(Català) M360 La Volta Hivernal al Matagalls

Disculpa, pero esta entrada está disponible sólo en Català.

Publicado en: Cronica Clasica

(Català) Nokturn Kronic de Dymarts

Disculpa, pero esta entrada está disponible sólo en Català.

Publicado en: Crònica

2a Volta QKista al Cap de Creus des de Cadaqués

Cadaqués bicicleta BTT QKs de LLum

Disculpa, pero esta entrada está disponible sólo en Català.

Publicado en: Crònica

Vídeo crónica Tracks de Ordesa

Disculpa, pero esta entrada está disponible sólo en Català.

Publicado en: Crònica

(Català) Premis QKs Concili Tardor 2015

Disculpa, pero esta entrada está disponible sólo en Català.

Publicado en: Crònica

Tardor màgica!

Disculpa, pero esta entrada está disponible sólo en Català.

Publicado en: Cronica Clasica

(Català) Vídeos Tracks del Pallars 2015

Disculpa, pero esta entrada está disponible sólo en Català.

Publicado en: Crònica

(Català) Vídeos i Cròniques de la Transpyr’14

logo transpyr 2014

Disculpa, pero esta entrada está disponible sólo en Català.

Publicado en: Cronica Clasica

La Tramun: Ein Traum!

Definicions prèvies:  (per entendre la crònica, o no)

Rígid:  biker amb bici rígida de 29″ obsessionat per acabar l’abans possible amb bici o sense, i fer esport aeròbic i anaeròbic. No tots els que porten bici rígida són rígids.

Endurero:  biker amb bici de 27,5″ de més de 140 mm de suspensió amb baggy shorts. Baixen fent saltets sobre la seva suspensió infinita com els cangurs.

Corriol:  camí estret per on només passa una bicicleta dreta. La segona passa tombada.

Fat Bike:  bici que ha menjat massa i té uns bons neumàtics a la cintura.

Tranco:  zona trialera amb un desnivell més fort de l’habitual que s’ha de baixar apretant i tirant el cul enrere per no fer un front-flip.

Front-Flip:  baixar de la bici amb el cap per davant i fent una tombarella. Els menys experts no arribem a fer la tombarella.  Se sol fer quan no hi ha alternativa possible.

Camel:  motxilla del gènere dels Dromedaris que permet portar aigua a l’esquena. No es fuma.

Llacets de Ca l’Enric:  boníssims!

 

Encara que sembli mentida després de tants anys practicant la bicicleta de muntanya aquest any hem descobert la cursa que s’adapta més al què ens agrada, una cursa que porta ja 17 edicions, l’obra d’un home obsessionat pels corriols, que a base de moure’s pel territori ha estat capaç de crear aquesta meravella que hauria de ser considerada Patrimoni de la Humanitat. I nosaltres no n’haviem sentit a parlar mai! Té nassos el tema! La web ho diu ben clar “Només Corriols”.

Diumenge, el despertador sona a les 4:30, On sóc? Ara m’haig de llevar? i ho faig voluntàriament? Primers moments d’estupor, de no entendre perquè el meu inconscient em mou a fer coses com aquesta. Han passat 20 minuts i surto cap a la Plaça del Progrés on em trobo el Lluís amb cara d’haver-se fet les mateixes preguntes. Ben aviat arriba el Range de la reina d’Anglaterra conduït pel Roger i copilotat pel Mad. Ens hi enfilem i anem camí de Salt, al costat de Girona.

Salt està mort, no hi ha ningú, arribem els segons a les inscripcions, carreguem la bici al camió, ens canviem i pugem a l’autocar escolar que ens durà a Hostalets de Bas, la Garrotxa, on començarà la ruta que ens portarà altre cop fins a Salt. A Hostalets hi ha molt biker, molta estelada, i moltes ganes de corriols. Hi ha cross countriers rígids, enduros de tija telescòpica i baggy shorts i fins i tot una fat bike que es pregunta si anirà bé la bici en aquest tipus de recorreguts. Fresqueta, tremolors i ganes de sortir acompanyen un temps assolellat amb alguns núvols prims que enteranyinen el sol però que fan intuïr que avui suarem.

