Crònica d’ahir……by Putxi

És dimarts i tinc ganes de sortir, encara hi ha força Qk’s per Terrassa i es nota en l’ambient que es pre-escalfa amb propostes de duos, trios i combinacions varies per sopar, jo aquí no hi entro. Arribo al taller i em trobo l’Ironman assegut al portal de la casa del davant com un homeless. El Senglar se n’ha anat de vacacions i ens ha deixat a fora al carrer, abandonats a la nostra sort. En fi, arriben Keika i Mad, després Farell i finalment el Sanitariu!! que arriba eufòric! Diu que a les 15h ha plegat de la feina fins d’aquí a un mes!! Això són unes vacances, que les disfrutis Sanitariu. El Mad porta la Gopro, els llums, el comptaquilòmetres, brújula, el seu manillar s’assembla cada cop més al d’un Boeing 777 d’última generació, també per l’amplada! Passa’ns algun video de mostra Mad, que el posarem al blog. Ens porta molt amablement les llums de darrera solars, xines, que valen 4,50 €. Aquests xinos són folls! Així les coses, enfilem cap al carril bici on trobem el Lopes que està en plenes vacances. Jo no sé perquè però se li nota a la cara,…..Per proposta Ironman decidim unànimament i sense cap marranada que anirem a fer la volta per Raven’s Rock. El ritme de pujada pel costat de la riera és exemplar, no hi ha tirons, ni gent que es quedi, anem tots xino-xano a bon ritme, xerrant i discutint sobre temes variats. Enfilem per les Stonitxes cap a la carena per dirigir-nos cap al Ice Pool però quan som a la carena, el Keika té problemes amb el fre de disc de darrera que decideix que ell frena encara que el Keika no li demani! Fot un sorollot que espanta. Trobem a faltar els mecànics del grupu, Antinick, Capità i Lapi. Proposo prohibir les sortides on no hi hagi alguna d’aquestes tres Qk’s, perquè els demés no sabem ni arreglar un pintxasso. I en un dia com ahir en què no n’hi havia cap, se’ls hauria d’obligar a venir!! Sort que el Farell supera el nivell de la mitjana i intenta arreglar el discu mentre el Sanitariu fot una cara de felicitat que no se l’acaba (ai les vacances,….). Continuem pujant la carena a ritmillu àgil i sense parar arribem fins al trencall del Ice Pool, i allí arriba tothom puntualment sense perdre temps. Aquest grupu està cohesionadaddidissim!! Un breu descans i enfilem el sender que puja al Carlins Hill, sostre de l’expedició d’avui. Comentem amb l’Ironman que la pujada és xunga però jo li comento que al tram dur si es fa una Z, i s’està inspirat es pot pujar a zero. Arranco el tranco difícil passant per sobre l’arrel, les pedres sueltes, convençut de poder-ho fer. Pulsacions al límit i pedres que van rodolant sota la meva roda del darrera en una pendent del 25%, apreto les dents i ja he passat el tros difícil. Ara el difícil és continuar mantenint-se sobre la bici. Arribo a dalt del Hill a zero. Satisfacció plena. Arriba tothom i baixem cap a la Raven’s Rock. El paisatge és al.lucinant, estrelles per tot arreu, al cel i a la terra, sobretot quan mirem cap a la ciutat que està il.luminadíssima. El Nicky ens informa que la majoria dels llumets són les teles que avui miren Españoles en el Mundo. És curiós aquest programa, aquesta gent s’han passat anys practicant el “Espanyoles todos y en España”, i només fa poc han començat a veure món, això si, des de l’òptica espanyola. No es poden demanar peres al pomer. Quina putada haver d’estar tragant-se aquest programa quan pots estar dalt del Raven’s Rock envoltat de companys i admirant el paisatge i les tormentes que cauen cap al Nord, on el què il.lumina el cel són els llamps! Nit d’estiu, caloreta suportable i sender avall, cap al Turó de Burnt’s Fall i trialera avall cap a la rampa de ciment. Disfrutem un dels senders més bonics i tècnics de la zona, sense massa incidències, només l’Ironman que intenta avançar-me al tram més trempat de la trialera-singletrack, i com que no troba espai, decideix seguir recte i passar per dintre dels arbres fent un estruendo que em fa pensar que sortirà un senglar de dintre, per sort un sust i res més. Altre cop sobre la bici per acabar baixant a les Stoneitxes per carretera fins a casa. El discu del Keika fot un sorollot a la carretera que espanta tots els cotxes, que més que veure els nostres focus xinos de tropocents lumens, senten el soroll del Keika. Això confirma que ahir faltaven els mecànics del grup. Per cert, felicitats al LAPI pels seus 20 anys de matrimoni,….segur que no t’has descomptat?? Els sopadors havien quedat amb el Qk d’Ort al Xumi, que a les 23:30 que arribem a Terrassa deu estar dormint ja la mona. Jo cap a casa, que trobo que és tardíssim. Una ruta fantàstica acompanyat de gent “top” i amb un clima ideal. Què més podem demanar?? Si ,si les vacances que no arriben ni a tirus. Divendres plego i no em veureu el pèl fins a finals de mes. Happy Summer!

