Dimarts bai nait by Cuñao

Semblava que el darrer dimarts al Ximi tothom es despedia i s’encomanva els miilors desitjos per les festes i un millor any 2012 (?) ,però, no; ja el cap de setmana i el mateix dimarts els qks es van movent i munten sortidetes, fugint (potser) de despedir el 2011.
A les 9.00 al taller: arribo segon; ja hi havia el Lapierre, després d’haver despistat en el correus previs dient que venia, que no venia, però, allí estava, amb el seu buff característic protegit la chota (deu dormir amb el buff?). En Lapi venia calent després de barallar-se tota la tarda amb el cablejat de casa que, segons ells, és millor que el güifi (per tant, a la tassa del vàter no pot mirar el videos del Mad Max en calma…); arriba en Keika el qual ens avisa que ha estat a punt de no venir per mandra, però, hi és i amb il-lusió; arriba en Nicki, que se’l veu tranquil, però, la processó va per dins lluitant per treure’s la impaciència de l’arribada per Reis de la nova màquina. En un moment, ens posa al dia de l’APM i dels programes de tv d’entreteniment.
Al cap de mitja hora de remenar la perdiu ens decidim pujar cap al putu carril bici on ens esperem el Raul i el Mad Max.
El Lapi és tens per manar i segueix innovant per pujar al carril: avui li ha molat passar pel Càndido i per les Arenes. Tot serveixi per escalfar.
Ja en el primer tram veig el ritme apunta a tranquil, almenys, vaig a 5 metres del pilot. En aquestes, detecto que el Lapi no para de garlar-la i ens confessa que la nit de Nadal s’està tot sol jugant a la Play 2 de les seves filles al joc Castle Guarras, de 19 pm a 5.30 AM, i el més greu és que els seus sogres eren a casa, i la seva dona se’n va al llit dient-li (Lapi meu, t’espero desperta … 🙂 ).
Arribem al final del carril i ens trobem al Raul i Mad Max amb avançats símptomes de congelació.
Allà el Mad comença a repartir la “mercancia”. Sembla un camell i nosaltres uns yonkis comprant i venent llums i bateries xineses (i boles chines…). En aquestes veig que el Mad s’ha pillat la Go Pro per filmar-nos amb el Mode nocturn, la qual cosa vol dir que ens pillarà o tocant-nos els sous i estampant-nos a la primera pedra i/o arrel…
Anem cap a Matadepera per la Riera a ritme Estiu Blau garlant com a descosits i jo puc seguir un bon tram a roda. Així sobre 7 quilòmetres per carretera a Can Solà (primeres xiulades). No seria més fàcil viure a Matadepera i en una choza de les que es veuen i ser més a prop de la muntanya…?.
Sembla ser que volen recuperar la ruta del cap de setmana pel Camí Moliner i tornar a passar pel tranco on el Ton Jackson es remena la carn d’olla.
Després de 4 cagades del Lapi i del Nicki, que sembla que busquin conills a les coves, trobem els camins i pistes. El Mad de tant en tant remena els llums i la càmera i treus uns clips, on pillar en directe i en HD una semiestampada del Raul, que s’aixeca com qui no vol la cosa i segur que pensa “aquí cadascú baixa de la bici col vol…”.
Anem planejant bastant i combinant bajadetes i pujadetes, trialeretes de pujada a 180 rpm, tres rampots finals a Matadepera que tiren enrera, però, que superem folgadament.
Iniciem la baixada cagant òsties, suposo perquè el Lapi deu haver deixat la partida a la Play a mitges …
Jo no sento els dits dels peus tot i que porto botes altes del Lindel.
A les 23.25 a casa amb 27 km a l’esquena i molt bones sensacions i bon rotllo. Dutxa, sopar, un troç del Gato al agua (que contents que estan, els cabrons amb el Rajoy) i Puntopelota.
ATPC l’Albert Rivera
Josep Campos