Les 8:30, una veu diu “Haurem de donar la sortida, JAAA” i sortim com esperitats, ni 3,2,1, ni avisos previs, d’un moment a l’altre hem passat de la posició relax a la posició “on anem tant ràpid, qui ens persegueix?”. 1 Km d’asfalt i comença el primer corriol per camps i espais verds. D’aquí al primer tap només hi ha 10 segons. Caminem, pedalem quan podem amb paradinyes incloses per no posar peus a terra. Les parades ens permeten fer petar la xerrada amb els bikers participants, la majoria semblen bikers locals. Corriol de pujada amb alguna zona tècnica i alguns rígids que ja caminen, perquè sembla que els és igual caminar que pedalar,….en fi,…s’aparten i podem seguir pujant. Arribem a Coll d’Uria i agafem una pista que va en direcció la Salut i Condreu. Els 2 rígids que porto al davant de cop giren a la dreta pel mig de la fageda amunt, el pendent sembla de 45º, ni m’ho penso, jo al darrera. Primer semblava una drecera per tallar una corba però m’adono que la pista ja ha desaparegut i el corriol s’enfila recte amunt per la muntanya, els rígids ja caminen, aparteu-vos que vinc, aconsegueixo fer la pujada a zero, avançant a molts que van caminant i controlant les pulsacions, molt exigent però tant bonic!! En un trist ens plantem dalt la plana de la Salut. Espero al grupet i anem avançant per la pista fins passat la Salut on girem a l’esquerra i agafem un corriol preciós per una fageda, un semi singletrack on si et despistes baixes fins baix de tot. N’hi ha un que intenta pujar del bosc de baix arrossegant la bici, per un moment penso, d’on vé aquest ? Se n’ha anat avall en un error de càlcul. Molts caminen i alenteixen la marxa dels demés, però el sender és tant preciós com perillós i va flanquejant la fageda per sobre la carretera fins al Coll de Condreu. Primer avituallament: sindria, meló, llacets de Ca l’Enric, plàtan, Coca Cola, aigua,etc….

Ens reagrupem i comencem el descens fins a Sant Feliu de Pallerols. Els corriols són de bici,….de vici vull dir, ràpids, lents, amb pedres, sense, graons de diferents dimensions. Em passa un endurero amb 27,5 la tija baixada i fent saltets, el segueixo i l’avanço quan surt recte a una paella, quin deliri,…..acabem amb un corriol que atravessa un riuet per uns ponts metàl.lics en un racó idíl.lic de la Fageda on ens retraten per primera vegada. Intento posar-me guapo però no cal ni hi ha temps per distreure’s, una distracció i te’n vas! Finalment Sant Feliu de Pallerols ens reb per uns instants, però això no s’atura,…..seguim!

Tunel per sota la carretera i corriols de matxete i de serra elèctrica, arbres a l’esquerra, a la dreta, al mig, ara amunt, ara avall, acollonant!!! Baixem direcció Cogolls per un corriol ràpid fantàstic. A la pujada anterior intento avançar un endurero que em feia tap però les branques d’un arbre no em volen deixar passar. Els seus amics darrera meu comencen a criticar-lo, “que haces tapón,…que déjale pasar, …..s’estan partint de riure amb el seu company que porto al meu davant, però jo torno darrera seu obligat per l’alzina que ha estat molt contundent en fer-me parar. Inmediatament comença el descens i agraeixo no haver-lo avançat, seguir-lo és una delicia, em marca les corbes, els salts, els trancos, m’ho passo pipa. Arribem al segon avituallament amb un graó una mica mal posat que arriba a la carretera de Cogolls. Aquí més d’un farà un front-flip!! Efectivament en el temps que ens estem avituallant 3 o 4 baixen de la bici de manera estranya colpejant-se amb l’asfalt!! El Mad ha punxat però ha pogut arreglar bé el tema.