P.D. he traduït els noms al spanglish per evitar legal problems.

És dimarts i tinc ganes de sortir, encara hi ha força Qk’s per Terrassa i es nota en l’ambient que es pre-escalfa amb propostes de duos, trios i combinacions varies per sopar, jo aquí no hi entro. Arribo al taller i em trobo l’Ironman assegut al portal de la casa del davant com un homeless. El Senglar se n’ha anat de vacacions i ens ha deixat a fora al carrer, abandonats a la nostra sort. En fi, arriben Keika i Mad, després Farell i finalment el Sanitariu!! que arriba eufòric! Diu que a les 15h ha plegat de la feina fins d’aquí a un mes!! Això són unes vacances, que les disfrutis Sanitariu. El Mad porta la Gopro, els llums, el comptaquilòmetres, brújula, el seu manillar s’assembla cada cop més al d’un Boeing 777 d’última generació, també per l’amplada! Passa’ns algun video de mostra Mad, que el posarem al blog. Ens porta molt amablement les llums de darrera solars, xines, que valen 4,50 €. Aquests xinos són folls! Així les coses, enfilem cap al carril bici on trobem el Lopes que està en plenes vacances. Jo no sé perquè però se li nota a la cara,…..Per proposta Ironman decidim unànimament i sense cap marranada que anirem a fer la volta per Raven’s Rock. El ritme de pujada pel costat de la riera és exemplar, no hi ha tirons, ni gent que es quedi, anem tots xino-xano a bon ritme, xerrant i discutint sobre temes variats. Enfilem per les Stonitxes cap a la carena per dirigir-nos cap al Ice Pool però quan som a la carena, el Keika té problemes amb el fre de disc de darrera que decideix que ell frena encara que el Keika no li demani! Fot un sorollot que espanta. Trobem a faltar els mecànics del grupu, Antinick, Capità i Lapi. Proposo prohibir les sortides on no hi hagi alguna d’aquestes tres Qk’s, perquè els demés no sabem ni arreglar un pintxasso. I en un dia com ahir en què no n’hi havia cap, se’ls hauria d’obligar a venir!! Sort que el Farell supera el nivell de la mitjana i intenta arreglar el discu mentre el Sanitariu fot una cara de felicitat que no se l’acaba (ai les vacances,….). Continuem pujant la carena a ritmillu àgil i sense parar arribem fins al trencall del Ice Pool, i allí arriba tothom puntualment sense perdre temps. Aquest grupu està cohesionadaddidissim!! Un breu descans i enfilem el sender que puja al Carlins Hill, sostre de l’expedició d’avui. Comentem amb l’Ironman que la pujada és xunga però jo li comento que al tram dur si es fa una Z, i s’està inspirat es pot pujar a zero. Arranco el tranco difícil passant per sobre l’arrel, les pedres sueltes, convençut de poder-ho fer. Pulsacions al límit i pedres que van rodolant sota la meva roda del darrera en una pendent del 25%, apreto les dents i ja he passat el tros difícil. Ara el difícil és continuar mantenint-se sobre la bici. Arribo a dalt del Hill a zero. Satisfacció plena. Arriba tothom i baixem cap a la Raven’s Rock. El paisatge és al.lucinant, estrelles per tot arreu, al cel i a la terra, sobretot quan mirem cap a la ciutat que està il.luminadíssima. El Nicky ens informa que la majoria dels llumets són les teles que avui miren Españoles en el Mundo. És curiós aquest programa, aquesta gent s’han passat anys practicant el “Espanyoles todos y en España”, i només fa poc han començat a veure món, això si, des de l’òptica espanyola. No es poden demanar peres al pomer. Quina putada haver d’estar tragant-se aquest programa quan pots estar dalt del Raven’s Rock envoltat de companys i admirant el paisatge i les tormentes que cauen cap al Nord, on el què il.lumina el cel són els llamps! Nit d’estiu, caloreta suportable i sender avall, cap al Turó de Burnt’s Fall i trialera avall cap a la rampa de ciment. Disfrutem un dels senders més bonics i tècnics de la zona, sense massa incidències, només l’Ironman que intenta avançar-me al tram més trempat de la trialera-singletrack, i com que no troba espai, decideix seguir recte i passar per dintre dels arbres fent un estruendo que em fa pensar que sortirà un senglar de dintre, per sort un sust i res més. Altre cop sobre la bici per acabar baixant a les Stoneitxes per carretera fins a casa. El discu del Keika fot un sorollot a la carretera que espanta tots els cotxes, que més que veure els nostres focus xinos de tropocents lumens, senten el soroll del Keika. Això confirma que ahir faltaven els mecànics del grup. Per cert, felicitats al LAPI pels seus 20 anys de matrimoni,….segur que no t’has descomptat?? Els sopadors havien quedat amb el Qk d’Ort al Xumi, que a les 23:30 que arribem a Terrassa deu estar dormint ja la mona. Jo cap a casa, que trobo que és tardíssim. Una ruta fantàstica acompanyat de gent “top” i amb un clima ideal. Què més podem demanar?? Si ,si les vacances que no arriben ni a tirus. Divendres plego i no em veureu el pèl fins a finals de mes. Happy Summer!

