Crònica Transpyr Etapa 2: Camprodon – La Seu d’Urgell (114kms 2663md+)

DAY 2.- CAMPRODON-LA SEU D’URGELL 114kms 2663md+

6h15’ esmorzar al saló de cent de l´hotel Camprodon. Tot caminant pel casc antic ens dirigim a la zona de pavelló on s’ hi allotgen els del Transpyr Camp. Recollim les bicis perfectament revisades.

Som 7. 7 amics, 7 Qks de llum. Tinnick, Jordi Quintana, l´únic que ja ha fet mitja Transpyr. Qui ho té tot controlat i calculat, una garantia, una assegurança que ens porti al Cantàbric. L’especialista en garmins i gps i sense es quals encara aniríem fent voltes per l’ Empordà. Nickys: Josep Saperas, l’ avi de l’expedició i a l vegada qui menys pesa i a la vegada qui va els renecs més grosos contra l’ organització. Sense anar més lluny avui ha cridat com un cérvol enmig de la vall mentre pujàvem per un sender impracticable. Keika. Recent finisher de Transcat. Ja en porta dos aquí a la Transpyr. Si demà acaba arribarà a Sanse segur. I a més jo ho veuré. Fort com un roure. Especialista en moments, Mad. El juvenil però no per això menys entès en això de les bicis i de les tecnologies i les xarxes socials de tot tipus. Avesat a internet i productor de cinema i amb tendinitis a tot arreu. Capità Josep. El més fort de tots, qui més lluita sense defallir. Qui menja més enciam i qui s’entesta en trobar nectarines verdes quan les bones són les madures i a més utilitza la “lavandería” de l´hotel. Jancas o Refleks. L’atleta que sap regular l’esforç. Qui posa vaselina amb pinzell de pintor i carn d’ olla. Li encanta la moda compressiva com als teutons i els aussies. El noi del ferro. Ismael Sola. Qui encara viu del passat en la seva època de triatleta afeccionat i ficat a escriptor de cròniques diverses.

transpyr pirineo BTT MTB

Tots 7 en una etapa duríssima. De fet no n´hi ha cap de fácil quan es ve a la Transpyr. Avui gairebé al començar hem engegat per un port asfaltat amb uns pendents de més de dos dígits. Port duríssim i només començar. Del ciment hem passat a la pista però amb idèntica pendent. Baixada brutal fins a Pardines per passar pel Trull de l’ Agolet i més tard a Ribes. Dàtils, plàtan deshidratat amb vainilla, nectarines i gominoles de cargol. Aigua i enfilem cap a Campelles. Segon port del dia. No tant pendent però interminable. En comptes de pujar per Toses seguim per l’ altra banda de la vall fins arribar al lloc dels renecs. Prat verd però incomodíssim. Tram d’ enllaç entre vessants per camins de vaques plens de fang. Toca arrossegar la bici. Tres belgues se la pengen al coll. Iniciem l’ ascens. Cada cop més fang. No han passat vaques però sí un centenar de ciclistes. Una prova de foc per a la paciència. Al Nickys se li acaba a la meitat i crida com un descosit. Acabem-ho ja que aquest tram és insuportable. Coronem. Seiem a la gespa i respirem fons. Toca baixar entre toros fins accedir a l’ asfalt. La Molina és a tocar. La carretera es fa llarga. El Jan ha après que asfalt en anglès es diu tarmac. Baixem a l’ estació d’ esquí. Avui no hi ha neu. Una mica abans restes de calamarsa. Food station number two. Ens encanta el briefing en anglès. Macarrons de l’ avia amb tomàquet i formatge. Ja pensem en la trialera de baixada. Foto en un basalt de fang. Avui fins i tot costa baixar. Quan creiem que tenim el desnivell fet i és veritat no reparem que hem de creuar tota la Cerdanya. El Capi i jo gaudim de la companyia de l’únic equip femení. Dues italianes piu belas. Els hi salvem la vida quan se’ls xucla la cadena. No porten ni oglio. Arribem amb elles seguint el track entre Prats i Sansor fins a Martinet. Ja només queden 30 però el sol apreta. Ja podria caure un xàfec avui. Passem basalts per un tub. Anem arran de riu per on fan un canal Segarra Garrigues però cada pujada es fa llarga. Quan arribem a l’ asfalt marquen 15 a la Seu però ens desviem pel Segre. Fem un bucle per tornar a l’ asfalt. El Capi i jo lluitem a relleus i no ens movem fins que arriba un grup per darrera al qual ens enganxem. Pista de sorra i per fi second stage al sac. Són les 17h i ja tenim la segona. Ja la segona, només la segona.

Hotel Nice, dutxa crema del tigre i sopar al pavelló. L’ etapa de demà té tres ports. Es respira neguit i por. Cal encomanar confiança. Ja anem justos de forces i ànims. Veurem com surt però segur que passarem el tall de les 16:30. Així ho farem i des de Pont de Suert estarem per explicar-ho.

Crònica by Ironman.

Vídeo by Mad:

Web oficial Transpyr: http://www.transpyr.com

Publicat a Crònica

Deixa un comentari