La continuació és més del mateix, corriols estrets, divertits, amb trancos cada cop més bèsties per dins del bosc. El paisatge va canviant mica en mica i passem del corriol llis de terra negra compacta, al corriol d’alzinar i finalment a la zona mediterrània amb sorra blanca, i pedra solta. Queda clar que anem direcció est cap al mar,…Hi ha moments que no saps si el corriol puja o baixa, de fet, ho fa tot a la vegada, el canvi de pinyons va de bòlit, tinc el XT marejat!!! Abans d’arribar al Fang hi ha una baixada memorable que un biker local em confirma que és nou d’aquest any, que l’han obert aquest any vaja. Hi ha 2 trancos bèsties amb pedres, arbres, per on coi hem de passar??, recte avall, el de davant s’encalla al mig, paradinya i seguim avall. Arribo a l’avituallament del Fang exultant, si valgués 100 euros els pagaria. Li dic a un de l’avituallament i em deixa anar una mirada que em fa pensar que no és un biker,…està pensant, aquest s’ha près alguna cosa….i no s’equivoca…..estic patint una sobredosi d’hormona de la felicitat, i el meu cervell no hi està acostumat!!!

Reagrupem i seguim a bon ritme, la calor ja comença a fer-se notar, ara vénen 10 Km amb tendència a pujar per corriols, però per evitar el risc de la monotonia, hi ha de tant en tant un descens vertiginós amb varis trancos que cal gestionar adeqüadament. Següent avituallament, la Tramun té 8 o 9 avituallaments, tants que no he begut ni una gota del meu bidó d’aigua, sort que he deixat el Camel a casa i he decidit agafar el bidó!! L’organització és impecable. El Lluís arriba amb un somriure però amb rampes a les cames, una bona combinació, està disfrutant moltíssim però patint la duresa. Aquesta cursa demana molt a la musculatura ja que les pujades són curtes i exigents.

Queden 20 Km per Salt i ja hem fet quasi tot el desnivell, sortint de l’avituallament ens regalen un parell de Km de camí amb roques d’aquestes incòmodes a més no poder, de pujada. Em demano com pot ser que hi hagi tantes roques juntes a un camí, un a qui adelanto que va amb rígida simplement s’està cagant amb tot. Arribem a dalt i s’acaben les roques, gir brusc a l’esquerra i uns graons salvatges, amb algun rètol que avisa que baixem a peu, però apart d’un dels graons la resta es gestionen bé…o quasi,…, corbes tancades a esquerra, a dreta, graons, és una petita canal que dóna accés a un corriol ràpid, genial, deliciós, la Niner vola per aquests terrenys, només l’haig de deixar anar, ella ho fa tot, jo només l’acompanyo decantant el meu pes cap un cantó o cap a l’altre, és un autèntic plaer, arribem al darrer avituallament i tothom arriba amb un somriure d’orella a orella!!

Després d’assegurar als de l’avituallament que ens ho estem passant de conya ens diuen que ara només queda una pujadeta i tot el demés planeja. La dona del costat posa una cara com que això de planejar no ho veu clar. En fi,…seguim i la pujadeta hi és, i quan havia de planejar, tornem-hi, ens llancem muntanya avall en un corriol obert a cop de destral, plè de pols i sorra, amb un pendent descomunal i varis trancos que et desmunten. A baix hi ha un tobogan espectacular que ens porta a una pista de veritat, la primera que veiem i que trepitgem. Uns pocs Km de pista, estem rodant??,……2 rius creuats, un sobre la bici i l’altre per unes roques i ja som a Salt. Entrem contents, satisfets i havent passat un dia excepcional sobre la bici. Gran companyia i fantàstic BTT!! Només queda donar les gràcies als organitzadors per tot el què ens han donat, i demanar a qui sigui que hi pugui fer quelcom, que segueixi havent-hi gent entregada per organitzar curses com aquesta!!

www.latramun.cat

Publicado en: Crònica

Crònica Tracks del Pallars: l’essència del Singletrack!

