la Mierda cronica del QKI

Erem uns quants, la majoria no val la pena ni qu’els anomeni.

Una merda de sortida guiada per un paio amb unes ulleres molt rares i amb unes rodes robades d’una bici del “Circ-Cric”.
Vista la sortida, a partir d’ara mateix per poder fer de guia s’haurà de demostrar que efectivament es tenen qualitats de guia, per què això va pel pedregar.

Vam planejar, pujar i baixar per uns camins de sorra, pedres i arbres, vamos, el de sempre un desastre.

Per acabar-ho de matar al final de la baixada i després d’un magnific front-flip del “Sanitariu” que per cert ningú va anar a atendre, en “Lopes” no va tenir millor idea que trencar el canvi. Au va, toca’t el collons i comença a fer de mecànic, i com sempre un clàssic: “Lopes no facis res, no molestis” ja ja ja.

Que si requesón de motonabo, que si una mamada a canvi de la reparació, que si hi ha una bestia al bosc i ens està mirant , etc, etc, ji ji ja ja, i a pedalar (bueno, en Lopes de moment no).

El “grupu” es va trencar a l’alçada del “Lagu Petit”, on jo i en Lopes vam anar direcció al Sanatori i cap a casa. Pel correu del Lopes entenc que va arribar pedalant a casa, que no està malament del tot.

Per ser el meu retorn a la nit no va estar del tot malament, un pel llarga potser la sortida, ja ja ja.

Lluís.

P.D.

Per cert ahir vaig coneixer a l’Skoda, però va sortir d’un Peugeot, ara ja no entenc res de res.

Publicat a Crònica Clàssica

Deixa un comentari