La Tramun: Ein Traum!

Definicions prèvies:  (per entendre la crònica, o no)

Rígid:  biker amb bici rígida de 29″ obsessionat per acabar l’abans possible amb bici o sense, i fer esport aeròbic i anaeròbic. No tots els que porten bici rígida són rígids.

Endurero:  biker amb bici de 27,5″ de més de 140 mm de suspensió amb baggy shorts. Baixen fent saltets sobre la seva suspensió infinita com els cangurs.

Corriol:  camí estret per on només passa una bicicleta dreta. La segona passa tombada.

Fat Bike:  bici que ha menjat massa i té uns bons neumàtics a la cintura.

Tranco:  zona trialera amb un desnivell més fort de l’habitual que s’ha de baixar apretant i tirant el cul enrere per no fer un front-flip.

Front-Flip:  baixar de la bici amb el cap per davant i fent una tombarella. Els menys experts no arribem a fer la tombarella.  Se sol fer quan no hi ha alternativa possible.

Camel:  motxilla del gènere dels Dromedaris que permet portar aigua a l’esquena. No es fuma.

Llacets de Ca l’Enric:  boníssims!

Encara que sembli mentida després de tants anys practicant la bicicleta de muntanya aquest any hem descobert la cursa que s’adapta més al què ens agrada, una cursa que porta ja 17 edicions, l’obra d’un home obsessionat pels corriols, que a base de moure’s pel territori ha estat capaç de crear aquesta meravella que hauria de ser considerada Patrimoni de la Humanitat. I nosaltres no n’haviem sentit a parlar mai! Té nassos el tema! La web ho diu ben clar “Només Corriols”.

Diumenge, el despertador sona a les 4:30, On sóc? Ara m’haig de llevar? i ho faig voluntàriament? Primers moments d’estupor, de no entendre perquè el meu inconscient em mou a fer coses com aquesta. Han passat 20 minuts i surto cap a la Plaça del Progrés on em trobo el Lluís amb cara d’haver-se fet les mateixes preguntes. Ben aviat arriba el Range de la reina d’Anglaterra conduït pel Roger i copilotat pel Mad. Ens hi enfilem i anem camí de Salt, al costat de Girona.

Salt està mort, no hi ha ningú, arribem els segons a les inscripcions, carreguem la bici al camió, ens canviem i pugem a l’autocar escolar que ens durà a Hostalets de Bas, la Garrotxa, on començarà la ruta que ens portarà altre cop fins a Salt. A Hostalets hi ha molt biker, molta estelada, i moltes ganes de corriols. Hi ha cross countriers rígids, enduros de tija telescòpica i baggy shorts i fins i tot una fat bike que es pregunta si anirà bé la bici en aquest tipus de recorreguts. Fresqueta, tremolors i ganes de sortir acompanyen un temps assolellat amb alguns núvols prims que enteranyinen el sol però que fan intuïr que avui suarem.

QKs de LLum Tramun 2015 Girona Salt

Les 8:30, una veu diu “Haurem de donar la sortida, JAAA” i sortim com esperitats, ni 3,2,1, ni avisos previs, d’un moment a l’altre hem passat de la posició relax a la posició “on anem tant ràpid, qui ens persegueix?”. 1 Km d’asfalt i comença el primer corriol per camps i espais verds. D’aquí al primer tap només hi ha 10 segons. Caminem, pedalem quan podem amb paradinyes incloses per no posar peus a terra. Les parades ens permeten fer petar la xerrada amb els bikers participants, la majoria semblen bikers locals. Corriol de pujada amb alguna zona tècnica i alguns rígids que ja caminen, perquè sembla que els és igual caminar que pedalar,….en fi,…s’aparten i podem seguir pujant. Arribem a Coll d’Uria i agafem una pista que va en direcció la Salut i Condreu. Els 2 rígids que porto al davant de cop giren a la dreta pel mig de la fageda amunt, el pendent sembla de 45º, ni m’ho penso, jo al darrera. Primer semblava una drecera per tallar una corba però m’adono que la pista ja ha desaparegut i el corriol s’enfila recte amunt per la muntanya, els rígids ja caminen, aparteu-vos que vinc, aconsegueixo fer la pujada a zero, avançant a molts que van caminant i controlant les pulsacions, molt exigent però tant bonic!! En un trist ens plantem dalt la plana de la Salut. Espero al grupet i anem avançant per la pista fins passat la Salut on girem a l’esquerra i agafem un corriol preciós per una fageda, un semi singletrack on si et despistes baixes fins baix de tot. N’hi ha un que intenta pujar del bosc de baix arrossegant la bici, per un moment penso, d’on ve aquest ? Se n’ha anat avall en un error de càlcul. Molts caminen i alenteixen la marxa dels demés, però el sender és tant preciós com perillós i va flanquejant la fageda per sobre la carretera fins al Coll de Condreu. Primer avituallament: síndria, meló, llacets de Ca l’Enric, plàtan, Coca Cola, aigua,etc….

