GLUP GLUP GLUP……(by lapierre…)


20:45 Casa Lapierre.
Al radar del Meteocat un front de color verd que esta a sobre Can Fanga i que va cap a Terrassa. Truco a la meva mare a BCN i em diu que no plou…seran imaginacions del radar, Al turrón!

21:00 al taller tancat.
Primeres gotes i som Keika, Nicky-Friky, Sanitariu, CannondaleSP i Lapierre.
S’imposa la manca de sentit comú i pujem cap a Can Boada, agafant el GR amb una barreja de sensacions a l’estómac, xerrant “que si jo no soc un maruca, que si les qkes no estan acabades, que aviam qui es mes valent o mes boig, etc….” continua plovent i va a mes…
Passem “El abuelo” i veiem que s’ha convertit en el “picaderu” de Terrassa. SI algu vol fer negoci, que vagi a vendre preservatius, mocadors, sprays bocals, etc…Ens miran com si fossim extraterrestres o membres del cos d’operacions especials de la Navy…mes pluja i no callem.
Agafem el camí de la font de la Cirera, el capgros del CSP volia pujar tota la Pineda fins la Torrota i mes enllà, pero no te quorum i triem una opció mes “raonable”. Ens possem els impermeables (que maruques) i el soroll de la pluja a sobre ja es mes evident…no es calamarsa pero s’apropa. El camí sembla un riu, te tacte xiclós i em quedo al darrera…El cap comença a fer-se preguntes “trascendentals” Per que? Com has arribat aquí?, Em vaig quedant mes enrrera i nomes queda nedar, pedalar…i segur que ni han d’altres que estan follant!
Arribem al final de la riera, el CSP diu que si tirem per “lotiesu” i ja no tinc ganes de fer broma, ens aturem al devant d’una granota molt simpatica que s’en fot de nosaltres i el Sanitariu es preocupa perque no sap si ha perdut el mobil (i encara no ho se, ara li surt el contestador). A una cruilla faig la marranada i dic que jo marxo a casa, que ja n’estic fart d’aigua i agafo la carretera, que no torno a baixar pels camins plens d’aigua, xiclet, granotes i móbils. Al final em fan companyia, tot i la por del Keika als autocarrus i cap a casa.
Que hi ha millor que una baixada per carretera, al estil “moto d’aigua”? El cul em fa ventosa amb el sillín i els pets fan bombolles. Els ous ben passats… L’aigua a la cara es barreja amb les llàgrimes. Arribem a Terrassa i tots cridem “quina sortida mes xula, que txupiguai , quan repetim?”
Al arribar a casa, la dona amb un somriure sàdic em diu “La teva mare ha trucat just despres de que marxessis, que plovia molt a BCN”

Publicat a Crònica

Deixa un comentari