La rèplica del Putxi


Cullons se m’ha avançat el Lluís, Com que la tenia apunt te la passo igualment,

Mac Gyver Returns, MTBiking in Spain

21:00 al taller, arribo preparat per una sortida memorable. Keika, Clua gran i Qk d’Ort són ja al taller mentre el Senglar comença a treure cotxes i cotxes del garatge, i més cotxes, no sé com li caben. Encara treballa i no sortirà amb nosaltres avui. Arriba el Sanitariu, i l’Ironman que avui està en el seu Mode “Running”, amb bambes i deu tornar ja de fer la Volta al Parc. Diu que avui ha d’anar d’hora. Encara fa més por així que sobre la bici. Sortim en direcció al carril bici on s’incorporen Mad, Raúl, Lopes i el recuperat Lluís (alias MacGyver) que diu que avui si que surt amb nosaltres. Mentre xerrem, i dissimuladament, té lloc un esdeveniment de connexió planetària, l’intercanvi de la mercaderia xina, que il.luminarà la Serra de l’Obac durant els propers mesos. Que si 1000 lumens, que bateries noves, etc…però poques ganes de pedalar……Per absència de líders em diuen que haig de manar, no mano ni a casa, però en fi,….Pugem cap al Sanatori per intentar fer una ruta el menys original possible, no fos cas que em féssin manar un altre dia. El ritme és patxanguero i només falten les birres per amenitzar les xerrades que versen sobre múltiples temes tan diversos com la vida mateixa, bicis, sexe i dones. Es comenta la gran entrada d’any organitzada a Can Qka d’Ort, i els cursets accelerats que el Frisach li va fer al seu fill adolescent sobre com fumar puros, organitzar la vida, …per poder ser com ell quan sigui gran, o sigui, per acabar rodejat de dones a casa.

Mentrestant hem anat enfilant-nos cap a la Plaça Matxete, famosa per la única lipotímia que se li recorda al Matxete. Ja se sap que quan un és bo, no pot defallir ni un dia, que sinó els lleons se’t tiren a sobre. Mentrestant trobo que el Lluís està molt tranquil, només respon ratllant 1 de cada dues frases, fet poc habitual, ja que ell sol ratllar 2 vegades per cada cosa que diem. S’haurà quedat sense requesón de Motonabo? En aquest moment no ho sabem, però després de baixar la trialera del Farell, arriba el moment de desplegament absolut del Lluís (Mac Gyver a partir d’ara). S’estava reservant per a una actuació Mac Gyveriana, amb un coro espanyol total. Si, si, absolutament impresentable, no som catalans i ahir va quedar demostrat. Al final de la trialera el Lopes fot cop a una pedra amb el canvi de la seva Cannondale i el canvi es parteix pel mig, que si la patilla del quadre, que si la cadena, NO, res d’això, el canvi està partit en dues parts. MacGyver ens fa apartar a tots, fet que ens costa moltíssim perquè nosaltres voliem ajudar 🙂 però no ens deixa. Bici potes enlaire, ara treu el canvi, ara talla la cadena, cinta americana, escurça la cadena, treu l’allen, el tronxacadenes, i els demés ens el mirem. Si si, només el mirem, “uno trabajando y 10 mirando”, que som esapnyols de pura sepa,….. Per si fos poc, mentre desenvolupa la seva classe magistral (per cert, Esport3 no hi era per gravar la realitat Qkeriana en plena expressió), contesta tots els nostres comentaris que aquí són més variats que mai: dones i sexe. Finalment acaba però més endavant al Lopes la cadena se li obre. El Mac Gyver comença a fotre palets de fusta dins dels pinyons per evitar que la cadena pugi i baixi de pinyó, ja que no té tensor. Finalment arribem al Lago Petit on el Lopes i el Mac Gyver se’n van cap a Matadepera. Pel què sembla el Lopes va quedar tan content de l’actuació del Mac Gyver que va acabar provant el requesón de motonabo, en pagament pels serveis prestats. En fi, els demés cap al Xumi a sopar i seguir parlant de temes variats, mentre el Madrid perd 0-2. Que kbrons que són, ho fan per tocar-nos els ous, van i remunten. Au va, home…….

Moraleja: sempre, sempre vé algú al grup que t’arregla els problemes mecànics. Avui no hi hagués hagut ningú si no hagués estat perquè en Mac Gyver ha volgut venir, potser per vendre el seu requesón? Gràcies a això el Lopes no va haver de tornar a peu. Ah,..he dit que vam fer 10 Km?

Apa salut i bons Reis!

Putxi

Publicat a Crònica
One comment on “La rèplica del Putxi

Deixa un comentari