P.D. he traduït els noms al spanglish per evitar legal problems.

És dimarts i tinc ganes de sortir, encara hi ha força Qk’s per Terrassa i es nota en l’ambient que es pre-escalfa amb propostes de duos, trios i combinacions varies per sopar, jo aquí no hi entro. Arribo al taller i em trobo l’Ironman assegut al portal de la casa del davant com un homeless. El Senglar se n’ha anat de vacacions i ens ha deixat a fora al carrer, abandonats a la nostra sort. En fi, arriben Keika i Mad, després Farell i finalment el Sanitariu!! que arriba eufòric! Diu que a les 15h ha plegat de la feina fins d’aquí a un mes!! Això són unes vacances, que les disfrutis Sanitariu. El Mad porta la Gopro, els llums, el comptaquilòmetres, brújula, el seu manillar s’assembla cada cop més al d’un Boeing 777 d’última generació, també per l’amplada! Passa’ns algun video de mostra Mad, que el posarem al blog. Ens porta molt amablement les llums de darrera solars, xines, que valen 4,50 €. Aquests xinos són folls! Així les coses, enfilem cap al carril bici on trobem el Lopes que està en plenes vacances. Jo no sé perquè però se li nota a la cara,…..Per proposta Ironman decidim unànimament i sense cap marranada que anirem a fer la volta per Raven’s Rock. El ritme de pujada pel costat de la riera és exemplar, no hi ha tirons, ni gent que es quedi, anem tots xino-xano a bon ritme, xerrant i discutint sobre temes variats. Enfilem per les Stonitxes cap a la carena per dirigir-nos cap al Ice Pool però quan som a la carena, el Keika té problemes amb el fre de disc de darrera que decideix que ell frena encara que el Keika no li demani! Fot un sorollot que espanta. Trobem a faltar els mecànics del grupu, Antinick, Capità i Lapi. Proposo prohibir les sortides on no hi hagi alguna d’aquestes tres Qk’s, perquè els demés no sabem ni arreglar un pintxasso. I en un dia com ahir en què no n’hi havia cap, se’ls hauria d’obligar a venir!! Sort que el Farell supera el nivell de la mitjana i intenta arreglar el discu mentre el Sanitariu fot una cara de felicitat que no se l’acaba (ai les vacances,….). Continuem pujant la carena a ritmillu àgil i sense parar arribem fins al trencall del Ice Pool, i allí arriba tothom puntualment sense perdre temps. Aquest grupu està cohesionadaddidissim!! Un breu descans i enfilem el sender que puja al Carlins Hill, sostre de l’expedició d’avui. Comentem amb l’Ironman que la pujada és xunga però jo li comento que al tram dur si es