REGATERES O REGUEROTS….by Isma perdent oli!!!!

PER NO PERDRE ELS ORIGENS

EL SOMNI DE QUALSEVOL
VATERT PER L’ISMA
ISMA NEGOCIANT CURVES PER LA CARRETERA DE RELLINARS QUALSEVOL DIA D’AGOST.

Dimarts a la nit: Qk’s. Avui vaig just de temps, gas a fondo, passo pel taller i ja no hi són. M’ haig de fotro un calentón i fins Can Boada no els atrapo. Menys mal, creía que havia de fer una volta maria tot sol, però están tots allà, avui hi ha quorum, la cosa promet.I tant que promet.
Aviat me n’ adono i confirmo que d’ entre les Ak’s s’ està produïnt un fenòmen extrany. L’ altre di ajo ja deia que en aquest grup això del sexe començava a ser relatiu. El Qki aviat m’ ha donat la resposta. Pujant pel Janot m’ ha confirmat que entre nosaltres només hi pot haver maricons i maricons reprimits. I no pot ser d’ altra manera. I es que uns han arribat tard perquè s’ estaven depil•lant. Sabiaz que avui venia el Frisach. Sé que li agrado però com que és una mica tímit no m’ ho vol dir. Va Marc, sortim de l’ armari, anemn a fer unes birres i si vols un puret. O millor un puro. Altres portaven maillot ben ajustadet i fins i tot mitjonets pinkis. No em negareu que el bigoti del senglar no és tipus Freddie Mercuyry, d’ aquells Americans amb robes de curio I cautxú amb aparença d’ home fort pero en el fons una Marieta. I les faldilles. Cada cop més faldilles. I bicis blanques, maillots blancs. Només falta posar-li l’ arc de sant martí.És que de gays n’ hi ha de molts tipus. Però tots amb el mateix denominador.
Senyors, sortim tots de l’ armari. De ben segur ens ho passarem millor. Penseu que mullarem més sovint. I això compta. Compta molt. Ets més feliç viure alliberat que reprimit per sempre.
Doncs amb aquestes, novament al Sanatori, el nostre lloc de culte. Menys mal que Mercury i la Cavaller amb bici vermella han traçat un bon recorregut fins a la riera i el Janot. Com sempre les guàrdies només les fa el Lapierre a la feina. Menys mal que anavem tots juntets. Ja ho dic jo, símptoma unequívoc de gays. Doncs Janot, amb el fill del Clua que pobre como sempre passa quan ve algú nou, l’ hem d’impresionar i l’ hem fet baixar de la bici unes quantes vegades. Pl Catalunya, bifurcació entre trialeros menys gays i els gays de veritat per la pista i Font del Troncó lloc de culte de símbol fàlic.
Baixada pel camí de la hípica fins a una petita trialera on la Montserrat s’ ha desfugat adelantant a tothom per la dreta o Esquerra descarregant tota l’ adrenalina. Ja arribant a la carretera de Rellinars una petita confusió d’ algú que de momeno es salva i que no pot ser un altre que la Qk d’ or que ha de donar exemple. D’ una manera involuntària i com si li sortís de dins ha confós un reguerot per una regatera tal i com li ha fet saber el sanitari. Evidentment, el Qk d’ or torna a demostrar i donar exemple que en bici s’ ha d’ anar concentrat, pensant en allò important, en les regueteres, no en els reguerots. D’ aquí que el Ton hagi anat per terra, per pensar en reguerots i no en regueteres. I és que el Ton és dels que porta culotte blanc. Les regueteres ja no li importen i per això, per excés de confiança ha anat per terra.
Camí de Can guitart, proposta d’ intercanvi de claus de casa que no acaba de quallar com a solució al problema de que sempre fem lo mateix i que a sobre arriben a casa amb la mateixa, reagrupament, exhibicíó del Qki gratant-se com al Bagdad baixada a l’ avi i pujada pestosa com sempre fins escampar-nos per Terrassa uns al Xumi, altres a la truiteta i altres a dormir. A follar pocs, més aviat ningú. Si jo ja dic que és millor que ens ho fem entre nosaltres,mira que tenim raconets amagats on deixar-nos anar i alliberar-nos, sent nosaltres mateixos. Frisach, què et sembla la diagonal.
Doncs això, dexem-nos de concilis i anem ja de putes. Fem-ho com vulgeu, podem posar un pot, que cadascú pagui lo seu, que algú convidi … però anem de putes ja o això es complica. Ja estic visualtitzant una furgoneta plena de Qk’s amb culottes a la desfilada del dia de l’ orgull gay … això no es pot permitir. Joan, Qk d’ or posa ordre que això es desmadra.

Moltes felicitats als Joans, Joan Clua, Joan Dolcet, Joan Rodriguez. Avui podria ser una bona excusa. Celebrem el vostre sant amb coques i cava al Saratoga. Això sí, pagueu vosaltres.

Posted in Classic Story

Leave a Reply