Pedals d’occitania by Keika!

Fantástica  ruta amb bici. Molt bon rollo entre tots, pocs problemes mecànics i temps acceptable. Tres dies de moltes hores i kilometres amb bici, al costat de bona gent. Moments per difrutat i patir de la bici en un entorm inmillorable.

Passo a fer el Traget de Participants.

Lotiesu: és com un nen. Tot lo dia picant-se amb tothom, que si tinc mes força, que si vaig mes ràpid, que he pujat a 0, que si fas peus….Després de sopar volia fer un “pulsu”!!!. A la primera etapa va arribar l’últim a l’hotel amb semi-pàjara, patint com un cabró i aplaudit i obassionat per tothom. Els altres dies però tirava com un animal, està fort el tiu per “l’edad que té”..Ha deixat el llistó de les qks clàssiques molt alt. Ahir abans de marxar, estava tristot perqué la festa s’acabava.

Capità enciam: és un MASTER Quin nervi de tiu! Esta molt fort. Sempre davant tibant del grupu amb el GPS. No té mai mandra de res, i amb els seus dits que semblen  claus-angleses arregla les bicis de tothom, frens, pinxassus, cables…. No menja de tot, més ben dit només menja verd, formatge i omelettes.  El segon dia i després de 95km, uns quans  vam seguir el seu trak per no arribar a l’hotel per carretera, resultat 6km extres que van anar molt bé.

Salla: Ha estat tres dies fotent-se pets, i pensant amb el birrot que es fotia despres de cada etapa. El primer dia va patir de cullons, sobretot els ultims 3 km per carretera sota la tempesta. El segon dia va anar millor, i es que és un nervi el nanu. El trecer dia però, només llevarse i amb deju,  es va fotre un tubet de xaropet-magnesi que li vaig donar, i va tirar com un lladre, quan vam acabar deia que si fos per ell faria 20 o 30 km més. Si senyor!!!! Ha estat un GRAN FITXATGE:

Ldl: Passen els dies i no trobem un nik millor. Ell diu que no es pica mai, però no és cert, ell sempre es pica i sempre estar xupant roda dels Masters del grupu. Seguéix estant fort de cullons, això no és novetat. Es molt bon nanu, quan veu algu que va petadet es posa al seu costat per acompanyar-lo, i aixó s’agraiex. El segon dia es va veure un cafè després de sopar i li va costar molt dormir, no va se l’unic que li va passar.

Nicky Fricky; es un MASTER.estar a altre dimensió de ciclisme. Amb un any no ha millorat gens amb la indumentaria. Cada dia porta tots els colors del pantone a sobre. Te alergia a la lectosa. Li encanten les amanides de taifeta del DIA, cada dia se’n menjava un parell. Es un enamorat de la Carla Bruni. Em sembla que també s’ho ha passat de cullons.

Tiet: ha triumfat amb els gavatxos. Hi havia un camber que perdia oli i portava un polo rosa molt monu, que es va enamorar d’ell. També anava per ell, un altre gavatxo de 2 metres, amb grenyes i amb samarreta sense mànigues…en fi. Es un diesel pedalant, al seu ritme podria fer dues voltes. Ha xalat com un camell i mentre pedalava anava cridant …Això és de PUTA MARE!!!!!!. Estava preocupat perqué la seva dona el va trucar desde l’Atlàntida,  i ella li deia que allà tothom estava ffff…..

Xavi: No te nick. Cada matí ell i el seu germà baixaven a esmorzar vestits com uns senyors, i un cop tips anaven a posar-se el culot. No m’ha quedat clar si esta més fort ell o el seu germà….en tot cas ell també esta molt fort. Té una arracada trencadora, puja les rampes com una cabra montesa. Ha fet molts “retratus”. Menja de tot i l’ultim dia va fer-se els 70 kilometres amb un banyador i una semarreta, l’any que ve diu que també portarà les xancletes. Bestantes estones anava amb xubasqueru….Maruca.

Canondale sp: El primer dia i com és normal amb ell anava davant. El segon i tercer però va punxar. Va patir un sobre-entrenament que li va passar factura. Va portar una baralla de cartes nova de trinca per jugar a la butifarra, però no vam trobar rival, ningú es va atrevir de jugar contra ell i jo. Fins i tot buscavem alguns gavatxos per fer una partida internacional, però tampoc. Al final de cada etapa, es fotia vermell com un prepuci (genial frase, copyright del Ton)

Nicky MUT: VA PARLAR!!!!!! Cullons de nanu, és un putu crack. Primet, fricky, amb xandall, sense cales, amb una bici més bella que la BH de l’Elies, unes rodes que es trobar en un contenidor, amb un candau lligat al manillar, sense frens….. i pedala mes i millor que ningú!!!!!. Anar amb ell es una cura d’homilitat. Es molt bon nanu. Quan vas petat, es posa al teu costat i t’espera, això si, sense dir res.

Sir. Dolcet. Tot un senyor. No fa soroll i s’adapta a tot.  Tancava el grupu però no s’ha queixat per res. Quan arribava deia: perquè pareu, que esteu cansats?. Portava un camelback inmens, que hi portava de tot. Abans d’anar a dormir, mentre tots ens fotiem birres i deiem animelades ell estudiava xinès per l’examen que té aquesta setmana. Sort per l’exàmen Dolcet, segur que l’aprovaràs.

Sendu: és un MASTER. Pedala molt  i estar molt fort. Ha flipat amb el grupu, ha rigut molt. Portava una fundeta sensacional al sillin que es va comprar al decatlon, i no li ha fet gens de mal el cul. A l’últim dia tenia ofertes de 100 euros per la funda i no la va vendre..Al cap de 2 hores que estava al grupu, ja era un mes de nosaltres, un tiu sense problemes, un tiu com cal. GRAN FITXATGE.

Sanitariu: El meu company de fatigues. Al arribar a la botiga de Pedals, es va comprar uns tubets amb liquid, i darrera d’ell en vam comprar tots. Si el doctor ho fa nosaltres ho fem. Es tossut com una mula, i això l’ajuda a pedalar i a pedalar, encara que estigui fos… a ell no els hi acabarem. Dormint és un “angelet” ni se sent. No ronca no es mou, alguna llufa se li escapa. El segon dia pel matí, es queixava que li fotia molt mal la ullera!!!!

Lapierre: Jan pier Lapier: Gran tasca amb el GPS, els track ens ha anat de cullons. Ha patit per guiar el grupu desde darrera. A la mes mínima es fotia davant per ser el guia i li cambiaba la cara, era el més feliç de tots. Ha fet el “latigu” sempre que ha pogut, això ja és un clàssic. Ahír tenia pressa per arribar a casa per l’aniversari de la seva filla. El Jan Pier deu ser un gran pare i és un gran company de ruta.

Els de Ripollet: estaven ecantats amb nosaltres. Benvinguts companys

Keika: Beveu i mengeu el que vulgueu, que tot això ho pago jo!!!!!!

Pedals FOC Occitania 2009 QKs de llum Cuques Qks.cat

ATPC, i gràcies per tot.

Començo a preparar la pròxima.

Publicat a Crònica Clàssica

Deixa un comentari