MTB biker caminant

Ens reagrupem i comencem el descens fins a Sant Feliu de Pallerols. Els corriols són de bici,….de vici vull dir, ràpids, lents, amb pedres, sense, graons de diferents dimensions. Em passa un endurero amb 27,5 la tija baixada i fent saltets, el segueixo i l’avanço quan surt recte a una paella, quin deliri,…..acabem amb un corriol que travessa un riuet per uns ponts metàl.lics en un racó idíl·lic de la Fageda on ens retraten per primera vegada. Intento posar-me guapo però no cal ni hi ha temps per distreure’s, una distracció i te’n vas! Finalment Sant Feliu de Pallerols ens rep per uns instants, però això no s’atura,…..seguim!

mtb fat bike tunel

Tunel per sota la carretera i corriols de matxet i de serra elèctrica, arbres a l’esquerra, a la dreta, al mig, ara amunt, ara avall, acollonant!!! Baixem direcció Cogolls per un corriol ràpid fantàstic. A la pujada anterior intento avançar un endurero que em feia tap però les branques d’un arbre no em volen deixar passar. Els seus amics darrera meu comencen a criticar-lo, “que haces tapón,…que déjale pasar, …..s’estan partint de riure amb el seu company que porto al meu davant, però jo torno darrera seu obligat per l’alzina que ha estat molt contundent en fer-me parar. Immediatament comença el descens i agraeixo no haver-lo avançat, seguir-lo és una delicia, em marca les corbes, els salts, els trancos, m’ho passo pipa. Arribem al segon avituallament amb un graó una mica mal posat que arriba a la carretera de Cogolls. Aquí més d’un farà un front-flip!! Efectivament en el temps que ens estem avituallant 3 o 4 baixen de la bici de manera estranya colpejant-se amb l’asfalt!! El Mad ha punxat però ha pogut arreglar bé el tema.

corriol single track bosc mtb bici btt

La continuació és més del mateix, corriols estrets, divertits, amb trancos cada cop més bèsties per dins del bosc. El paisatge va canviant mica en mica i passem del corriol llis de terra negra compacta, al corriol d’alzinar i finalment a la zona mediterrània amb sorra blanca, i pedra solta. Queda clar que anem direcció est cap al mar,…Hi ha moments que no saps si el corriol puja o baixa, de fet, ho fa tot a la vegada, el canvi de pinyons va de bòlit, tinc el XT marejat!!! Abans d’arribar al Fang hi ha una baixada memorable que un biker local em confirma que és nou d’aquest any, que l’han obert aquest any vaja. Hi ha 2 trancos bèsties amb pedres, arbres, per on coi hem de passar??, recte avall, el de davant s’encalla al mig, paradinya i seguim avall. Arribo a l’avituallament del Fang exultant, si valgués 100 euros els pagaria. Li dic a un de l’avituallament i em deixa anar una mirada que em fa pensar que no és un biker,…està pensant, aquest s’ha pres alguna cosa….i no s’equivoca…..estic patint una sobredosi d’hormona de la felicitat, i el meu cervell no hi està acostumat!!!

gespa verda bicicleta btt mtb

Reagrupem i seguim a bon ritme, la calor ja comença a fer-se notar, ara vénen 10 Km amb tendència a pujar per corriols, però per evitar el risc de la monotonia, hi ha de tant en tant un descens vertiginós amb varis trancos que cal gestionar adequadament. Següent avituallament, la Tramun té 8 o 9 avituallaments, tants que no he begut ni una gota del meu bidó d’aigua, sort que he deixat el Camel a casa i he decidit agafar el bidó!! L’organització és impecable. El Lluís arriba amb un somriure però amb rampes a les cames, una bona combinació, està gaudint moltíssim però patint la duresa. Aquesta cursa demana molt a la musculatura ja que les pujades són curtes i exigents.

btt mtb

Queden 20 Km per Salt i ja hem fet quasi tot el desnivell, sortint de l’avituallament ens regalen un parell de Km de camí amb roques d’aquestes incòmodes a més no poder, de pujada. Em demano com pot ser que hi hagi tantes roques juntes a un camí, un a qui avanço que va amb rígida simplement s’està cagant amb tot. Arribem a dalt i s’acaben les roques, gir brusc a l’esquerra i uns graons salvatges, amb algun rètol que avisa que baixem a peu, però apart d’un dels graons la resta es gestionen bé…o quasi,…, corbes tancades a esquerra, a dreta, graons, és una petita canal que dóna accés a un corriol ràpid, genial, deliciós, la Niner vola per aquests terrenys, només l’haig de deixar anar, ella ho fa tot, jo només l’acompanyo decantant el meu pes cap un cantó o cap a l’altre, és un autèntic plaer, arribem al darrer avituallament i tothom arriba amb un somriure d’orella a orella!!

putxi qks niner mtb btt bicicleta

Després d’assegurar als de l’avituallament que ens ho estem passant de conya ens diuen que ara només queda una pujadeta i tot el demés planeja. La dona del costat posa una cara com que això de planejar no ho veu clar. En fi,…seguim i la pujadeta hi és, i quan havia de planejar, tornem-hi, ens llancem muntanya avall en un corriol obert a cop de destral, ple de pols i sorra, amb un pendent descomunal i varis trancos que et desmunten. A baix hi ha un tobogan espectacular que ens porta a una pista de veritat, la primera que veiem i que trepitgem. Uns pocs Km de pista, estem rodant??,……2 rius creuats, un sobre la bici i l’altre per unes roques i ja som a Salt. Entrem contents, satisfets i havent passat un dia excepcional sobre la bici. Gran companyia i fantàstic BTT!! Només queda donar les gràcies als organitzadors per tot el què ens han donat, i demanar a qui sigui que hi pugui fer quelcom, que segueixi havent-hi gent entregada per organitzar curses com aquesta!!

riu ter la pilastra girona mountain bike btt mtb bicicleta

Veure totes les fotos QKs.cat de LaTramun 2015

Web oficial de la organització: www.latramun.cat

Publicat a Crònica
One comment on “La Tramun: Ein Traum!
  1. Lapi ha dit:

    M’ho he passat pipa amb la cronica!! I sin rampes a les cames!!! 😉

Deixa un comentari