Cronica Collserola-Made in Japan by LAPI

Diumenge 18-Dec-2011
Probablement l’última sortida “normal” de diumenge del 2011. 8:10 als FGC de Rambla. Nickys, Tiet, Avi-ibys-clols, Lapi.. i pels pels en el temps de descompte, arriba el Mut. Bitllets cap a Les Planes. Dia preciòs, fred, clar i luminos. A les Planes tenim 3 graus i amb el vent del nord sembla encara mes fred, pero les primeres pujades constants (200 mts de desnivell en 4 kms) ens fan sortir els colors de seguida. Travessem Kan Paskual i enfilem de baixada el divertit mig single track, mig trialera del Moritz, anomenat així per que un dia me’l vaig trovar (al Maurice) amb el nas trencat, just despres de fotre’s una bona nata. L’Oscar (Mut) ho passa una mica malament amb la seva Orbea multifuncions, amb cadenat i candau de serie, frens v-brake i rodes slicks (completament gastades) pero no diu ni piu…A continuació encetem el sempre fantàstic camí “pista americana”, un altre single track llarguíssim que puja-baixa i permet mantenir una atenció constant, amb revolts tancats, arrels, pujadetes técniques, etc. No queda ni un arbre del 15 o 20 que van caure just després de les nevades de fa un any. Terreny perfecte i poca gent, per mantenir un bon ritme. Arribem al començament de la carretera de les aigues i al mirador de Sant Pere Martir, amb vistes a tota la façana sud de BCN, Llobregat, aeroport. Es d’hora (les 10) pero el lloc es adequat i el Ibis ja te ganeta i montem el xiringuitu i esn menjem l’entrepà al solet i sense el molest vent del nord. Pedalant suau per la pista de Les Aigues, disfrutant de les dones esportistes que no volen veure novis, marits ni futbol, el Tiet filosofa amb pensaments com: Si a això li deiu “Membrillo” lo altre son el Codonys? Doncs tinc el codonys que m’exploten!!! i bla bla bla 200 leurus, bla, bla, bla. Entre tant bon rotllu arribem sense adonar-nos (son 7 kms) al començament de la pujada cap a la Font Groga. Sempre amb el sol a l’esquena, la pujada es agradable i s’agraeix l’escalforeta. Tirem de pujada per una trialera a la que els conservadors del parc, que per aixó els hi paguen, no volen deixar passar bicis, pero urbanitzen les trialeres amb escales de troncs…Una estona després d’una baixada fulgurant, creuem la carretera de Sant Cugat-La Rabassada i començem la famosa baixada del Aquaducte, que es diu així, que curiós, perque travessem un pont que se li supossa aquesta funció, pero d’aigua, per enlloc. Tenim una petita controversia amb un senyor emprenyat perque no li agraden les bicis pel parc i nosaltre a lo nostre, a disfrutar d’una baixada per enmarcar. Just abans del lloc a on vaig caure fa uns mesos, em tensiono, em preparo, avui la faig i….em baixo de la bici. No hi ha com recordar el dolor per aprendre les teves limitacions. Continuem sense incidencies fins Can Borrell, Can Coll, i abans de arribar a Cerdanyola, baixem per un Dragon Khan i el Tiet diu que m’he quedat blanc i em pugen al coll els codonys, pero tots cumplim. Travessem Cerdanyola i deixem al Clols a les 12 a la Renfe, que te convidats a dinar i nosaltres creuem el pont sobre el Ripoll per començar la pujada seguint “lo riu”. El Saperes treu el transistor a requeriment del Tiet i confirma que al Japó, els nostres demostren que ningú juga amb el Barça, que es el Barça qui juga amb els contraris. Porten un 0-2. Anem pujant molt suau., molt agradable, veient grupets de gent de tot tipus, inclus hi han ànecs al riu. Arribem a Sabadell i pujem directes cap a Can Deu per evitar les pujades de la Christmas i els gols van caient… i els kms també.
A les 13:30 a casa, 60 kms, amb 1060 mtrs de desnivell i un promig de 14 km/h. Hem fet de tot, dreceres, trialeres, pistes, cicloturisme…Una sortida per repetir…ja al 2012.

Proper capítul: Pessebre’s gang

Seguent capítul: La Roca rocks!

