2a Volta QKista al Cap de Creus des de Cadaqués

5:30 am, sona el despertador, es fosc i els carrers encara no estan posats, al punt de trobada carreguem bicis al cotxe i en marxa. Les discoteques encara estan obertes, com anem tard decidim no parar a fer un “gintronic”. Enfilem AP-7 a tot gas sense trànsit, les bicis aguanten bé al porta-bicis del sostre, augmentem velocitat de creuer. Passats Girona com anàvem tant “encigalats”, casi ens passem la sortida de Figueres-Roses, aconseguim reduir la marxa i sortim per la illeta pintada en el darrer moment! Autovia fins roses amb deu mil rotondes, atrapem al nou Subaru blanc que havia sortit puntual i enfilem junts la carretera de corbes travessant el Pení i baixada a Cadaqués. 8:15 bon dia, “handshakes” i sortim del pavelló esportiu de Cadaqués en direcció Port Lligat. Parem uns segons a fer fotos espectaculars de la sortida del sol pel mar.

Creuem la cala de Port Lligat, la Casa del Dalí i entrada triomfal arran de mar al idíl·lic poble de Cadaqués que comença a despertar. Paradeta de rigor al bar del Casino per evacuar, fer un cafè ràpid i comença el primer port del dia pel mític sender de la mediterrània GR-92.

Pedalant pedalant pista amunt, arribem al Puig d’en Manyana, reagrupem i trialera molt divertida de baixada 100% ciclable. Continuem fins Cala Jóncols i contemplem el meravellós paisatge. Alguns comenten que el GPS els hi marca -2m i aprofiten per re-calibrar-lo.

Per evitar la pista avorrida que puja directa fins el Pení, els bikers locals de la zona ens porten per una ruta alternativa, el primer tram és pujada per pista fins la cruïlla on abans hem baixat la primera trialera de pedres. El últim tram de la pista des de la font de la Regullosa fins la cruïlla, sembla que sigui pla però encara continua pujant una mica, curiosa sensació. Reculem un tros de GR-92 i a mà esquerra enfilem corriol de pujada. La pluja del dia anterior i la humitat de la nit fa que el terreny estigui relliscós. Hi han algunes pedres esglaonades que costa pujar-les, només alguns bikers PRO i experimentats aconsegueixen superar-les amb èxit sense baixar de la bici. Coronem el Puig de sa Cruïlla i continuem pel corriol que  planeja creuant transversalment la muntanya. Arribem a el Pení i el paisatge es torna blanc tot emboirat, visibilitat molt reduïda. No podem repetir les fotos de paisatge que vam fer la primera edició de la volta QKista 2011…

Travessem carretera asfaltada del Pení i ens endinsem per un corriol secret molt divertit i amb molt de “flow” dins un bosc ple de pins mediterranis. Gaudim amb els baixa i puja del corriol, creuem riuet, continuem amb la rialla d’orella a orella, satisfacció total! Apareixem al Coll de Perafita  on creuem carretera i seguim per pista fins el Port de la Selva. Entrem al poble a les 11h passades i els francesos (amb Peugeot dièsels) ja estan dinant… Ens aturem a esmorzar en una terrassa del centre del poble. La mestressa ens diu que no sap si té pa per tots i ens diu que l’entrepà haurà de ser mini. Serveix begudes i al poc temps apareix amb uns entrepans de mida considerable que ens fa canviar el concepte d’entrepà mini… Surt el sol, busquem l’escalfor però ens adonem que estem a la única taula que toca la ombra… Coses que només passen els dies núvol.

Amb la panxa plena encarem carrer amunt en direcció la Punta de la Creu, a la banda esquerra el mar i a la dreta xalets segones residències de gent amb classe. Sortim del Port de la Selva  i Sanitariu detecta sorollet anòmal a la seva bici. Parem, mirem i trobem que el cargol del basculant s’estava sortint! Les trialeres exigents de pedres havien passat factura! Clau allen en mà, cargolem  bé i seguim amunt sense el soroll per la pista GR-11.

Arribem al Mas Vell i ens desviem per un camí a la dreta que es converteix en corriol. Passem per davant d’una antiga mina de ferro, el guia local ens fa “briefing”, aixequem una pedra i comprovem que pesa més perquè està carregada de ferro. Continuem pel corriol pujant per una trialera que fem al límit de pulsacions i re-agrupem dalt metre aprofitem per agafar oxigenar pulmons. Som dalt i només queda baixar, ens motivem! Màxima concentració i comencem el descens per la trialera de pedres que baixa a Cadaqués per la banda de la muntanya. Miraculosament ningú punxa ni talla coberta amb les nombroses roques amb cantells tallants!

Entrem al poble per la part superior, foto de rigor amb el poble i el mar de fons i una dona amb una scooter lila a joc amb la nova cremallera de l’armilla paravent negre del Nicky, ens sorprèn a tots agafant el revolt de pujada per la part més exterior!

Arribem al punt d’inici amb un registre de 56km i 1.500m de desnivell acumulat positiu. Guardem bicis, ens dutxem i fem birra al centre del poble davant del mar mentre ens preparen els musclos i la paella. Xerra que te xerra re-afermem que tots ens ho hem passat d’allò més bé i la ruta (2a volta Qkista al cap de creus) ha sigut tot un èxit. Un a un felicitem als bikers locals per l’excel·lent organització de tot plegat.

Mentre dinem es comenta que fa uns anys van venir uns empresaris interessats en fer una rèplica del meravellós poble de Cadaqués. Segons publicació del Diari de Girona l’estiu de 2012 sembla ser que es tracta d’un complex d’alt-standing a la costa de Xina enfocat a gent de classe alta. La rèplica xinesa de Cadaqués a dia d’avui ja és una realitat a la localitat Xinesa de Zhangzhou. A la pàgina oficial del complex “Maillen Health Resort” ja s’hi pot fer reserva d’allotjament (preu a partir de 150€/nit)…

Acabem de dinar, recollim a la pastisseria La Mallorquina els tradicionals taps de Cadaqués que hem encarregat al matí, creuem la riera inundada i cap a casa! Corbes, rotondes infinites i AP-7. Abans del peatge de La Roca una mica de cua, entrem pel carril de l’esquerra i ens adonem que hi ha unes lones que no permeten passar amb el porta-bicis del sostre! Creuem en diagonal arriscadament tots els carrils fins arribar al extrem de la dreta on passen els camions i hi ha més alçada.  Arribem a Terrassa “home sweet home” i alguns comenten que dimarts no sortiran en bici perquè últimament han sortit massa. Cadascú ho interpreta a la seva manera… Altres optimistes confien en tenir el sopar a punt a taula i ja imaginen el somriure dels familiars mentre els sorprenen amb el regalet dolç en forma de taps de Cadaqués. I catacric-catacrac, el conte s’ha acabat. Signat per Mad.