Aquest darrer cap de setmana hem estat 3 dies fent la Tracks del Pallars, una ruta que es presenta com a 100% Enduro i en la que havíem posat moltes expectatives. Finalment hem trobat una ruta de senders, corriols i trialeres de baixada autènticament espectaculars. L’essència del Mountain Bike tal i com l’entenem les Qks en la seva màxima expressió, només li ha faltat una etapa nocturna:) De la mà del Josep Julià (Juli), un biker d’allò més ben equipat, apareix l’any passat a escena aquesta ruta que ha fet les delicies dels que hi hem pogut participar. La idea és disfrutar dels múltiples senders tècnics que ofereix el Pallars Sobirà, connectant-los per pistes o pujades de 5 estrelles des d’un punt de vista físic. Tècnica i física unides amb un mateix objectiu: disfrutar d’una muntanya salvatge, aillada, bonica, corprenedora, amb una magnífica assistència dels organitzadors. El millor cap de setmana meteorològicament parlant de tot l’any ens esperava a Sort. Sortim divendres al matí en direcció a Rubió on hi pugem amb Taxi. Fotos de rigor i moltes ganes de pedalar ens porten a enfilar cap al refugi i les pistes de Sant Joan de l’Erm. A Sant Joan de l’Erm comencem a veure per on anirà el tema. El track busca qualsevol corriol per dins del bosc que pugui ajudar-nos a disfrutar. Hi trobem un flow perfecte entre arbres centenaris i prats verds enlluernadors.

 

IMGP4509

IMGP4507

 

Aviat descendim per corriols fins un riu que serpenteja al costat del sender, simplement preciós. Al tornar a sortir a una pista descobrim que el Keika té el nucli de la roda trencat. Truquem al Juli quan tornem a tenir cobertura i ens portarà una roda a l’hora de dinar. Ens sap greu però necessitàvem l’assistència. El riu és idíl.lic, arribem a Santa Magdalena i enfilem per una pista de pujada fins a dalt de tot de la vall de Farrera, on hi ha un mirador espectacular.

 

OLYMPUS DIGITAL CAMERA OLYMPUS DIGITAL CAMERA

OLYMPUS DIGITAL CAMERA

La vall és 1400 metres més avall,….i ens espera una baixada per corriol. Comencem encesos, amb ganes de veure com seran els corriols que ens han promès i quedem totalment extasiats, passos de roca, pedres, prats verds, pedrots, trancos de diferent mida, corbes de 180º en corriols estretíssims, penjats, paisatges verds, absolutament superb. Arribem a Farrera pensant que potser s’ha acabat, però no, seguim amb corriols de vertigen cap a Tírvia i llavors cap a Llavorsí, on arribem amb un somriure d’orella a orella, i el pobre Sanitariu amb una obertura de varis centímetres a la coberta del darrera, gràcies a les pedres tipus bisturí del camí. El Juli ja ens espera amb una roda, i mentre ens refrigerem amb birres i begudes varies ens canvia el K7 i el Keika ja té roda nova i el Sanitariu noves gomes que li asseguren bona adherència.

OLYMPUS DIGITAL CAMERA

20150508_131946

20150508_133003

IMGP4574

 

Estem nous i ben alimentats. Ens dirigim al Pla de Nègua, on pujarem des de Ribera de Cardós. La pujada és una pista de 12 Km amb un desnivell de 1100 metres positius que es fa llarguíssima, ho donem tot i arribem buits a dalt, cadascú al seu nivell. Un Prat verd idíl.lic ens espera per poder descansar tot i l’airet que hi fa, però el millor està per arribar.

IMGP4582

 