Diumenge 18-Dec-2011
Probablement l’última sortida “normal” de diumenge del 2011. 8:10 als FGC de Rambla. Nickys, Tiet, Avi-ibys-clols, Lapi.. i pels pels en el temps de descompte, arriba el Mut. Bitllets cap a Les Planes. Dia preciòs, fred, clar i luminos. A les Planes tenim 3 graus i amb el vent del nord sembla encara mes fred, pero les primeres pujades constants (200 mts de desnivell en 4 kms) ens fan sortir els colors de seguida. Travessem Kan Paskual i enfilem de baixada el divertit mig single track, mig trialera del Moritz, anomenat així per que un dia me’l vaig trovar (al Maurice) amb el nas trencat, just despres de fotre’s una bona nata. L’Oscar (Mut) ho passa una mica malament amb la seva Orbea multifuncions, amb cadenat i candau de serie, frens v-brake i rodes slicks (completament gastades) pero no diu ni piu…A continuació encetem el sempre fantàstic camí “pista americana”, un altre single track llarguíssim que puja-baixa i permet mantenir una atenció constant, amb revolts tancats, arrels, pujadetes técniques, etc. No queda ni un arbre del 15 o 20 que van caure just després de les nevades de fa un any. Terreny perfecte i poca gent, per mantenir un bon ritme. Arribem al començament de la carretera de les aigues i al mirador de Sant Pere Martir, amb vistes a tota la façana sud de BCN, Llobregat, aeroport. Es d’hora (les 10) pero el lloc es adequat i el Ibis ja te ganeta i montem el xiringuitu i esn menjem l’entrepà al solet i sense el molest vent del nord. Pedalant suau per la pista de Les Aigues, disfrutant de les dones esportistes que no volen veure novis, marits ni futbol, el Tiet filosofa amb pensaments com: Si a això li deiu “Membrillo” lo altre son el Codonys? Doncs tinc el codonys que m’exploten!!! i bla bla bla 200 leurus, bla, bla, bla. Entre tant bon rotllu arribem sense adonar-nos (son 7 kms) al començament de la pujada cap a la Font Groga. Sempre amb el sol a l’esquena, la pujada es agradable i s’agraeix l’escalforeta. Tirem de pujada per una trialera a la que els conservadors del parc, que per aixó els hi paguen, no volen deixar passar bicis, pero urbanitzen les trialeres amb escales de troncs…Una estona després d’una baixada fulgurant, creuem la carretera de Sant Cugat-La Rabassada i començem la famosa baixada del Aquaducte, que es diu així, que curiós, perque travessem un pont que se li supossa aquesta funció, pero d’aigua, per enlloc. Tenim una petita controversia amb un senyor emprenyat perque no li agraden les bicis pel parc i nosaltre a lo nostre, a disfrutar d’una baixada per enmarcar. Just abans del lloc a on vaig caure fa uns mesos, em tensiono, em preparo, avui la faig i….em baixo de la bici. No hi ha com recordar el dolor per aprendre les teves limitacions. Continuem sense incidencies fins Can Borrell, Can Coll, i abans de arribar a Cerdanyola, baixem per un Dragon Khan i el Tiet diu que m’he quedat blanc i em pugen al coll els codonys, pero tots cumplim. Travessem Cerdanyola i deixem al Clols a les 12 a la Renfe, que te convidats a dinar i nosaltres creuem el pont sobre el Ripoll per començar la pujada seguint “lo riu”. El Saperes treu el transistor a requeriment del Tiet i confirma que al Japó, els nostres demostren que ningú juga amb el Barça, que es el Barça qui juga amb els contraris. Porten un 0-2. Anem pujant molt suau., molt agradable, veient grupets de gent de tot tipus, inclus hi han ànecs al riu. Arribem a Sabadell i pujem directes cap a Can Deu per evitar les pujades de la Christmas i els gols van caient… i els kms també.
A les 13:30 a casa, 60 kms, amb 1060 mtrs de desnivell i un promig de 14 km/h. Hem fet de tot, dreceres, trialeres, pistes, cicloturisme…Una sortida per repetir…ja al 2012.

Proper capítul: Pessebre’s gang

Seguent capítul: La Roca rocks!

