QK’S EN DIXOUS BY PUTXI



Dijous, 19:17 hores, la Blackberry fa “pip”, es un e-mail del Xavi Clua que diu: “Els Clues sortim segur. Qui tingui cullons que vingui”. Evidentment jo hi vaig, però quin dia que ens espera. Em presento al taller a les 21:00 i trobo els germans Clua i el Qk d’ort xerrant de cotxes amb el Senglar. Sortim puntuals cap a la Q8 a buscar el capità enciam, només sortir ja anem a bon ritme, el Qk d’ort darrera. Arribem a la Q8 i el capità enciam s’ha enrotllat amb un tio del RACC que es queda de pasta de cacauet quan veu que no només hi ha un sonat, sinó que n’arriben més!!

Decidim anar a fer la Hello Kitty perquè el Clua petit s’estreni i enfilem per la riera, i cap a la Font de la Tartrana. El ritme segueix essent bo, arribem a baix de la Hello Kitty esbufegant i no en les millor condicions de fotre’ns el cor per corbata durant els minuts que dura la remuntada. Començo al davant i en un tram ple de rocs, l’agafo pel mig, a lo matxo ibèric i quan porto uns segons fotent pedalades a l’aire que no van enlloc, foto peu a terra. Els Clua veuen que pel costat no hi ha pedres i m’adelanten cagant llets. L’adherència de la bici fantasma del Clua gran em segueix deixant al.lucinat! la seva resistència també! Amb el capità enciam tornem enrere per tornar a fer el tram i aquest cop si que el fem per on toca a zero. Arribem al pedrot final de la Kitty i tots acabem trempats i patinant sobre la pedra, vaja que no hi ha manera de pujar-ho i menys a 190 pulsacions! Un cop al camí ample decidim enfilar amunt a buscar una trialera que el capità enciam diu que coneix, però que no tenim ganes d’arribar gaire amunt, Can Torres està massa amunt i estem cansats i és tard!! A la que em dono compte anem picats per una pista ampla i arribem a Coll de Grua. Cullons, però si Can Torres està a prendre pel sac allà baix, si som a dalt de tot!!. Comencem a constatar que no hi ha cap líder natural entre nosaltres. El Clua Gran i el capità enciam fan una dissertació sobre si el camí del qual parlen cada un d’ells (que segur que no era el mateix) està a l’esquerra o a la dreta, si ens l’hem passat o encara no,……..necessitem un curset de lideratge! Decidim enfilar amunt de Coll de Grua i agafem un corriol a l’esquerra (just davant del corriol que va per sota les Castellasses fins les Arenes) i anem a petar a dalt de tot de la pista de Can Torres, seguim amunt, fem la volta i baixem pel Camí dels Monjos, tallant les corbes per corriols fantàstics fins arribar a baix a una pista ample (que creua de Can Prat a la Tartrana). El Clua Gran creua la pista i tira decidit per un camí que surt muntanya amunt, aquest camí de seguida es converteix en un corriol on acabem caminant i arrossegant la bici perquè ja no donem per més i perquè trempa massa. Pugem fins dalt del turó que queda sobre de la tartrana des d’on podem admirar una vista fantàstica de les llumetes de Matadepera i Terrassa, sota la lluna plena. Tota la gent veient Telecinco i alguns com el Nicky mirant el bàsquet!! Nosaltres buscant un camí per baixar d’aquí. Ens n’adonem que som dalt d’un turó però que no sembla que el camí continui. Buscant buscant trobem un corriol que baixa directament direcció la Tartrana. Quan decidim agafar-lo el Clua petit ja no hi és. Baixem directe per una trialera fantàstica, plena de trams tècnics acollonants. El Clua petit fa un recital i mentre gestiona la trialera plena de rocs petits i grossos, és capaç de buscar i trobar bolets!! Quan arribo els trobo parats admirant uns rovellons guapíssims al costat del camí. Parem i mentre esperem el Qk d’ort en trobem 6 o 7 més, una rovellonera a tocar de les torres de Matadepera (els mataperencs van a Berga a buscar-los i els pobres de Terrasa els trobem a Matadepera, tothom busca el què no té). Ens deleitem amb l’espectacle i seguim baixant fins la tartrana. El tram final de la trialera és memorable, el Clua va sobre la bici i altres fem el què podem per lluitar amb la gravetat i no sortir rodolant, perquè en aquesta trialera fer un front flip és impossible!! Si en fas un, segur que encadenes una sèrie de front-flips rodolant com una bola de neu i acabes a baix esclafat i matxambrat contra l’asfalt de l’Urbanització. Tartrana i cap casa. A les 23:35 entro a casa amb una sensació fantàstica, aquest camí de baixada l’hem de tornar a repetir!! De fet,l’hauriem de fer cada dia!! Proposa anomenar-la Bye Bye Kitty! Hem quadrat el cercle.

Posted in Classic Story

Leave a Reply