Són les 19:30, el sol està ja molt baix i ens diposem a disfrutar d’un dels millors corriols del país. 3,2,1 i avall per dins del bosc, amb un flow bestial per corriols nets amb un pendent considerable que posen a prova les habilitats tècniques dels bikers i les capacitats dels frens de disc. Anem travessant la pista i seguim per corriols, esquivant arbres, arbustos, i tot el què trobem. Estem acollonidos, extasiats i intentant desxifrar quin dels corriols ha estat millor, però no podem, és impossible, han estat tots espectaculars!! Gràcies Juli!!  Arribem a Ribera, a sopar i a dormir a l’Hotel Cardós, de decoració psicodèl.lica però acollidor. Ens hi trobem el Presi que vé a fer els demés dies de la ruta amb la ebike. El segon dia es lleva amb un temps fresc però boníssim, esmorzem a l’Hotel i comencem a remuntar la vall d’Estaón per enfilar-nos per la pista d’Anàs, 1000 metres per començar a pair el cafè. La pujada es fa tranquil.lament, cadascú al seu ritme, el Presi xiulant amb la ebike. Després de varies llaçades, de saltar uns quants arbres caiguts al mig del pas la pista arriba a un coll i comença a baixar per un camí ajardinat. És tot gespa, no hi ha roderes i els arbres tenen la gosadia de créixer-hi al mig. Anem esquivant arbres i refrescant-nos amb la humitat de l’herba que la nostra roda davantera té l’amabilitat de llançar-nos pulveritzada a la cara. Les converses fins aquest moment han estat molt interessants i diverses, hem parlat de futbol, d’esports i de dones,…. ens hem rigut uns dels altres i els altres dels uns i hem rajat dels polítics i els que manen que bàsicament es dediquen a fer-nos riure últimament. Aviat el Polònia semblarà un programa seriós i el TN un programa de conya,….en fi seguim pedalant per la pista amb la gespa i de cop el track s’ha tornat boig i ens envia bosc avall cap a l’esquerra.

IMGP4584

IMGP4588

IMGP4587

 

Un altre corriol de pendents gairebé impossibles, corbes espectaculars, passos estrets, trancos, però amb un flow que ens permet disfrutar moltíssim, senders half-singletracks on no hi passa ni la roda amb rius a sota que te’ls mires esperant que el tacs laterals aguantin, no fós cas que ens mulléssim abans d’hora. Frenem com podem i travessem el riu per entrar a Berrós Sobirà per la porta del darrera, pel camp d’una casa. Un poble idil.lic que hauria d’allotjar algun dia la seu social d’algun club de MTB, que ben bé podria ser el nostre. Algú imagina poder fer cada dia aquesta baixada,……

OLYMPUS DIGITAL CAMERA

OLYMPUS DIGITAL CAMERA

IMGP4602

Des d’aquí baixem a Berrós Jussà on canviem el meu cable de canvi que no ha resistit la ruta, i arribem al llac de la Guingueta que voltegem passant per Esterri. Aquí envaïm la botiga de bicis local i li buidem l’arsenal de pastilles de fre, ja que ens hem fulminat els ferodos intentant parar sense èxit la bici en aquests descensos de vertigen. Coca-Cola i refrigeri i seguim direcció Espot on arribem per carretera. A Espot agafem una pista pel costat del riu, inundada plena de plantes d’un verd fluorescent, i és que al Pallars la primavera està en la seva màxima expressió. La pista va baixant i de seguida es converteix en un corriol estret que va flanquejant la muntanya amb passos artificials necessaris per no despenjar-te fins al fons de la vall. Aquí no val a badar, una petita fallada i arribes a baix de cop. S’acaba el corriol i arribem al Restaurant.

20150509_132026

IMGP4620

 

Al costat del riu, gespa, cervesa , peus mullats, i un dinar de retxupèt ens ajuden a recuperar-nos i preparar-nos per la pujada que farem a la tarda sota un sol de justícia. Pugem per carretera a Escart passant pel Castell d’Escaló i d’allí comença la pujada en direcció a la pista del Triadó. Un altre tostón de pista on ens exprimim a fons per arribar el màxim de cansats possibles a dalt, o francament, no sé ni entenc el perquè,…la qüestió és que pugem a fons i cal destacar que el Mad arriba el primer dels no carreterus, i que descobrim una nova manera de puntuar que fa feliç a tothom, cadascú és primer d’una cosa,….i tots contents, si és que és tant fàcil que sembla mentida que de vegades ens compliquem tant.

