Nit de cadenes, fredolics i punxades by tinick





En mig de la foscor, una llum….. ja no estic sol, el Lapiroman apareix com sempre somrient i content de aspirar a manar.
Un senglar en hores baixes encara ressaltava els mèrits de la seva “moderna” Trek de plàstic.
Al cap de no res, un angoixat i cansat “lotiesu” que sort que està cansat o no li veiem ni el pèl en bici.
Una flamant jequeta del Lydl que resguardava un Keika a cavall de la seva Trek.
Un refredat disfressat de Nicky friki apareix com no, vestit de groc i amb buff. Un Doctore amb molt de glamour i un putxi que no té fred, almenys a les mans, encara va amb guants curts!
Els darrers poltres del ramat de qk’s un Ironman que no va ni suar i el nou “follonero” i creador de la llista de mails Qks, anomenat també Raul a qui el Ycart no l’espanta per més grosses i verdes que posi les lletres de les seves respostes dels mails.

Per començar reagrupem els de la Q8 Qki d’Or i un flamant Sr Sweet que ojo al datu, ara ens escolta! (la operació li va anar bé, fins i tot diu que ara fem massa xivarri i ens pregunta que cony passa amb el trànsit i perquè és tant sorollós…..)

Però no perdem el fil, doncs tenim absències moooooolt destacades de la meitat de qk’s, que collons foteu naus!!!!!, que és això de fer el maruja a casa? a pedalejar s’ha dit!

Va ser tant frustrant veure que no venien la meitat dels “clàssics” que el Lapi va decidir posar emoció, quant encara ni havíem perdut les llumetes dels carres de la nostra ciutat va trencar la cadena expressament, segur que si!

El campament es va desplegar com un gran exèrcit de soldats que a base d’eines i experiència van fer que la cadena fos cadena i no deixés la bike inservible.
Som-hi, enfilem el Joanot no sense abans fer alguna tombarella, no direm noms de moment, doncs el Nicky en va prendre nota i va voler imitar-lo fent el Joanot, li va sortir molt bé, tot i q dp va donar la culpa a un brancot caigut.
Enganxades vàries, i un senglar que s’em creua de puntetes, no va fer ni soroll, tant maku ell….. i pensar lo bo que està estofadet amb patates, oi?

Seguim cap a Plaça Catalunya amb el puto ventot com a company, més que company era com si tots portéssim a la dona al seient i nosaltres pedalejessim plantats, com quant portaves al coleguilla de turno a la època dels “pantalons curts i els genolls pelats”. Una comparativa molt perspicaç, oi? (estic en ratxa!)

Senyor, arrits a la latitud de la diagonal, una força ens empeny a baixar i de sobte, quant tot anava en hora, quant podíem fer una extensió al recorregut plantejat per el Lapi….. doncs el Senglar diu…. ara punxo!
I va treure la escuma d’afeitar, si-si, la gilette i li va fotre al pitorru de la seva Trek. Ens va fer creure que allò inflava, reparava i com Evax:
que ni es nota, ni traspassa!

L’enveja rovella els remordiments i els cervells més perversos, el Niky li fot queixalada a la roda per que els més experts boletaires qkeros passegin sendes qks per entre els arbres en busca de rovellons, carlets, llenegues i qualsevol cosa que s’assembli a un bolet comestible.

Rodes arreglades i temps esgotat.
No podem fer res més que retirar-nos i esperar a la pròxima, tot sigui dit, escrit amb retard amb l’únic objectiu que la balena de la mairena no surti en la primera pàgina de l blog i el text redactat desplaci a la foca aquesta a l’infern….. perdoneu però algú ho havia de dir!

Tinick!

Posted in Classic Story
One comment on “Nit de cadenes, fredolics i punxades by tinick
  1. tabac says:

    el que fotut foto un 5, que no ha vist lo bona que esta la de la segon foto?????!!!!!!! es acollonant!!!!!

Leave a Reply