fa una Z, i s’està inspirat es pot pujar a zero. Arranco el tranco difícil passant per sobre l’arrel, les pedres sueltes, convençut de poder-ho fer. Pulsacions al límit i pedres que van rodolant sota la meva roda del darrera en una pendent del 25%, apreto les dents i ja he passat el tros difícil. Ara el difícil és continuar mantenint-se sobre la bici. Arribo a dalt del Hill a zero. Satisfacció plena. Arriba tothom i baixem cap a la Raven’s Rock. El paisatge és al.lucinant, estrelles per tot arreu, al cel i a la terra, sobretot quan mirem cap a la ciutat que està il.luminadíssima. El Nicky ens informa que la majoria dels llumets són les teles que avui miren Españoles en el Mundo. És curiós aquest programa, aquesta gent s’han passat anys practicant el “Espanyoles todos y en España”, i només fa poc han començat a veure món, això si, des de l’òptica espanyola. No es poden demanar peres al pomer. Quina putada haver d’estar tragant-se aquest programa quan pots estar dalt del Raven’s Rock envoltat de companys i admirant el paisatge i les tormentes que cauen cap al Nord, on el què il.lumina el cel són els llamps! Nit d’estiu, caloreta suportable i sender avall, cap al Turó de Burnt’s Fall i trialera avall cap a la rampa de ciment. Disfrutem un dels senders més bonics i tècnics de la zona, sense massa incidències, només l’Ironman que intenta avançar-me al tram més trempat de la trialera-singletrack, i com que no troba espai, decideix seguir recte i passar per dintre dels arbres fent un estruendo que em fa pensar que sortirà un senglar de dintre, per sort un sust i res més. Altre cop sobre la bici per acabar baixant a les Stoneitxes per carretera fins a casa. El discu del Keika fot un sorollot a la carretera que espanta tots els cotxes, que més que veure els nostres focus xinos de tropocents lumens, senten el soroll del Keika. Això confirma que ahir faltaven els mecànics del grup. Per cert, felicitats al LAPI pels seus 20 anys de matrimoni,….segur que no t’has descomptat?? Els sopadors havien quedat amb el Qk d’Ort al Xumi, que a les 23:30 que arribem a Terrassa deu estar dormint ja la mona. Jo cap a casa, que trobo que és tardíssim. Una ruta fantàstica acompanyat de gent “top” i amb un clima ideal. Què més podem demanar?? Si ,si les vacances que no arriben ni a tirus. Divendres plego i no em veureu el pèl fins a finals de mes. Happy Summer!

P.D. he traduït els noms al spanglish per evitar legal problems.

Leave a Reply