 

IMGP4624

IMGP4629

IMGP4633

IMGP4637

IMGP4639

20150509_181830

20150509_183012

20150509_185910

IMGP4641

IMGP4653

IMGP4659

 

La baixada és un exemple d’alpinisme amb mountain bike. Baixem per prats de pendents impossibles, senders estrets de vaques i rius i pedrots impossibles de pedalar. Hi ha algun tram on s’ha d’arrossegar la bici però a partir d’allí el sender es converteix en una serp que va flanquejant la muntanya amb una classe difícil d’imitar, impossible de crear artificialment, i no s’acaba,……..baixem a fons fins a l’ermita més gran del Pirineu, la de Ntra Sra de la Muntanya (d’on sinó), la coherència en els noms de les esglésies es quelcom que se’ls ha de reconèixer a l’església catòlica. Arribem directament a la casa rural on dormirem al poble de Caregue en condicions variables però tots amb ganes d’arribar, l’etapa ha estat dura i exigent. Ens atenen a la perfecció, una parella molt amable, grans cuiners i grans hostes. Sopem de forma genial després de la victòria del Barça i de l’empat del Madrid que ens posa la lliga molt a l’abast! El Presi fa les delícies de la vetllada i intima amb el Sr. de la casa, parlen de cotxes, tot terrenys, etcètera,…

IMGP4660

 

Després d’una nit calurosa esmorzem de conya, canviem pastilles, engreixem cadenes, omplim aigua i amb recança per deixar un lloc tan acollidor baixem per carretera i remuntem fins a Llessui. Aquí ens desviem cap a la dreta per una pista que fa una volta i tornem al poble per dalt, per un corriol rocós, plè de pedres i de passos bonics. Les vistes són màgiques des del turó on hi brilla una estelada enlluernadora. El món és bonic i la vida molt senzilla en aquests precisos instants.

IMGP4667

 

 

OLYMPUS DIGITAL CAMERA

20150510_100004

OLYMPUS DIGITAL CAMERA

Carreguem aigua a Llessuí i enfilem la pista que ens portarà fins als 2000 metres pujant uns prats inacabables. Durant la pujada podem admirar els restes de l’estació d’esquí de Llessuí víctima de tancar massa aviat. Si hagués esperat uns anys l’hagués comprat la Generalitat i es mantindria amb diner públic com tota la resta. Tones i tones d’acer resten encara a la muntanya ensenyant-nos que en l’economia humana, la neteja del medi ambient no és mai una activitat rendible,……almenys les columnes metàl.liques fan de substrat per artistes grafiteros que poden expressar-se a aquestes alçades, confirmant que els esprais van bé a 2000 metres encara que hi hagi menys aire…..   Baixem tot recte, pels prats a tota pastilla i anem travessant la pista varies vegades fins arribar a una borda on comencen els darrers corriols de la ruta.

20150510_110607

 

20150510_110141

OLYMPUS DIGITAL CAMERA

20150510_114440

Ens trobem el Juli i una parella amb el seu fill de 10 anys amb bicis de descens, es veu que aquí això és normal, fet que em fa pensar que el Pallars deu ser un gran lloc per viure,…….. El Juli i la seva Nomad de 26” ens acompanyaran fins acabar la ruta a Sort. És un plaer baixar graons, escales, rocs, trancos, corbes tancades, obertes, frenades fins que els discs es queixen, derrapades, ortigues, un deliri deliciós, trams lents i tècnics i trams més ràpids ens porten al poble de Atron, que té nom de medicament, però no sé de quin laboratori és,… Seguim per carretera i per senders que pugen i pugen i baixen una miqueta flanquejant fins arribar a Pujal. Estem cansats, fa una calor espectacular però la darrera trialera és una altra opció per posar els reflexes i les bicis a prova, seguim el Juli que como Pere per casa seva ens dirigeix directament cap a Sort. Arribem extasiats, conscients d’haver disfrutat de la millor ruta que hem fet fins ara, i de mountain bike de veritat, de l’autèntic, del que busca omplir-nos l’ànima. Tornem contents, renovats i amb energies per continuar endavant, per continuar somniant amb la següent ruta amb els amics, perquè sense tots vosaltres no valdria la pena. Gràcies a tots per aquesta ruta tant recomanable, això si, la ruta no és apte per pisteros!

IMGP4689

Publicado en: Crònica

Últimos tuits @QKsCat: