Cronica. Collserola aixeca la titola by LAPI
Dissabte pre-Reis.7.55 als Catalans-Rambla. Arribo i la colla ja estan xerrant pels descosits. esperem a l’últim, que es el mes jove i segurament el que se’n va al llit mes tard. Som i serem, Putxi, Keika, Tiet, Skoda, Reflecs “PJM”, Lotiesu, Mad i el Lapi… i l’Oriol Raduà que se’ns uneix a l’estació de Les Planes. Després de la típica i ridícula escena de passar les encluses de les estacions amb les bicis, enfilem caminet amunt, suau i sense gaire fred cap el Pantà de Vallvidrera que avui té un aspecte bastant digne, amb aigua neta. Terreny humit a pesar de les setmanes sense pluja, el camí puja de cop resseguint riera i vall. Primers esforços intensos que es fan sense mandra, concentrats en la forta pendent i la estreta dreçera. A dalt, al camí de Vallvidrera el grupu dona fe que el ritme del dia seria prou agil i que el Skoda està fent deures amb el Personal Trainer. Agafem una pista de pujada suau i constant amb vistes magnífiques a tot el Vallés, travessem la masia okupa (Kan Paskual), famosa per les festes Rave que ja hem vist a alguna sortida pasada amb els molestos controls de pas (expliques un “chist” i pases). Arribem a dalt del tot i comença la primera festa bikera, trialeraaaa del maurice!!! El Putxi i l¡Oriol desapareixen ràpidament i el keika em dona caça. Collons això m’ho baixava moooolt ràpit i ara inclús poso peus…em faig gran. Arribem a la carretera de Vallvidrera-Sant Feliu i tothom comenta la jugada, les cares fan patxoca i em sento feliç com un neng, pero encara falta lo millor….La pista Americana! Novament el Putxi surt com un coet i l’Orio el fa companyia i ens van esperant a mida que saludem als 50 mil corredors que el dijous van veure el reportatge del Kilian i es van sentir motivats…a sortir precisament avui. Revolts, peralts, contraperalts, arrels, tobogans de tots els colors, un festival per les rodes i l’esperit. Comentem i decidim que l’hem de fer una nit d’estiu sigui com sigui…i sense gent ha de ser l’hostia! Despres d’un petit incident, hi han tantes variants que els del darrera ens van adelantar per un altre camí, arribem a la plaça Mireia (Font de la Mandra, no m’ho invento). Bon lloc per començar la carretera de les aigues amb la família a la banda de Sant Just Desvern. Plàcidament, amb molt bona temperatura però amb vent “torracollons” fem els 10 o 15 kms de la balconada de Barcelona i ens aturem a esmorçar al començament de la trialera del Museu de la Ciencia, fotos de rigort, avui hi han poques nenes fent footing i au, amunt cap a la carretera de la Rabassada per la pista del Viver Verd. A dalt el keika fa amistat amb un chenchu que li pregunta si es la “gos de carvono” i ell, que es molt educat li contesta en castellà: Si. Sense mes incidents, baixem pel camí “secret” de la font Groga, trialeru, amb milions de fulles que amaguen els obstacles ocults, amb les escales de fusta que desemboquen l’amfiteatre natural de la veritable “font Groga”, minuts de oh! ah! que xulu!, el PJM que pixa content i a gaudir vall avall. Pedres relliscoses, troncs abatuts, alehop, sense fer peus i ciclistes caminant…ens sentim observats i potser admirats, es un veritable plaer fer-se el xulu mentres adelantem gent avall, i despres amunt pel camí estret que puja de Sant Medir a la pista de la Font Groga, de nou. Un altre cop que el grup es consolida ràpidament, avui portem un ritme divertit i baixem per l’últim plat, millor dit, les postres del dia….La trialera del Hamster, dita així pels meus antics companys de Can Fanga perque vaig enterrar el primer Hamster mort de la meva filla i això va provocar una profunda impresió . Baixada rapidissima que hem fet les ultimes nits de Collserolades, amb una mica de tot, pero tot divertit, excepte la meva punxada amb un important tall al neumàtic que es “menja” tot el contingut d’una ampolla de CO2, un palet de cautxu, el pot d’espuma reparapunxades del Putxi i encara i així tirem cap a Sant Cugat sense posar camara. Després, a casa, em vaig adonar que perdia l’aire per la vàlvula mal tancada, no pel tall. Un altre capítul cómic amb el keika atrapat a l’enclusa de l’estació de Sant Cugat, una cap d’estació malhumorada renegant de les bicicletes i el Putxi i l’Oriol que s’ho estalvien tornant a casa amb bici, com els homes de veritat. Comiats, abraçades i petons a la Rambla de Terrassa. La primera sortida de l’any ha complert totes les expectatives, sobradament!…i ara, el concili constitutiu.
40 kms 800 mtrs desnivell, aprox.
Leave a Reply