trialereta de pujada bo i dient “pujarem per aquí a veure què tal…”. I si si, pugem com podem a través de branques, fullaraca a terra que dificulta l’adherència de les rodes al terra, troncs, gatoses i sa puta mare, fins que el Lapi veu que s’ha encigalat i decidim fer mitja volta i desfer el darrer tram.

En arribar a baix, es dóna compte que érem a 100 metres d’una pista que ho unia tot. Encàrrec per al l Lapi: ves un dia a arreglar l’encigalada i el proper dia fem la ruta i la tanquem.

Per cert, la 29″ sembla ser que va bé, oi Reflex?!

Després de tot això, baixada cagant llets, a les 23.35 al Chimi i, a partir, d’aquí, maxipollons, birres, rises, i tot allò de cada dimarts.

Alguns ja ens despedim fins el setembre i d’altres encara pedalaran els propers dimarts i dijous, no?

A la 1.30 al llit a dormir.

Bones vacances a totes!