La hivernal-2013. Qkes a la nevera by LAPI


6:45!!! a plaça Progrés. El Canyi s’ha autoexcluit a través del Whatsupp, coses de la por… a perdre la salut i el Tinick ens vé mes coix que mai i també diu que apa a10. El detall es que ha matinat, ha portat al Mad i la seva bici llueix a dalt del cotxe. Raons s’han de tindre per no venir havent pagat. . També hi arriba el bariton que al final anira tot solet, i aixó que es bona persona, degut al “fosshón” dels cotxes. Distribuim bicis i qkes, segurament al Keika li estiraran de les orelles pel xivarri que hem montat al portal de casa seva i tots calentets, hiperabrigats, cap al Bages. A Santpedor tenim 3 graus, tot un luxe, agafem dorsals, pastes, sopa aneto calenteta, café i en marxa, sense esperar cap sortida oficial. L’efecte de la precipitació es que encara es casi de nit i el Tiet, a la foscor veu menys que un gat de guix. Mad amb la Gopro, Bariton, Keika, Lopes, Réflecs, Nicky, Skoda i jo tanquem el supergrupu de 8. La frase del dia seria “Lo vais a flipar nen!!!” perque la ruta es una ORGIA de DREÇERES, CAMINETS, TRIALERES, la majoria inventats, perque no hi van a enlloc i els bucles que ens fan fer donen idea de l’intenció dels organitzadors. Fem “Forest Bike” en estat pur, el terreny està humit i en tenim reptes de “qka de nivell mitjà” a dojo, amb dificultat justa perque corri l’adrenalina sense córrer perill de mort. Ruta dels 20.000 revolts per una traçada d’un pam i mig d’amplada, amb esglaons de puja-baixa, zones amb pedra, amb fanget traidor….de tot i molt bo. Ara vé el “pero”… fem servir el terme “xopo de hivernal” per l’integrant de grupu de chenchus que van amb bicis rígides a clavar “crono” o fardar amb piques absurds amb els del seu grupu, cridant com esboixarrats pel bosc, demanant pas, si el demanan, amb molt poca educació, després els veus escorçar ruta o fer la curta (jo els he vist, ho juro). També es veien al terra les típiques capsules de glucosa que prenen aquest coets sense cervell. Això requereix una repetició de ruta amb només gent de la bona, amb el track i amb la millor companyia i millor temperatura.  Els avituallaments correctes, la botifarra de mida standard, també, els cafés, de màquina de capsules, en vaig prendre 3…això explica algunes coses del final.  Vem tenir una pluja intermitent que no arribava a molestar excepte si t’aturaves, llavors passaves fred. Les pistes de connexió dels bucles, inevitables, feien una mica de mal amb el fang i amb alguna pujada llarga per entrar en calor. Algunes anecdotes? El reflecs va estripar el seu impermeable, el Keika i el Tiet estrenaven els seus de Goretex, quin perill eh?, el skoda va petonejar el terra en algun moment i va anar a remolc del grupu, pero se li ha de reconeixer, com sempre, un esperit a prova de bombes i jo al final vaig ser l’ultim biker que va fer l’ultim bucle de pujada, just abans que l’organització tanqués aquest tram a la resta del grupu. Em vaig cagar en tot quan des de dalt veia la gent tirar pista avall, pero buenu, serem honrats, també havia escorçat un petit tram abans i això va ser un “castic diví”.

Arrivada al pavelló, cua de rentat bicis i el reflecs aprofitar per lligar, perdò, fer-se una fotu amb la Nuria, no sabem si hi va haver intercanvi de telefons. Bosa d’obsequis, caldo Aneto, buff blanc de maricona, boli i adhesiu de l’hivernal. Tornada fent de guia, liu al grupu i els fico direcció Manresa i nacional, enlloc d’agafar autopista i ens dona mes temps de comentar el dia. Reparto de qkes per Terrassa i el cotxe fet una merda del fang, (jejeje, es d’empresa). 42 kms i 1000 mtrs de desnivell. Repetim pel nostre compte? Quan? 


Posted in Crònica, Classic Story

Leave a Reply