Diumenge 18-Dec-2011
Probablement l’última sortida “normal” de diumenge del 2011. 8:10 als FGC de Rambla. Nickys, Tiet, Avi-ibys-clols, Lapi.. i pels pels en el temps de descompte, arriba el Mut. Bitllets cap a Les Planes. Dia preciòs, fred, clar i luminos. A les Planes tenim 3 graus i amb el vent del nord sembla encara mes fred, pero les primeres pujades constants (200 mts de desnivell en 4 kms) ens fan sortir els colors de seguida. Travessem Kan Paskual i enfilem de baixada el divertit mig single track, mig trialera del Moritz, anomenat així per que un dia me’l vaig trovar (al Maurice) amb el nas trencat, just despres de fotre’s una bona nata. L’Oscar (Mut) ho passa una mica malament amb la seva Orbea multifuncions, amb cadenat i candau de serie, frens v-brake i rodes slicks (completament gastades) pero no diu ni piu…A continuació encetem el sempre fantàstic camí “pista americana”, un altre single track llarguíssim que puja-baixa i permet mantenir una atenció constant, amb revolts tancats, arrels, pujadetes técniques, etc. No queda ni un arbre del 15 o 20 que van caure just després de les nevades de fa un any. Terreny perfecte i poca gent, per mantenir un bon ritme. Arribem al començament de la carretera de les aigues i al mirador de Sant Pere Martir, amb vistes a tota la façana sud de BCN, Llobregat, aeroport. Es d’hora (les 10) pero el lloc es adequat i el Ibis ja te ganeta i montem el xiringuitu i esn menjem l’entrepà al solet i sense el molest vent del nord. Pedalant suau per la pista de Les Aigues, disfrutant de les dones esportistes que no volen veure novis, marits ni futbol, el Tiet filosofa amb pensaments com: Si a això li deiu “Membrillo” lo altre son el Codonys? Doncs tinc el codonys que m’exploten!!! i bla bla bla 200 leurus, bla, bla, bla. Entre tant bon rotllu arribem sense adonar-nos (son 7 kms) al començament de la pujada cap a la Font Groga. Sempre amb el sol a l’esquena, la pujada es agradable i s’agraeix l’escalforeta. Tirem de pujada per una trialera a la que els conservadors del parc, que per aixó els hi paguen, no volen deixar passar bicis, pero urbanitzen les trialeres amb escales de troncs…Una estona després d’una baixada fulgurant, creuem la carretera de Sant Cugat-La Rabassada i començem la famosa baixada del Aquaducte, que es diu així, que curiós, perque travessem un pont que se li supossa aquesta funció, pero d’aigua, per enlloc. Tenim una petita controversia amb un senyor emprenyat perque no li agraden les bicis pel parc i nosaltre a lo nostre, a disfrutar d’una baixada per enmarcar. Just abans del lloc a on vaig caure fa uns mesos, em tensiono, em preparo, avui la faig i….em baixo de la bici. No hi ha com recordar el dolor per aprendre les teves limitacions. Continuem sense incidencies fins Can Borrell, Can Coll, i abans de arribar a Cerdanyola, baixem per un Dragon Khan i el Tiet diu que m’he quedat blanc i em pugen al coll els codonys, pero tots cumplim. Travessem Cerdanyola i deixem al Clols a les 12 a la Renfe, que te convidats a dinar i nosaltres creuem el pont sobre el Ripoll per començar la pujada seguint “lo riu”. El Saperes treu el transistor a requeriment del Tiet i confirma que al Japó, els nostres demostren que ningú juga amb el Barça, que es el Barça qui juga amb els contraris. Porten un 0-2. Anem pujant molt suau., molt agradable, veient grupets de gent de tot tipus, inclus hi han ànecs al riu. Arribem a Sabadell i pujem directes cap a Can Deu per evitar les pujades de la Christmas i els gols van caient… i els kms també.
A les 13:30 a casa, 60 kms, amb 1060 mtrs de desnivell i un promig de 14 km/h. Hem fet de tot, dreceres, trialeres, pistes, cicloturisme…Una sortida per repetir…ja al 2012.

Proper capítul: Pessebre’s gang

Seguent capítul: La Roca rocks!

Leave a Reply