Sortida dimecres als cingles by Lapi

Intent de cronica no-oficial….
Assistents: Suficients per fer una festa…Bikinis (Que ens fa una definició magistral del tipus de marxa que hi ha a Ourense i que encara te el gest de portar un got a la ma), Lidl, Sanitariu, Nickys, Nickys Bis, “cunyau_buscant_nick”, Qka d’or, Mad, Keika, Lapi…Haureu de mirar les fotus per veure si em deixo algú…A 2/4 de 10 al carril bici i tirem cap a la font de la miseria, buscant ruta facil i rapida, que hi ha feina…anem cap a “El abuelo” i la riera de Gaia per pujar per la Pineda, que fa temps que no hi fem ruta “dominguerus”. El grup s’estira com sempre i provo d’esperar als ultims quan veig passar, patint en silenci, al Bikinis (vermell estil prepuci cannondoleru) i l’adverteixo que va massa fort, que baixi el ritme que hi ha gent al darrera. Ni putu cas…Vaig xerrant tranquil amb el Sanitariu sobre retalls i el cunyat ens segueix 5 metros enrera, mantenint la distancia discretament, sembla un guardaespatlles… La Pineda puja facil, amb “descansillus”, amb la pujada de la nova variant, a on passem al Bikinis casi sense adonar-nos, que segueix patint en silenci…Em quedo al darrera amb ell e intento animar-li, menjar-li el cap, entretenir-lo, intentar evitar que s’aturi, parlant de la ruta de Muntanyola, etc…i arribem amb el grup amb certa dignitat, sense pauses…Als Caus, el Bikinis es fa el sord i no fa cas als precs, amenaçes, xantatges, de totes les qkes per evitar la marranada, i res, que s’en va a casa baixant per la carretera. La qka d’or ho intenta també, pero aconseguim mantenirlo amb nosaltres. Baixem per la urbanització fins el cami del Roure Monjo i, intentem pujar muntats les tres “parets”, amb sorra i pedres que hi han fins els primers cingles. Arribem a una dreçera interessant, una petita trialera que només el Lidl domina i el Nickys Bis (Raul) punxa la seva aprimada Decathlon. L’impedim que la repari i la infla per arribar 200 metros mes endavant al mirador del Cingle de Vacarisses. Que podem dir d’aquells moments? Vista fantàstica, El Nickys bis reparant la bici , sol com un mussol, alguns amb carmanyola de dijous, el Qka d’or xerrant de les incomprensions conyugals amb la dona del seu cor i un monóleg “in crescendo”que ens fa riure de valent. Que qué li fem o que qué no li fem a les dones que mai no estan contentes…La cançó “jingle bells” que tots portem cantant tot lo putu dia es culpa del qka d’or que va fer la seva particular interpretación del Cingle…cingle bels, cingle bels… El nickys intenta opinar sobre temes conyugals i diu que se la xupi el gat. Curiosament ell te un gat que es diu mixu…mixupamela, diu l’altre! un altre que s’en recorda del gat del lotiesu… i amb els “singel bels”, la lali, la mimi, el mixu i la mare que ens va parir s’ens va el sant al cel, fem tard i el keika es queda sense “cacahuet”, que el tenia reservat a les 12 en punt. Pujada-baixada-pujada-baixada tot pista i sense pauses, i a casa a 2/4 d’una. Hem rigut molt, hem suat una mica i hem sopat de manera “original”. Aixó es pur btt qkeru.

P.D. Mad, gràcies pel material multimedia, pero no has tret les escenes de sexe en grup. Ah! clar, que estaves molt ocupat!

Lapi, cansat, moooolt cansat.

ATPC el cingle bells

Publicat a Crònica Clàssica

Deixa un comentari