Relat Terra de Maquis en BTT by Keika

La crónica de l’Ironman és espectacular i realment llegint-la revius la realitat del cap de setmana.

Jo afegeixo alguna cosa:

La pàjara del Capi al km 30 del primer dia. No tibava i estava enrapat de les dues cames. Ell volia abandonar i que nosaltres seguíssim. Tots tres allà al seu costat dient-li que no, que ell podia i que sinó  veia possible  seguir plegàvem tots 4. Espectacular l’esforç que ell fa per acabar l’etapa i la nostra reacció davant dels seus pitjors moments. Una nova demostració de punt-d’honor del Capità!

bicycle pac man

‘Pàjara’ en bicicleta

El Tinick i la seva constància. Rebentat com tots no va defallir ni un moment. Sempre al seu ritme i semblava que podia aguantar hores i hores i hores….. es nota tota la seva història amb la btt. És fort, molt fort!

L’Isma líder absolut . Fent de tiet del Capi i meu. Sempre positiu i animant-nos en tot moment. Ell podria haver fet les etapes molt mes ràpid i bé, i prefereix estar allà, amb les qks. Que si ara veu, tira’t  aigua al cap, reposa, parem i descansa, menja’t això, falta poc pel proper avituallament, estira’t i et mullo el cap…… quin crack!!

Isma Ironman QKs

Isma Ironman

El moment d’eufòria! Quan passàvem pels controls de pas, tan el primer com el segons dia…. Ho veiem complicat per la duresa de les etapes, i el primer dia passem 30 minuts abans i el segon 5 minuts….passem i ja ho veiem fet!!!

Moment rierol!! Amb el calor asfixiant de tot el cap de setmana, i els boscos aquests que no hi ha un putu riu enlloc, el diumenge a les 3:30, a 35 graus i quan estàvem esgotats ens troben davant d’un rierol d’aigua corrent, clara, neta i fresca…..sense dir res deixem la bici i ens hi tirem tots 4 de cap…..moment històric….allò eren tones de força!!!

La pujada del Matapijos! Un rampot acullunant, on pràcticament tothom la fa a peu. El nom ja ho diu tot. Al mortals ni se’ns passa pel cap de pujar-la en bici, i menys amb lo trinxats que estàvem i el calor que queia….l’Isma se la puja tota!!! Tres peus de parada tècnica, però toooota dalt la bici!!! Brutal!

La pinta de xenxus que fèiem tots 4 amb el mallot descordat, els pels del pit i els tirants del culot….el glamur ATPC.

L’abraçada sincera que ens fa Montse del btt Matadepera al arribar a Santpedor. Va pedalar moltes hores amb nosaltres i s’hi va trobar bé.. Gran tia la Montse, i forta com un roure. Un dia la convidarem amb les qks!

La pregunta que ens fa l’Isma al cotxe quan tornàvem: tu ets de teta o mugró?….encara no ho tinc clar.

Maillot ciclista femení

Maillot ciclista femení

…….curiós, han passat poques hores i només penso en escriure i recordar els millors moments. Quina Sort!

Publicat a Crònica

Deixa un comentari