mini crònica by Putxi



Va que tinc ganes d’escriure una mica,……..que no fem cròniques des de fa setmanes!

Ahir a les 20:30 h al taller, arribo escopetejat després de banyar la canalla i deixar-la sopant. No he tingut temps ni de que el Garmin agafi els satèlits i el deixo sobre el capó d’un cotxe davant del taller, així quiet va millor per captar el satèl.lit. Al taller som Keika, Nicky, Qk d’Ort, Mad i l’Ironman que no va vestit ni de ciclista ni de pallasso Tomasso, va amb texans i camisa com un tio normal, no entenc res, diu que avui sopa i que no pot venir. Jo també soparé. Sortim a recollir el Lapi i el Txurbi que ens esperen a la sortida del garatge “volcànic”. Enfilem amb ganes cap a la curva del FDP i ens enfilem per senders estrets plens de vidres, mana el Lapi. El Txurbi comença a cagar-se amb tot però sobretot amb nosaltres. Dipòsit, on hi ha tres tios negres amb un cotxe negre, a les fosques intercanviant cromos del Tintin (o alguna altra cosa,…), i enfilem cap al camp d’aviació aeromodèlica on el Lapi ens vol fer creuar una trinxera com les de la 1ª World War. Ho aconseguim i ens enfilem per un sender prou bonic fins al dipòsit de dalt de tot. A mig camí me n’adono que m’he deixat el Garmin sobre el coi de capó al carrer agafant els satèlits. Els deu tenir tots agafats i de sobres. Trucada de telèfon i el Senglar que em recull gentilment l’aparell perquè no se l’endugui cap indesitjable. A saber què podria fer amb els meus tracks, denunciar-me per imprudència potser? Amb cara de carallot i sentiment de capullo integral seguim amunt. Baixada cap a l’Abuelo perquè el Lapi vol anar a pujar la Pineda, a fer pista, no fos que el Txurbi caigués en una trialera,…..Primer no acabo d’entendre’l, Pi…què? Foto un esforç i trobo algun record esborrat d’una pista de l’Obac que portava aquest nom, fot segles que no hi passo i avui no serà una excepció. Convencem a la tropa d’anar a fer el camí de la Font de no sé què, el Saperas si que ho sap, per mi és el que fa la volta cap a Coll Cardús i on quan fot vent en contra sents la pudor dels pets que es tiren a Vacarisses, a l’abocador vull dir, per cert, com passa avui, quina catipent!! La lluna és plena, i anem un tram sense llums disfrutant d’un terreny humit al punt just, i una adherència bestial. Ritme suau amb alguna escaramussa, enfilem a la dreta la pujada cap a la primera casa de la Pineda. Primer rampot, i uns quants decidim anar a fer el rampot monumental del tallafoc, els demés van per la ruta fàcil sense adonar-se que és força més llarga i avorrida,……. Pugem el rampot com podem, arribo a dalt triomfal treient el fetge per la boca a no sé quantes pulsacions, perquè el meu pulsòmetre el té el Senglar a casa seva, quina rampa més dura!! Arribem a la cadena a la Pineda i baixem cap al Llenyataire. A mitja baixada el Txurbi para a collar els plats i fot una volta sencer a l’allen!! no se li han torçat de miracle. Ja no fem cas de les queixes del Txurbi i acabem baixant per la trialera de les escales de roca i avall cap a la riera i a casa a sopar i a veure el Polònia, que avui era l’objectiu principal. En resum, sortida maca (ho va dir fins i tot el Qk d’Ort!!), amb bon ambient i sobretot, el més important el Txurbi va arribar a casa sencer! Txurbi que et quedi clar, el proper dia que vinguis farem més trialeres! Per cert, el Txurbi va fer algun comentari dient que nosaltres molt gallitos amb la bici però segur que la tenim ben petita i que no follem,………jo ja li vaig dir que potser té raó i que l’únic que se’n salva és el Frisach que quan no vé és perquè està fent, o li estan fent, una feina important! Però també t’ho has de creure,….oi?

Ah i els dijous ningú punxa, ni trenca la cadena, ni es deixa les dents del plat marcades al bessó,………..serà per la lluna plena?

ATPC la sel.lecció espanyola!

Posted in Classic Story

Leave a Reply