Tardor màgica!

Recuperem les cròniques de dimarts, després d’un dimarts pletòric. Un gran grup de Qks ens trobem al PSJ, Presi, Sanitariu, Nicky, Keika, Otpi, Lapi, Lidl, Lluís, i Putxi encarem la romeria per anar incorporant encara més gent al grupu, Matxete i Baríton al PCB i Lopes, Farell, Capi i Refleks a la BLR. Com que hi ha el Lapi, mana ell dirección Castellar, em sembla que ja sé on anirem,…..té l’espina clavada d’altres nits,…..Bona temperatura, no fa fred, l’aire humit i nèt ens permet sentir les olors de tardor del bosc i el terreny està d’un tou espectacular, també les arrels mullades ho fan més emocionant. Pujada per la Tartrana pel ciment a tot el què donem, sortir amb les Qks és un exercici d’explosivitat espectacular, pulsacions al límit, el meu motor no arrenca, arribo a dalt i tot just comença a petar una mica, cada dia costa més arrencar en fred i a la nit! Comencem a baixar per SFDR dirección la carena que baixa cap a Castellar. El sender és deliciós, amb una sinuositat perfecte tant en l’horitzontal com en la vertical, esquerra, dreta, ondulacions amunt i avall, apostoflant! Al final arribem a l’èxtasi però com tots els èxtasis solen durar massa poc, són efímers. Arribo a baix després de varis cops amb branques trencades però amb ganes de molt més sender!! Recuperem ràpidament alçada seguint el camí cap a la pedrera, el Matxete s’embala, accelera, el segueixo pensant, aquí no hi havia un reguerot molt gran? Efectivament se’l troba de cop, com sortit de dins del bosc, per sorpresa, un forat immens al mig del camí. L’encara pel mig, a sac, i quasi el supera però el neumàtic de davant marxa i la Santa Cruz a terra, i ell també. El llum sense suport però només xapa i pintura, de fet, ni això, és indestructible aquest noi,…..La tornada direcció MTDPR per sota del MNTRDN la fem amb tranquilitat. Arribem a CNBNDA i carretera i manta cap al Txumi que tenim set i gana! Sopar cancerígen a tope amb maxi frankfurts plèns de porqueries, però boníssims, i és que la vida s’ha de viure…..i el demés són tonteries. 00:00 acaba el dia amb bones sensacions, el nostre païs en camí de recuperar la seva llibertat, els frankfurts igual de bons que abans del comunicat de l’OMS, i nosaltres amb la panxa plena després d’una sortida humida espectacular. Què més es pot demanar?  Si, si ja ho sé, però per avui ja n’hi ha prou!

IMG-20151028-WA000 copia

Publicat a Crònica Clàssica

Deixa un comentari