Semblava que el darrer dimarts al Ximi tothom es despedia i s’encomanva els miilors desitjos per les festes i un millor any 2012 (?) ,però, no; ja el cap de setmana i el mateix dimarts els qks es van movent i munten sortidetes, fugint (potser) de despedir el 2011.
A les 9.00 al taller: arribo segon; ja hi havia el Lapierre, després d’haver despistat en el correus previs dient que venia, que no venia, però, allí estava, amb el seu buff característic protegit la chota (deu dormir amb el buff?). En Lapi venia calent després de barallar-se tota la tarda amb el cablejat de casa que, segons ells, és millor que el güifi (per tant, a la tassa del vàter no pot mirar el videos del Mad Max en calma…); arriba en Keika el qual ens avisa que ha estat a punt de no venir per mandra, però, hi és i amb il-lusió; arriba en Nicki, que se’l veu tranquil, però, la processó va per dins lluitant per treure’s la impaciència de l’arribada per Reis de la nova màquina. En un moment, ens posa al dia de l’APM i dels programes de tv d’entreteniment.
Al cap de mitja hora de remenar la perdiu ens decidim pujar cap al putu carril bici on ens esperem el Raul i el Mad Max.
El Lapi és tens per manar i segueix innovant per pujar al carril: avui li ha molat passar pel Càndido i per les Arenes. Tot serveixi per escalfar.
Ja en el primer tram veig el ritme apunta a tranquil, almenys, vaig a 5 metres del pilot. En aquestes, detecto que el Lapi no para de garlar-la i ens confessa que la nit de Nadal s’està tot sol jugant a la Play 2 de les seves filles al joc Castle Guarras, de 19 pm a 5.30 AM, i el més greu és que els seus sogres eren a casa, i la seva dona se’n va al llit dient-li (Lapi meu, t’espero desperta … 🙂 ).
Arribem al final del carril i ens trobem al Raul i Mad Max amb avançats símptomes de congelació.
Allà el Mad comença a repartir la “mercancia”. Sembla un camell i nosaltres uns yonkis comprant i venent llums i bateries xineses (i boles chines…). En aquestes veig que el Mad s’ha pillat la Go Pro per filmar-nos amb el Mode nocturn, la qual cosa vol dir que ens pillarà o tocant-nos els sous i estampant-nos a la primera pedra i/o arrel…
Anem cap a Matadepera per la Riera a ritme Estiu Blau garlant com a descosits i jo puc seguir un bon tram a roda. Així sobre 7 quilòmetres per carretera a Can Solà (primeres xiulades). No seria més fàcil viure a Matadepera i en una choza de les que es veuen i ser més a prop de la muntanya…?.
Sembla ser que volen recuperar la ruta del cap de setmana pel Camí Moliner i tornar a passar pel tranco on el Ton Jackson es remena la carn d’olla.
Després de 4 cagades del Lapi i del Nicki, que sembla que busquin conills a les coves, trobem els camins i pistes. El Mad de tant en tant remena els llums i la càmera i treus uns clips, on pillar en directe i en HD una semiestampada del Raul, que s’aixeca com qui no vol la cosa i segur que pensa “aquí cadascú baixa de la bici col vol…”.
Anem planejant bastant i combinant bajadetes i pujadetes, trialeretes de pujada a 180 rpm, tres rampots finals a Matadepera que tiren enrera, però, que superem folgadament.
Iniciem la baixada cagant òsties, suposo perquè el Lapi deu haver deixat la partida a la Play a mitges …
Jo no sento els dits dels peus tot i que porto botes altes del Lindel.
A les 23.25 a casa amb 27 km a l’esquena i molt bones sensacions i bon rotllo. Dutxa, sopar, un troç del Gato al agua (que contents que estan, els cabrons amb el Rajoy) i Puntopelota.
ATPC l’Albert Rivera
Josep Campos


