Crònica Transpyr Etapa 5: Aínsa – Jaca (96km 2150m D+)

DAY 5.- AINSA-JACA 96kms 2150md+ 7h 59’

Espectacular la sortida d’ avui des de Ainsa, un poble de pedra amb un casc històric preciós molt ben conservat i amb un riu d’ una llera enorme com el Cinca. Avui s’ havia de pujar fins a la plaça, i posar el molinet ja d’ inici a més qui menys li ha costat.

Arrenquem seguint el Cinca precisament per unes pistes on un ramat d’ ovelles ens ha tingut 5’ parats. Tant les sortides com les arribades són especials. És on vas coneixent si més no de vista a la gent i es van fent comentaris diversos. Segur que de nosaltres també en fan: aquella parella, els estrangers, els del Maillot blanc … novament l’speaker i el seu accent..

Doncs això ja de ple en una cinquena etapa a priori sense dificultat però que ja en el km 5 ens ha marcat per tot el dia. Un cargol de seient s’ ha després i obligava a continuar l’ etapa de peu. Les 7 Qks ens hem dedicat a buscar el cargol sense banyes mentre ha passat tot el pilot. La veritat és que tant el portuguès com els hisp-arg s’ han ofert a trobar la solució molt amablement. El air play també existeix al ciclisme. Mentre uns buscàvem una agulla en un paller, el grup de mecànics a començat a enllaçar brides per intentar arribar al control 1. Precisament el fet de trobar-nos a cua de cursa ha començat a fer efecte entre tots 7 més a uns que d’altres. Així l’ efecte “apisonadora” qks.cat ha provocat muntar uns relleus per carretera que més tard ens podrien passar factura. Al pas pel poble de Canovas i el seu pont penjant de Boltaña passàvem a gent, però no ha sigut fins al control de Fiscal que tot s’ ha posat a lloc.

Però el que ha pogut ser una anècdota s’ ha convertit en el tema del dia. La gestió emocional i psicològica del repte TR14 mereixeria un capítol a part. Sempre pensem en el contingut físic de quelcom així, però tantes hores a sobre d’ una bici donen per a molts pensaments, sensacions, emocions i sentiments. JA sigui per un motiu o per un altre, per un mateix o per algú, viure ens els límits de l’ esforç comporta a vegades efectes diversos. Distorsionar la realitat, “subjectivitzar” quelcom objectiu o raonable, exagerar o menystenir qualsevol gest o motiu … en definitiva qualsevol de nosaltres i en qualsevol moment pot esdevenir víctima de la situació de veure’s molt lluny de l’ objectiu, amb les forces minvades, amb el cansament acumulat i amb la fatiga física i emocional que suposa.

Així, dels set que som ningú està exempt de patir no ja físicament sinó de suportar psicològicament una empresa d’ aquesta magnitud. I les seves manifestacions poden ser molt diverses, tant com membres que som d’ aquest grup. Un pot veure visions, l’ altre veure perillar el temps de pas, un altre esgrimir renecs …. En tot cas un component més aquest el mental que també és present aquí a TR. És aquí on esdevé de vital importància la màxima de desconnectar el cervell i pedalar con un rosegador.

Així les coses hem començat al poble el primer port del dia. Avui el gran enemic ha estat el fang. Les rampes encimentades es deixaven fer, però els trams plans de fang eren els peus dels gegants. Si les pedres d’ahir eren la gota malaia, el fang d’avui, les relliscades, les traçades eren igualment esgotadores.

Però al final tot aquest esforç ha tingut la seva recompensa en mode de prat verd immens amb vistes de privilegi amb ramat d’ ovelles pasturant. Així mateix, al pas cap a la Vall de Sabiñánigo una nova immensitat sens mostrava davant nostre. Després d’ un pas de 300 m a peu per un corriol molt exposat i obligats per l organització, hem dibuixat una trialera brutal de corba i contracorba entre còdols i arrels per arribar a Isún de Basa al km 62 amb bastant marge (més de 4h) sobre l’ hora de tall que perillava.

Quan ja crèiem que o teníem quasi bé tot, encara hem hagut de recargolar-nos per corriols i pistes on hem trobat l’ alzina de amb vuit és suficient amb un camp de blat i una vella donzella saltant amb els cabells rossos al vent (efecte al·lucinació) . Ja encarats a Jaca últim ascens per un port de paisatge protegit i trialera divertida de baixada per acabar sota l’ amenaça de tempesta que ens ha enganxat de ple un cop hem arribat a l’ asfalt.

Un parell de kilòmetres i ja a la ciutat, entre carrers dins arribar a la Ciutadella, una fortalesa militar enorme on després de reposar forces i prendre un caldo calent en hem dirigit al gran hotel on deixar bicis al mecànic després del “tute” d’ avui i tenir-les perfecte per demà.

Bon sopar, bon briefing anticipant un part de meteo complicat per l’ etapa més llarga. Ja serà la sisena i serà a Roncesvalles punt d’ inici del Santi on ens tornarem a trobar. Hi serem segur i des d’ allà us ho explicarem. Serà bo però no millor perquè és impossible. Des de Jaca per Qks.cat.

Crònica by Ironman.

PD: si la decisió de venir a la Transpyr era de bojos i tu realment no ho ets, t’ aconsello que hi vinguis, aquí te n’hi tornaràs. (Sigmund Freud).

Vídeo by Mad:

Web oficial Transpyr: http://www.transpyr.com

Publicat a Crònica

Deixa un comentari