Lapi Air Lines, Cronica de Low Cost


La meva cara al terra, voltada de roques esmolades, la bici a sobre i una posició dificil, esmorrat de costat i la bici a sobre. No puc, no m’atreveixo a moure’m i el Tiet triga massa, em van semblar molts minuts, en arribar i començar a treurem coses de sobre. El Mad s’acosta i l’ajuda a donarme la volta i fins que no sento “Tranquil, la cara la tens prou be” no començo a pensar de manera positiva…. El braç dret està ple de sang i el mallot de les qkes l’absorbeix. La cama dreta també s’uneix al festival de la sang. El tiet em dutxa amb l’aigua del Camelback i endevinem que tot plegat he tingut sort. Només son talls i esgarrapades. Ell llavi adormit e inflat, els dits de la ma dreta no em responen gairebé pero no hi ha trencadissa. Ens queda una quarta part de la trialera del Aqueducte de Collserola i enfilem poc a poc cap al tren i a casa, per donar-li un bon ensurt a la dona. He tornat a volar amb poc estil i aterrar amb menys estil encara.

Tot comença a les 7:50 als FFCC rambla. Som el Tiet, el Mad i jo agafant el tren, ells amb ganes de xerrar i jo amb molta son, badallant continuament. La nit anterior vaig tenir excursion nocturna multitudinaria a la Mola, 64 persones, de 4 a 65 anys, fent de guia, aturant als nens al devant, i fent guardies amb els del darrera… esgotador. Torno amb la bici; començem a Sant Cugat i repetim la ruta clasica del Pi d’en Xandri,, Can Coll, Forat del vent, les dreçeretes son molt agradables a l’ombra i ens menjem l’entrepà després de la suada de la trialera de pujada. Continuem cap a la Font Groga, pujem a prop del Tibidabo e iniciem la trialera del Aqueducte. Aquí començo a retrobar el problema de les vibracions del disc del darrera. Es molt bestia i em tremola tota la bici quan començen a “sintonitzarse els armónics”. Inconscienment vaig deixant de fer servir el fre del darrera i dosifico amb el del devant….fins que el clavo i…….

Dimarts encara no pedalaré pero vindré a recollir llums. Ah! Vaig trobar a faltar al Sanitariu pero les dues infermeres que m’acompanyaven ho van fer prou bé. Gracies Tiet i Mad.

Lapi

Posted in Classic Story

Leave a Reply