Semblava que el darrer dimarts al Ximi tothom es despedia i s’encomanva els miilors desitjos per les festes i un millor any 2012 (?) ,però, no; ja el cap de setmana i el mateix dimarts els qks es van movent i munten sortidetes, fugint (potser) de despedir el 2011.
A les 9.00 al taller: arribo segon; ja hi havia el Lapierre, després d’haver despistat en el correus previs dient que venia, que no venia, però, allí estava, amb el seu buff característic protegit la chota (deu dormir amb el buff?). En Lapi venia calent després de barallar-se tota la tarda amb el cablejat de casa que, segons ells, és millor que el güifi (per tant, a la tassa del vàter no pot mirar el videos del Mad Max en calma…); arriba en Keika el qual ens avisa que ha estat a punt de no venir per mandra, però, hi és i amb il-lusió; arriba en Nicki, que se’l veu tranquil, però, la processó va per dins lluitant per treure’s la impaciència de l’arribada per Reis de la nova màquina. En un moment, ens posa al dia de l’APM i dels programes de tv d’entreteniment.
Al cap de mitja hora de remenar la perdiu ens decidim pujar cap al putu carril bici on ens esperem el Raul i el Mad Max.
El Lapi és tens per manar i segueix innovant per pujar al carril: avui li ha molat passar pel Càndido i per les Arenes. Tot serveixi per escalfar.
Ja en el primer tram veig el ritme apunta a tranquil, almenys, vaig a 5 metres del pilot. En aquestes, detecto que el Lapi no para de garlar-la i ens confessa que la nit de Nadal s’està tot sol jugant a la Play 2 de les seves filles al joc Castle Guarras, de 19 pm a 5.30 AM, i el més greu és que els seus sogres eren a casa, i la seva dona se’n va al llit dient-li (Lapi meu, t’espero desperta … 🙂 ).
Arribem al final del carril i ens trobem al Raul i Mad Max amb avançats símptomes de congelació.
Allà el Mad comença a repartir la “mercancia”. Sembla un camell i nosaltres uns yonkis comprant i venent llums i bateries xineses (i boles chines…). En aquestes veig que el Mad s’ha pillat la Go Pro per filmar-nos amb el Mode nocturn, la qual cosa vol dir que ens pillarà o tocant-nos els sous i estampant-nos a la primera pedra i/o arrel…
Anem cap a Matadepera per la Riera a ritme Estiu Blau garlant com a descosits i jo puc seguir un bon tram a roda. Així sobre 7 quilòmetres per carretera a Can Solà (primeres xiulades). No seria més fàcil viure a Matadepera i en una choza de les que es veuen i ser més a prop de la muntanya…?.
Sembla ser que volen recuperar la ruta del cap de setmana pel Camí Moliner i tornar a passar pel tranco on el Ton Jackson es remena la carn d’olla.
Després de 4 cagades del Lapi i del Nicki, que sembla que busquin conills a les coves, trobem els camins i pistes. El Mad de tant en tant remena els llums i la càmera i treus uns clips, on pillar en directe i en HD una semiestampada del Raul, que s’aixeca com qui no vol la cosa i segur que pensa “aquí cadascú baixa de la bici col vol…”.
Anem planejant bastant i combinant bajadetes i pujadetes, trialeretes de pujada a 180 rpm, tres rampots finals a Matadepera que tiren enrera, però, que superem folgadament.
Iniciem la baixada cagant òsties, suposo perquè el Lapi deu haver deixat la partida a la Play a mitges …
Jo no sento els dits dels peus tot i que porto botes altes del Lindel.
A les 23.25 a casa amb 27 km a l’esquena i molt bones sensacions i bon rotllo. Dutxa, sopar, un troç del Gato al agua (que contents que estan, els cabrons amb el Rajoy) i Puntopelota.
ATPC l’Albert Rivera
Josep Campos

1 comenta a "Dimarts bai nait by Cuñao"

Leave a Reply