Crònica Transpyr Etapa 6: Jaca – Roncesvalles (135kms 2470m D+)

DAY 6 JACA-RONCESVALLES 135kms 2470md+

En aquesta Transpyr no hi ha etapa fàcil. Ara asseguts prenent uns pinxos la Posada de Roncesvalles la jornada es veu diferent, però mentre l’ hem estat executant ha esdevingut en sí mateixa durísima. Com algun de nosaltres deia avui, etapa cal.ligràfica, poc a poc i bona lletra.

El part de meteo pronosticava plugim des de la sortida. Això suposaria riscos de fang en gran part del trajecte. L’ organització en previsió d’ això ens desviaria per carretera ens els primers quilòmetres. És d’ agraïr doncs a la resta de ports hem trobat fang (mud) per donar i per vendre.

La sortida des de la Ciutadella, fortificació militar de Jaca ha sigut espectacular. Avui hi ha hagut grans moments. Primer el “petril”, pont romànic de pedra també conegut com a “Bolardo”. Durant els primers 10 o 12 kms hem anat enllaçant alguns corriols a prop de Jaca on perdíem el track previst. Havent accedit a la carretera, hem tingut les primeres situacions de nervis a l’ hora de muntar els relleus però quan ens hem adonat portàvem 50 ciclistes al darrera ens hem deixat caure a cua de grup a l’ espera que altres treballessin. A vegades un no sap si està a la guerra del Vietnam o si és un soldat espartà lluitant contra l’ exèrcit persa. És a la pel·lícula 300 quan una estratègia dels soldats els fa col·locar en posició circular protegint-se amb els escuts i formant una bola indestructible. Doncs aquest efecte armadillo (hedge jog) és el que hem muntat avui en els relleus. Les 7 Qks encapçalat un grup nombrós durant quasi 20 kms finals arribar al control 1.

Para da de stop&go per dirigir-nos cap a la primera dificultat muntanyosa. Ja sobre track, els primers contactes amb el fang no s’ han fet esperar. Així, accés fins a Burgui amb avituallament 2 en un entorn incomparable. Just sortir de Burgui, carretera ens ascensió fins arribar a un corriol infernal on anar a sobre de la bici era tasca impossible. Quina matada de pujada. El corriol totalment impracticable i arrossegant la bici durant més de mitja hora. Així una bici de 10 quilos passa a pesar-ne 30. Les forces ja començaven a minvar i suposava igualment una autèntica prova de foc per a la paciència i la gestió de les emocions.

Aquest últim extrem és un punt clau en aquesta TR. Aquí no només es pedala sinó que que mantenir el cap clar, l’ objectivitat, la paciència, … esdevé fonamental. Sortint de Burgui, tocava enfilar un tram de carretera fins desviar-os d’ esquerres per una bona pista forestal. Una mica més amunt la pista es transformava en sender i és aleshores quan hem començat un autèntic martiri.de fang, aigua, roderes, basalts … pujar a sobre de la bici era una autèntica proesa només a l’ abast d’uns pocs afortunats. Així s’ havia de lluitar contra la situació i contra un mateix per poder superar el repte. I era llarg, sotmès, a molts moments de llençar la tovallola . Menys mal que els llocs per anaven passant eren increïbles. Fagedes, prats, llacunes … moments on trobar-se en solitud bastant més enllà d’ una ruta en bicicleta. I cadascú ho viu a la seva manera. I li posa el seu contingut. Sigui com sigui, arribem a l control 3 am 3h de marge.

Avui tot i els canvis previstos per organització de carrera, es feia l´ etapa més llarga. Això suposava tirar de fons d’ armari per afrontar el tercer i últim port. Així ho hem fet,. Carretera fins a un poble i accés per pista fins a uns prats de vistes privilegiades. Una tarda magnifica entre valls navarreses i 7 qkistes amics a punt de fer realitat un dels seus somnis. Ja amb Roncesvalles a prop, ultimes pedalades per accedir fins a Burguete punt final d’ una duríssima etapa de btt autèntic ple de tots els seus components.

El millor ha estat aleshores. De seguida hem continuat amb la rutina de bici al mecànic, accés a l´hotel i dutxa després de desfer a bossa gegant i trobar allò desitjable. EL millor l’ allotjament a la residència de peregrins. Aquest és un lloc carregat d’ espiritualitat i de retrobament amb un mateix des de fa centenars d’ anys, , tal i com nosaltres haurem fet un dia o un altre durant aquesta última setmana Un hotel acostumar a hostatjar peregrins que inicien el Camí en aquest punt. Això ens ha omplert d’ànims després d’ una etapa endurida per les circumstancies. Com es habitual, copa a la terrassa pinxo de truita i avui, com a excepció hem reservat sopar de celebració i retrobament entre companys degustant unes bones amanides i uns magnífics filets navarresos, tot això regat amb un vi de la zona que tot plegat ens ha sabut a glòria.

Increïble el poder comptar amb la presència de dues famílies que tenien previst venir demà. Si coincidíem en acceptar que vivim una experiència amb les emocions a flor de pell, el fet de comptar amb les persones més estimades a prop, ha esdevingut també un moment molt especial, no tant dols per les pròpies famílies sinó pels altres que ens hem imaginat en la mateixa situació. Perfecte final de festa de cara a donar-nos un homenatge en la ultima de les sessions de dema quan haurem de tornar a nivell del mar després de voltar entre valls, muntanyes i boscos arreu del Pirineu, sens dubte la muntanya més maca del món, la nostra Muntanya.

Les forces ja són poques. Els ànims i la voluntat més que mai. Confiem que demà gaudim de la festa de tancar un episodi ple de moments i situacions que de ben segur cadascú de nosaltres recordarà durant molt i molt temps.

Ens tornem a veure doncs, ja a Hondarribia, amb el mar Cantàbric de fons, amb 7 etapes duríssimes però igualment gaudides. Btt en estat pur i vivència irrepetible.

Això és tot de moment, que no és poc. D mà n’ hi haurà més però no millor perquè és impossible. Des de la casa de los Beneficiados, a Roncesvalles per a Qks.cat.

Crònica by Ironman

Vídeo by Mad:

Web oficial Transpyr: http://www.transpyr.com

Publicat a Crònica

Deixa un comentari