Concili Montserratí!

20:00 HORES al parquing de Monistrol. Ja es van dislumbrant els autus de les qk’s i tothom va enfeinat preparant-se ell mateix i la bici.

Som 21!!!!!:keika, sanitario, simó, senglar, qk d’ort, lo tiesu, rambo (nou nick pel clua menut), 6q, bikinis, l’hereu de cal gispi, nikis, candondale sp, lidl, lapierre, Puig, capità enciam. Sir sweet. Ironman, rieres, borles i tàbac.

El clan abad que se les promet molt felices……..enfilem pels carrers de monistrol i el senglar es para davant del restaurant per dir alhora que arrivarem……muts i a la gabia!. Sembla que falta algú i el grupu dels farolillos començem a tirar per una pista que va al costat del cementiri. El qk d’ort es el guia i a cada puto trencall dubtem, primers xiulets. Fotem algún kmt de més i finalment el rieres que va amb el gps es fot a guiar. La pista no te cap gràcia, puja de collons i com que es de nit no et pots distreure amb res. Vas mirant el sigma que no para de marcar pulsacions altes. Acabem la pista dels ous per enfilar el tram de la calzina (al loro!!! Que és l’unic nom que recordo) fem tot aquest tram que es d’asfalt asquerós i dislumbro el parquing de cotxes, penso puta maré, això ja m’ho se…..doncs au, si no vols caldo: dos tasses. Ens foten pujar per unes escales i descobrim un magnífic passeig on hi ha tots els sants engantxats a les parets rollo alicatao, tot per sobre del parquing. Arribem a la plaça de dalt i penso cullunt, ara glopet d’aigua, retratu oficial i carretera i manta cap a monistrol a sopar..jajajjajajja!!!! la mare que els va parir. Ja veig que paren una mica més amunt i penso: que collons foten…i diuen amunt amunt!!! Amu que?????????!!!! Que encara no hem arribat a st. Jeroni. Collons!!! Total que comença una pista asfaltada fins a l’estació del funiculart . Les rampes de la pista son brutals, és allò de més val no mirar cap amunt, jo pujo literalment com puc no tinc forces ni per cagarme amb el guia. Arribem a l’estació i resulta que no s’acabat, fot fred, tenim gana. Jo m’injecto restes de droga dura que duc al camelback. El Joan fot un discurs-marranada on diu que no l’esperem que ell ja arribarà que ell no te cap necessitat de fotre lo que queda….en fin que pujem dalt la bici i com no cap amunt!!! Sort que de tant en tant hi ha unes escales que et fan baixar de la bici i fer un trosset a peu. El rambo ho prova tot fotent crits de guerra. Arribem a una mena de garitu i fot molt fred i molt vent, no se qui collons diu que s’ha de pujar a l’antena. Hi arribem caminant i la vista es senzillament espectaculart. Au, tornem cap avall que es fa tard… ens perdem pq tothom va d’enterao i ningú recorda per on collons hem pujat. De nou al garitu i ara toca baixar les putes escales, em tremola tot!!! Una última rampeta de 200 metros que el ironman m’ajuda a pujar…I carretera i manta cap a vall cagant llets. Amb el borles fotem una demo de com es baixa per carretera a tot drap. Anem arribant al restaurant i les tres lloques ens esperen per la bacanal. Començen a treure carn i més carn i salsitxes i patates i costelletes i escalivada, no hi ha un puto plat que toqui a taula avans de buidar-se semblem porcs!!! El bikinis diu que ell no toca el ganivet perque no li arriba la sang al cap i te por de fer-se mal. El sector sud de la taula es queixa energicament que no li arriba menjar…ningú diu res, maricón l’últim. Café puros i xupitos de aromes que pel qk d’or s’amanitzen amb oli. EL borles te son i jo també. Autu i cap a casa. Reventat, fos, adormit, tip, una mica mamat